– Teatre al Cinema – FOLLIES (🐌🐌🐌🐌🐌) – (National Theatre) – Yelmo ComĂšdia – 2018.02.22 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 202)

FOLLIES (temp. 17/18 – espectacle nÂș 202)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Feia molts mesos que havĂ­em comprat les entrades per veure la retransmissiĂł a les pantalles de cinema espanyoles d’aquesta producciĂł de National Theatre i per tant tenĂ­em potser unes expectatives massa inflades. Ahir per fi va arribar el dia tan esperat i malgrat que el vĂ rem gaudir de valent, especialment per la mĂșsica del mestre Stephen Sondheim, potser esperĂ vem una mica mĂ©s del que vĂ rem veure; malgrat tot, com heu vist, la valorem amb la mĂ xima puntuaciĂł “voltaire”.

FOLLIES, de Stephen Sondheim, la llegendĂ ria figura dels musicals, s’ha escenificat, per primera vegada al National Theatre i ha estat retransmĂšs als cinemes d’arreu del mĂłn.

FOLLIES Ă©s un musical estrenat a Broadway el 4 d’abril de 1971 dirigit per Harold Prince i Michael Bennett. Va ser nominat per a onze premis Tony i en va guanyar set. La producciĂł original, la mĂ©s cara feta a Broadway fins aquella data, va oferir mĂ©s de 500 representacions.

En aquesta producciĂł del National Theatre, FOLLIES presenta un repartiment de 37 intĂšrprets i una orquestra formada per 21 mĂșsics. Dirigida per Dominic Cooke compta amb Tracie Bennett (Carlotta), Philip Quast (Ben), Peter Forbes (Buddy), Janie Dee (Phyllis) i Imelda Stauton (Sally) com a principals protagonistes d’aquesta producciĂł.

Estem a Nova York, l’any 1971, i hem estat convidats a presenciar el retrobament de “Follies” veteranes en el marc del Weismann Teatre, un icĂČnic edifici que ha de ser enderrocat. Trenta anys desprĂ©s de la seva Ășltima actuaciĂł, les noies del “Weismann’sFollies”, una revista musical basada en “les bogeries de Ziegfeld”, es retroben. Aquesta revista s’havia representat en aquest teatre entre les Guerres Mundials.

Aquest retrobament farà palesa la crisi matrimonial de dues parelles, Ben i Phyllis, Buddy i Sally.

Sally i Phyllis eren dues coristes amigues. Actualment ambdues parelles estan descontentes amb els seus matrimonis, Buddy mantĂ© una aventura amb una noia i Sally continua enamorada de Ben. Aquest affair mai resolt entre Ben i Sally, i unes quantes copes, en seran el detonant. Finalment Sally se’n adona que ha estat tota la vida enamorada d’una persona que mai l’ha estimat.

Passat i present en la major part de les escenes, una interacciĂł entre les persones que sĂłn ara i les persones que eren quan tot encara era possible.

Una jove Phyllis (Zizi Strallen) plora desconsolada en veure la infelicitat d’una Phyllis adulta (Janie Dee), Cooke ens vol mostrar que cada persona estĂ  marcada pels fantasmes del passat, una dualitat que moltes vegades deixa veure la coexistĂšncia de dues personalitats diferents dins del mateix personatge. Clarament ho veiem en el personatge de Ben (magnĂ­fica la interpretaciĂł de Philip Quast), un diplomĂ tic d’Ăšxit que ho tĂ© tot perĂČ que ens va deixant veure la seva absoluta desolaciĂł interior i la manca d’estima.

Tal com comenta el mateix Sondheim en l’entrevista que ha precedit a la retransmissiĂł, aquesta peça estĂ  feta de nĂșmeros “pastiche”, cançons copiades i adaptades dels estils dels principals compositors de Broadway dels anys 20 i 30 (BerlĂ­n, Kern, Porter i Gershwin), i s’ha enfrontat des de l’inici a un greu problema, al llibret de James Goldman li mancava una trama …. tenien les cançons perĂČ no un argument prou sĂČlid.

L’escenografia i el vestuari de Vicki Mortimer combina l’esplendor del passat amb la decadĂšncia actual, la del mateix teatre, a punt de ser enderrocat, i la de les persones, que van brillar en el passat i que han envellit mostra’n la tristesa i la infelicitat que amaguen.

Una proposta que ens agradaria moltĂ­ssim veure representada als teatres de Barcelona, malgrat que en l’Ăšpoca de crisi que vivim, serĂ  prou difĂ­cil que es faci efectiva. L’enorme Sala 1 dels cinemes Yelmo ComĂšdia, gairebĂ© plena (a darrera hora s’ha hagut de canviar de sala per encabir als molts espectadors que la volien veure).

Potser la dificultat mĂ©s gran amb la que hem hagut de lluitar, Ă©s que la sala NO estava calefactada i hem hagut de patir un fred intensĂ­ssim, que haurĂ  provocat mĂ©s d’un constipat. Denunciable.

MĂșsica: Stephen Sondheim
Llibret: James Goldman
Director d’escena: Dominic Cooke
Director retransmisiĂł: Tim Van Someren
IntĂšrprets principals: Imelada Staunton (Sally) \ Alex Young (jove Sally) \ Gary Raymond (Dimitri Weismann) \Tracie Bennett (Carlotta Campion) \Emily Langham (jove Carlotta) \ Philip Quast (Benjamin Stone) \ Adam Rhys-Charles (jove Ben) \ Janie Dee (Phyllis Roger Stone) \ Zizi Strallen (jove Phyllis) \ Peter Forbes (Buddy Plummer) \ Fred Haig (jove Buddy)
Disseny de producciĂł i vestuari : Vicki Mortimer \ So: Paul Groothuis \ Efectes visuals: Daniel Radley-Bennett \ Disseny de llums: Paule Constable \ Operador cĂ mara: Wayne Ratcliffe \ Director musical: Nicholas Skilbeck
Idioma: anglĂšs sotstitolat al castellĂ 
Durada: 2h 32min

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.