– Concert de l’OBC – CONCERT PER A VIOLI DE BEETHOVEN – L’Auditori (🐌🐌🐌) – 2018.02.25 (temp. 17/18

CONCERT PER A VIOLI DE BEETHOVEN (temp. 17/18 – espectacle nº 205)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir diumenge al matí, un altre concert del nostre abonament, aquest cop dirigit pel mestre holandès Jan Willem de Vriend, principal director convidat de l’OBC des de la temporada 2015-2016. Un concert correcte que ens va agradar, però que no va destacar especialment sobre altres de l’OBC als que assistim assíduament.

El programa va ser el següent:

FRANZ SCHUBERT (Viena 1797-Viena 1828)

Obertura en estil italià en Do major, D. 591 (🐌🐌🐌)

Aquesta obertura ha estat el pròleg instrumental del concert, és una de les obertures subtitulades “a l’estil italià” que és equivalent a dir “a la Rossini”, introductòria de la seva Sisena simfonia. En aquesta obertura, Schubert combina dues personalitats musicals: una melòdica i tranquil·la a l’inici de la peça, i una altra que constitueix el motor d’una creixent intensitat.

2. FERRAN SOR (Barcelona 1778-París 1839)

Ventafocs (1822). Selecció de Jan Willem de Vriend. 1ª audició (🐌🐌🐌)

Ferran Sor té una obra compositiva molt extensa amb ballets, música religiosa, música simfònica i òperes, sent un dels compositors més representatius de guitarra, i la manera com tocava aquest instrument sorprenia els seus contemporanis que el consideraven el millor guitarrista del món.

Dins del repertori de ballet trobem Cendrillon (la Ventafocs). Aquesta peça va inaugurar el Teatre Bolshoi de Moscou, l’any 1825, sent primera ballarina i coreògrafa Félicité Virgine Hullin, que s’acabaria convertint en la seva dona. Interpretada més de cent vegades a l’òpera de París és una composició que només podem escoltar en directe, en no existir gravacions (únicament s’ha editat l’obertura del ballet). Com l’anterior, és una música influida per la moda rossiniana.

LUDWIG VAN BEETHOVEN (Berlín 1770 – Viena 1827)

Concert per a violí i orquestra en Re major op.61 (🐌🐌🐌+🐚)

A la segona part del concert, hem pogut escoltar la peça que encapçalava el programa, amb el violinista Thomas Zehetmair de reconegut prestigi com a solista, director i músic de cambra, que ha estat guardonat amb nombrosos premis, per la seva espectacular excel·lència musical.

El concert per a violí i orquestra, op.61 escrit el 1806, és l’únic concert del compositor per a aquest instrument. El mateix Beethoven va fer una adaptació per a piano i orquestra denominada Op. 61a.

Estrenada el 23 de desembre del 1806 en el Theater an der Wien de Viena, va ser rebuda amb poc entusiasme a causa del caràcter afable i poc dramàtic de la peça. Pràcticament es va deixar d’interpretar fins al 1844, 17 anys després de la mort del compositor, convertint la peça en un referent del gènere.

Segons llegim en el programa de mà, dins la història canònica de la música clàssica occidental s’ha considerat aquesta peça l’incipient primer concert romàntic i modern.Orquestra Simfónica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Com anècdota no massa agradable, és que ahir el concert va ser interromput fins a 4 ocasions per aplaudiments d’un sector de públic que sembla no està massa avesat en assistir a concerts de música simfònica. El primer aplaudiment a deshora va ser ni més ni menys que enmig de l’obertura de Franz Schubert, en una petita pausa d’aquests…. i després “l’espectacle” es va repetir fins a tres vegades en la interpretació de Ferran Sor.

Sembla que alguns espectadors no saben esperar que el director d’orquestra baixi les mans com a senyal evident, de què la peça ja s’ha acabat. Potser en el programa de mà, l’Auditori podria ajudar a educar als oients a no interrompre i explicar que fins que el director d’orquestra ho indiqui, no s’hauria d’aplaudir.