Roda de premsa EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES – (temp. 17/18 – RdP nº 60)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Ahir dijous al matí es va fer la presentació d’una nova proposta dins de la quarta temporada del CICLÓ. Es tracta de EL MAR NO CAP DINS D’UNA CAPSA DE SABATES, de la Companyia “El Martell“, la seva primera aportació dins d’aquest cicle de “companyies independents en residència” que organitza el Teatre Tantarantana.
El Martell es defineix com una companyia de teatre polític i es va fundar l’any 2014 amb l’estrena de “Z” a Can Gassol de Mataró, malgrat que fins al 2015 no adopta la configuració actual. Des de llavors ha estrenat dues propostes escèniques, Y-X o LA FIDELITAT DELS CIGNES NEGRES el 2016 … i AH ! (JUDIT) el 2017. Els seus espectacles intenten posar en entredit les estructures de dominació pròpies del poder i en aquest sentit, no es decanten per un teatre que sigui simplement d’oci.
Ferran Murillo ( Tantarantana) – Andrea Artero – Toni Guillemat – Laia Alsina – Cristina Arenas – Martí Salvat
Amb EL MAR NO CAP …. pretenen submergir-se en la infància de tota una generació (la que a ells els va tocar viure…. anys 70 a 90), per fer-ne una revisió crítica, perquè mentre jugaven, al mateix temps integraven una determinada manera d’entendre el món. Potser l’espai de llibertat que ells veien al pati de l’escola, ara no el veuen tan ampli com llavors els semblava.
Vist des del món adult dels intèrprets, els nens no són pas tan espontanis i tan lliures com podria semblar. Pretenen amb aquesta proposta, donar als espectadors una visió crítica d’aquella infantesa, però sense arribar al pamflet.
Els membres de la companyia, sempre han intentat anar més enllà amb el llenguatge teatral, partint d’un text escrit per Laia Alsina Ferrer, i en principi tancat, però investigant en el llenguatge físic del cos i del moviment.
L’argument arranca quan 4 nens han estat castigats sense pati, per una teòrica malifeta que no ens van voler explicar a la roda de premsa. Sorgeix llavors la repressió del poder dels adults, que mai no són presents físicament a escena, malgrat que estan sempre implícits en el desenvolupament de l’acció. Els actors que interpreten als nens són: Andrea Artero, Toni Gillemat, Cristina Arenas i Martí Salvat.
Els personatges han estat treballats des del món dels adults, però sempre conservant la innocència del món dels infants; és per això que els actors no s’han volgut disfressar de nens. Representen els nens d’una escola, separats en dos mons ben diferenciats (l’aula i el pati). Els nens de l’aula tenen el mateix nom que els intèrprets. Els del pati són més impersonals, malgrat que estan també interpretats pels mateixos actors.
Malgrat que el text en principi està pràcticament tancat, l’autora ha estat oberta a fer canvis en el transcurs dels assajos, amb les aportacions de la resta de membres de la companyia.
L’estrena és aquesta nit, 16 de febrer i es podrà veure al Teatre Tantarantana de dimarts a diumenge fins al 4 de març.
Us deixo aquí, l’àudio de la presentació.
