– Teatre – FRANKENSTEIN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.02.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 203)

FRANKENSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 203)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Guillem Morales i Carme Portacelli ens ofereixen una nova visió d’aquesta novel·la, dos-cents anys després de la primera publicació. Un apropament a la humanitat ferida de “la criatura” (que alguns anomenen “el monstre”), i a l’enorme irresponsabilitat del científic que té por del resultat del seu experiment.

Guillem Morales (graduat de l’Escac i director de pel·lícules com L’habitant incert i la premiada Els ulls de la Júlia)  i Carme Portacelli (actual directora artística del Teatro Español de Madrid) han estat dos anys treballant en aquesta adaptació per extreure l’aspecte humà de la novel·la, i explicar les dues històries que esdevenen paral·leles a partir del moment en què el pare de “la criatura” l’abandona a la seva sort. Deixen de banda l’aspecte ètic del desafiament a les lleis de la natura en donar vida dins d’un laboratori.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Dos actors, que lluny dels seus registres habituals, ens han ofert unes magnífiques interpretacions, Àngel Llàcer és Victor Frankestein, Joel Joan és la criatura.

Una adaptació que aconsegueix ser fidel a la història original, però que aporta una visió personal, posant el focus en els conflictes morals del protagonista, del creador que abandona la seva creació.

En paraules del dramaturg Frankenstein és una història que pertany a tots dos, creador i creació, perquè entre ells s’estableix un vincle impossible de trencar, que els uneix. I que encara que decideixen rebutjar-se o ignorar-se mútuament, estaran condemnats a complementar-se i a pensar-se l’un a l’altre.

D’altra banda Carme Portacelli estava interessada en l’abandó i en els motius que poden fer que una persona es desentengui d’una creació seva.

L’adaptació dramatúrgica està centrada en les trajectòries dels dos protagonistes, i s’estructura en una alternança dramàtica entre els dos personatges, destacant la seva connexió vital i traçant els seus recorreguts oposats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

D’una banda la del Dr. Frankenstein que evoluciona de la genialitat a la bogeria, de la llum a la foscor existencial. Desafia a la natura creant un ésser viu de cossos morts. I un cop aconseguit, abandona la seva creació i al mateix temps abandona tot allò que forma part de la seva vida, el seu germà, el seu gran amic, la seva companya, el seu pare ….

D’altra banda, la trajectòria de “la criatura”, que neix contra natura i des de l’abandó evoluciona del desconeixement al coneixement, de la innocència a l’odi, de la foscor a la llum. Extraordinària i brutal interpretació de Joel Joan, potser la millor que l’hem vist fer.

La figura de De Lacey (magnífic Lluís Marco) pren molta importància assolint el paper de mentor i una mena de pare de la criatura, al qual bateja com “Amic”.

Veiem el dolor que pateix la criatura per la falta d’afecte, per la manca d’amor, ell és un ésser amb bons sentiments. Un ésser que aprèn a caminar, a llegir i a escriure, que s’humanitza. Uns sentiments contraposats amb els del creador que es tanca en si mateix i es converteix en el veritable monstre. Víctor Frankenstein comet el crim més gran: donar vida a un ésser i després abandonar-lo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Cal destacar la magnífica caracterització  que han realitzat Laura Pèrez i Carla Casals amb el cos i el rostre de Joel Joan, que segons ens comenten implica un procés d’hora i mitja prèvia a la representació, i quaranta-cinc minuts després de la representació.

Una posada en escena força senzilla, simple però impactant amb el concurs de les projeccions, el so i la il·luminació. Una cinta mòbil, uns objectes que “baixen del cel” i la presència de l’aigua complementen l’escenografia gairebé inexistent.

Un bon treball de la resta del repartiment, Magda Puig, Albert Triola, i els dos debutants Pere Vallribera i Alba de la Cruz.

