– Teatre – EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES – Tantarantana Teatre (🐌🐌🐌+🐚) – 2018.02.20 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 199)

EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES (temp. 17/18 – espec.  nÂș 199)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Ahir dimarts vam anar a veure EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES, tercer espectacle de la companyia El Martell i primera aportaciĂł dins del CICLÓ (cicle de companyies independents en residĂšncia), que organitza el Tantarantana Teatre.

Fa uns dies a la ressenya de la roda de premsa d’aquest espectacle, ja vĂ rem comentar que ells mateixos es defineixen com una companyia de teatre polĂ­tic, que fugen del teatre exclusivament d’entreteniment i recerquen quelcom mes. Nosaltres els “voltaires”, som prou coneixedors d’aquesta companyia perquÚ hem vist i valorat els seus dos primers espectacles: Y-X o LA FIDELITAT DELS CIGNES NEGRES el 2016 i AH ! (JUDIT) en 2017, les dues a la Sala Atrium.

Els seus espectacles intenten posar en entredit les estructures de dominaciĂł prĂČpies del poder i en aquest sentit, EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES Ă©s un espectacle que se submergeix en la infĂ ncia de tota una generaciĂł (la dels membres de la companyia) per fer-ne una revisiĂł crĂ­tica ….

…. i el text de Laia Alsina Ferrer ho aconsegueix novament. Un text que arrisca molt, perquĂš tĂ© moltes capes, no Ă©s fĂ cil i tampoc Ă©s massa comercial, malgrat que estĂ  tractat des de la comĂšdia.

Un text que no te l’estructura clĂ ssica de “presentaciĂł, nus i desenllaç”, perquĂš Ășnicament s’endinsa en una classe on uns nens de primĂ ria han estat castigats pel mĂłn adult i analitza les seves relacions, tambĂ© les de poder, tambĂ© les de gĂšnere. Una aposta realment valenta perquĂš ni nosaltres mateixos no veiem massa clara la seva fĂ cil comercialitzaciĂł, ja que no es tracta d’una histĂČria d’amor, no hi ha sexe ni tampoc tĂ© format de thriller.

Els intĂšrprets han investigat com posar en escena un text que a priori, si fos Ășnicament llegit, seria difĂ­cil entendre el que vol mostrar…. i ho han fet esplĂšndidament amb el llenguatge fĂ­sic del cos i del moviment. El resultat sĂłn unes magnĂ­fiques coreografies i interpretacions de tots 4 actors, malgrat que hem de reconĂšixer que ens ha agradat molt especialment la de MartĂ­ Salvat.

TambĂ© ens agradaria destacar el moment en quĂš paren la representaciĂł per trencar la quarta paret i interpel·lar al pĂșblic, per demanar la seva opiniĂł sobre un tema que els preocupa…

Quatre nens, dos nois (MartĂ­ Salvat i Toni Guillemat) i dues noies (Andrea Artero i Cristina Arenas), han estat castigats per una malifeta i tancats a la seva classe, sense “recreo” (l’espai on poden exercir la seva petita llibertat); observen com els altres nens juguen al pati …. a futbol, intercanvien cromos o tazos, preparen coreografies de les Spice Girls o Aqua, tenen cura dels cucs de seda o jugant a pares i mares.

Com eres de petit? Quins referents aparentment innocents van condicionar el que ets ara? Quins records tens de la teva infància i per quÚ són aquests i no uns altres? Has aconseguit ser aquell futbolista, astronauta o rei del món que desitjaves? O ets soci del Barça, vius a la lluna de valÚncia i et creus el rei de casa teva? Sí, tot són referents masculins. On són les dones? O més ben dit: On eren les dones entre els referents de la nostra infància?

PerquÚ les vivÚncies de la nostra infància, contemplades des del món dels adults, no semblen ara tan màgiques ni tan innocents. Com de ben segur, el pati de la nostra escola, que recordem immens, ens assemblaria ara tan petit com una capsa de sabates.

PerquĂš mentre jugaven, integraven una determinada manera d’entendre el mĂłn.

PerquĂš els adults, que no estan fĂ­sicament a escena, actuen en tot moment com a elements repressors dels infants …. tret de la mare que prepara uns macarrons bonĂ­ssims …

Una proposta a la qual els actors imprimeixen un bon ritme generat a partir de diferents episodis narrats o representats i uns monĂČlegs que conviden a la reflexiĂł, com la carta als reis o la primera comuniĂł.

La competitivitat, la pertinença a un grup, la segregaciĂł en funciĂł de sexe o color de la pell, la sexualitat, la rebel·lia, …. sĂłn conceptes o actituds que ja apareixen “dibuixades” en les aparents conductes innocents dels infants.

Una revisió crítica de la infantesa, plantejada en to de comÚdia i deixant obertes un munt de preguntes sobre si és possible una infància lliure de clixés.

Uns actors que no intenten representar nens petits fidelment, sinĂł que han buscat l’essĂšncia dels infants a partir de recrear la seva teĂČrica innocĂšncia. Han fragmentat la histĂČria en diferents escenes i han representat moltes de les idees a partir de l’expressiĂł corporal.

En resum, una bona proposta.

Companyia: Cia el Martell
DirecciĂł i dramaturgia: Laia Alsina Ferrer
Ajudant de direcciĂł: Robert GonzĂĄlez
IntĂšrprets: Andrea Artero, Cristina Arenas, MartĂ­ Salvat i Toni Guillemat.
EscenografĂ­a i vestuari: Carlota Masvidal i Gala Garriga \ Disseny de llums: Ruben Taltavull \ ProducciĂł : JĂșlia SimĂł \ FotografĂ­a: Aitor Rodero
Idioma: catalĂ 
Durada: 85 minuts

Quant a Miquel Gascon

ViatgermanĂ­ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al mĂ xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, mĂșsica, ĂČpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interÚs l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'estĂ  connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.