VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA (temp. 17/18 – espectacle nº 201)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
El TNC ha programat per aquestes dates una proposta de dansa, dins de la seva programació familiar, en funcions matinals exclusives per escoles o per famílies en horaris habituals. VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA ja es va poder veure a Barcelona l’any 2015 dins de la programació del Grec d’aquell any.
Entremig, aquesta proposta ha girat per un munt de Festivals i ciutats europees: Feria Europea de Teatro para niños. España (2015) – Festival de Théâtre Le Grand Bornand. France (2016) – Festival Internacional de las Artes del Movimiento de Tenerife. 2016 – Théâtre de l’Archipel, Perpignan, France (2016) – Festival Saperlipopette, Montpellier, França (2017) – International Children’s Festival. Sibenik, Croatia (2017) – Kotor Festival of Theatre for Children, Montenegro (2017) – Le Diapason, Saint Marcellin, França (2017) – Le Safran, Scène conventionnée, Amiens, França (2018) i La Villette, París, França 2018.
Ahir al matí al TNC, vaig poder assistir a la primera representació escolar i posterior roda de premsa a la Sala Tallers.
La Companyia Roseland Musical juntament amb Manuel Veiga (dramatúrgia), Anna Planas (coreografia) i Franc Aleu (creació de l’audiovisual), han aixecat aquesta proposta tecnològicament sorprenent, per tal d’apropar la dansa als nens i adolescents, però també amb la intenció de fer palès que la Cultura és essencial per l’ésser humà…. i ho fan a través de les noves tecnologies, a les que estan acostumades les noves generacions.
Un parell de pantalles envolten als tres ballarins, on es projecten imatges en moviment, creades per Franc Aleu i que ens transporta en un viatge imaginari que beu de la coneguda novel·la de Jules Verne, però adaptada al món actual.
Dues germanes, l’Eva i l’Ava, decideixen seguir les passes d’un avantpassat seu i se’n van a Islàndia, on trobaran en Hans, el guia que les conduirà en un viatge cap al centre del planeta. Un descens en què els ballarins descobriran éssers i paisatges increïbles, així com residus culturals que la humanitat ha deixat enrere.
Tres disciplines de dansa, tres ballarins que interactuen amb les imatges projectades. Mariona Camelia és la ballarina de dansa contemporània, Cristina Miralles la que ens introdueix a la dansa clàssica i Marcos Elvira, el personatge que “ajuda” a les germanes a assolir l’èxit, que balla en estil “break dance”.
Jo ahir estava totalment envoltat de nanos i vaig poder veure i escoltar les seves reaccions durant l’espectacle i en acabar el mateix. A mi personalment m’ha agradat força, en bona part perquè intueixo la gran dificultat per aixecar un espectacle d’aquestes característiques, que de ben segur és molt complicat tecnològicament i també em puc imaginar el difícil que és, ballar sense veure el públic com dins d’una “capsa de sabates”, com després ens comentaran els ballarins a la Roda de premsa.
El que no tinc tan clar és que aquesta dificultat artística i tecnològica sigui captada pels infants a la que està dirigida, aspecte que evidentment per a ells no té la importància més mínima. Però escoltant els seus comentaris tampoc no tinc tant clar que l’espectacle acabes d’agradar a la majoria de nanos que omplien ahir la sala; potser perquè està fet per adults amb la intenció d’arribar als infants, si, però finalment per adults.
La dificultat de fer atractiu el Teatre i la dansa a aquestes generacions, es força complicat quan s’ha de lluitar amb altres mitjans que per ells són molt més atractius i que tenen cada dia al seu abast, com poden ser els videojocs, la televisió o el fascinant món d’Internet.
Crec que es tracta d’una proposta que encara que està dins del cicle “El TNC Petit”, pot agradar tant o mes als adults.
La Roda de premsa la va presentar el director artístic Xavier Albertí, i vàrem poder escoltar a Marta Almirall (direcció artística de l’espectacle), Manuel Veiga responsable de la dramatúrgia i Anna Planas (direcció coreogràfica), així com als tres ballarins. Malauradament Franc Aleu, no va poder estar present i és una llàstima perquè l’espectacle se sustenta en bona part en el seu extraordinari treball audiovisual.
Anna Planas – Manuel Veiga – Marta Almirall -Xavier Albertí
Ens han parlat de la música electrònica de l’inici de l’espectacle i després com aquesta s’ha transformat en clàssica … o més endavant durant el viatge amb avió fent la volta al món, s’han anat escoltant petits fragments de músiques dels països que veiem en imatges, fins a arribar a Islàndia on hem pogut escoltar músiques i passos de dansa d’aquell país.
S’ha parlat de les imatges de la gran biblioteca, on es guarda el més representatiu de la cultura de totes les civilitzacions al centre de la terra, de l’escena dels dinosaures i de les deixalles que el ésser humà inunda el planeta, representat per la cançó Money Money de Cabaret. Un espectacle replet de músiques i d’imatges, però gairebé sense paraules.
Mariona Camelia – Marcos Elvira – Cristina Miralles – Anna Planas – Manuel Veiga – Marta Almirall
També s’han pogut escoltar músiques tradicionals com la hindú i fins i tot s’ha fet un homenatge a la nostra terra amb el tradicional ball de bastons, fins a l’explosió del crater que ha retornat als protagonistes a la superfície.
Us deixo aquí l’àudio de la presentació …
Autoria: Roseland Musical i Franc Aleu
Amb: Cristina Miralles, Mariona Camella i Marcos Elvira
Direcció artística: Marta Almirall / Dramatúrgia: Manuel Veiga / Direcció audiovisual: Franc Aleu / Direcció coreogràfica: Anna Planas / Vestuari: Patra Ariño i Roseland Musical/ Il·luminació i so: Gonzalo Colosia / Vídeo: Jordi Pont / Marcel Bagó