Ahir, la sala gran del TNC estava plena de gom a gom.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb posterioritat a la representació va tenir lloc un col·loqui dirigit per Antonio José Navarro i en el que va participar Carme Portacelli i els actors de la companyia amb l’excepció d’en Lluís Marco i Àngel Llàcer.

Ja ho hem comentat en alguna altra ocasió, però reiterem la nostra incredulitat en el que creiem és una total manca de respecte als espectadors, el fet que alguns actors decideixen no participar en els col·loquis, quan aquests han estat programats i anunciats amb mesos d’antelació.

Creiem que forma part de la seva feina i no hauria d’haver-hi cap excusa possible per no participar-hi. Els actors quan accepten un paper en una determinada proposta escènica, haurien de considerar que aquests col·loquis formen part de les seves obligacions. Molts espectadors adquirim les entrades precisament el dia que es celebra, a fi de conèixer a fons el que ha significat aixecar la producció.

Aquest cop ens va semblar interessant gravar l’àudio del col·loqui per donar-ho a conèixer als teatraires que ens llegeixen …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció: Carme Portacelli
Dramaturgia: Guillem Morales
Intèrprets: Joel Joan (criatura) \ Àngel Llàcer (Victor Frankestein) \ Lluis Marco (De Lacey i el pare) \ Magda Puig (Elisabeth i Agatha) \ Albert Triola (Henry, Félix i enterramorts) \ Pere Vallribera (William i enterramorts) \ Alba de la Cruz (Safie i la Companya)
Escenografía: Anna Alcubierre \ Vestuari: Antoni Belart \ Il.luminació: Ignasi Camprodon \ Audiovisuals: Miguel Àngel Raió \ Música original i espai sonor: Jordi Collet \ Coreografía: Ferran Carvajal \ So: Efrén Bellostes \ Caracterització: Laura Pèrez i Carla Casals \ Efectes especials: Llorenç Mas \ Suport a coreografia: Núria Legarda \ Ajudant de direcció: Ricard Soler Mallol
Idioma: català
Durada: 2 hores i 20 minuts amb entreacte

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Teatre – FRANKENSTEIN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.02.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 203)

  1. Àngel Llàcer ha dit:

    Hola. Sóc l’Àngel Llàcer. Estic molt d’acord amb la presència dels actors als col·loquis. Jo també penso igual. Malauradament ahir divendres jo tenia un programa en directe a la televisió i ho vaig avisar al tnc fa mesos dient que jo no podia assistir al col·loqui per raons de feina. Tot i el meu avís amb mesos d’antelació, no van poder/voler canviar el dia. Em va saber molt greu no ser-hi perquè m’encanten els col·loquis. A mi també em va fer ràbia no ser-hi!!!! Abraçada i gràcies per l’interès

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Malgrat que sembli que el nostre comentari anava directament dirigit a la teva persona, res més lluny de la realitat. Carme Portaceli a mig col·loqui ens va informar que no havies pogut venir pel que ara ens expliques (de fet ho pots escoltar a l’àudio que hem penjat a la ressenya). En canvi que jo recordi, no va donar cap raó per l’absència de Lluís Marco.

      Però la nostra “queixa” ha estat provocada per un cúmul de coincidències en diferents col·loquis de diferents teatres, als que hem assistit, en els que de forma habitual falten un o diversos actors… fins al súmmum d’un espectacle de la temporada 2016 (El Florido Pensil) en què cap de les 5 actrius protagonistes es va presentar a la xerrada posterior a la funció.

      Creiem que no és una actitud digne d’un professional de les Arts Escèniques, si de veritat es vol promocionar el Teatre de debò. Quan jo treballava d’informàtic, més d’un cop havia de córrer (fora del meu horari de jornada laboral) … per apagar algun “foc”… i crec que això entra en les obligacions de qualsevol treballador, sigui de la professió que sigui.

      Gràcies pel teu aclariment. Això diu molt de tu.

      Una abraçada

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.