– Voltar per la Literatura – PATRIA (🐌🐌🐌🐌) de Fernando Aramburu – 2018.02.17 – (temp. 17/18

PATRIA de Fernando Aramburu – (temp. 17/18 – llibre nº 021)

Per Imma Barba –

Aquest és un llibre que ha generat diversitat d’opinions, no tant per la seva qualitat literària com pel tema de què tracta, o millor dit per la manera en què el tracta. A mi és un llibre que m’ha agradat molt.

PATRIA explica la història de dues famílies que viuen en un poble a poca distància de Sant Sebastià, famílies al principi unides per una estreta amistat, però aviat enemistades per raons polítiques, i víctimes d’una mútua i creixent animadversió alimentada per les mares, eixos centrals de la narració.

Bittori i el Txato són matrimoni, ell és empresari que regenta una empresa de transports i serà la víctima mortal d’un atemptat terrorista perpetrat per l’ETA. Tenen dos fills, Xabier i Nerea.

Miren i Joxian són matrimoni i tenen tres fills, Joxe Mari, Gorka i Arantxa. Joxe Mari és un activista de l’ETA, participarà en alguns atemptats i acabarà a la presó.

La novel·la abasta prop de tres dècades d’història, des dels anys vuitanta fins uns mesos després de la declaració del cessament de la violència per part d’ETA a la tardor del 2011. En conèixer la notícia, Bitorri decideix tornar a viure al poble, on no és ben acollida.

Un retrat de dues cares d’una mateixa societat.

La novel·la està estructurada en 125 capítols que no es presenten cronològicament, ja que un mateix fet o moment de la història està tractat en diferents capítols des del punt de vist de diferents protagonistes. Un narrador és el que pren la paraula en tots els casos i està narrat en primera persona.

Una interessant contraposició de visions d’un mateix fet que a mi particularment, m’ha agradat. Un llibre que, malgrat la seva extensió, he llegit d’una tirada.

Fernando Aramburu va néixer a San Sebastià l’any 1959, és llicenciat en Filologia Hispànica i des de l’any 1985 viu a Alemanya on va donar classes d’espanyol, fins que en 2009 va abandonar la docència per dedicar-se exclusivament a la creació literària.

Fernando Aramburu és poeta, narrador i assagista i ha escrit entre d’altres Fuegos con limón (1996), la Trilogía de Antíbula (Los ojos vacíos, 2000 – Barni sin sombra, 2005 – La gran Marivián, 2013), El trompetista del Utopía (2003), Viaje con Clara por Alemania (2010), Años lentos (2012) , Ávidas pretensiones (2014) i Patria (2016) que va obtenir el Premi Nacional de Narrativa 2017.