Com segurament ja us heu adonat, hem estat uns dies sense publicar cap ressenya d’Arts Escèniques i és que l’Imma i jo hem decidit que de tant en tant prendrem distància del nostre dia a dia i farem alguna escapada, ara que disposem de temps per fer-ho.
La setmana passada amb l’excusa de fer una trobada familiar (amb dinar inclòs) a prop de Caravaca de la Cruz, on viu una germana de l’Imma, vàrem fer un viatge de 7 dies pel llevant de la península. Ara que ja hem tornat, veiem amb satisfacció que hem suportat força bé el “mono” de 9 dies sense trepitjar un teatre.
El nostre objectiu principal era trobar-nos a la població d’Almoradí (Alacant) al Restaurant El Cruce (🐌🐌🐌🐌) que vàrem conèixer fa uns anys i on se celebra anualment per aquesta època un festival de menjars a base de Carxofes, que te ressò internacional. El dinar era dissabte però vàrem sortir de Barcelona el dimarts anterior ben d’hora …. i és que els jubilats tenim tot el temps a la nostra disposició i ens permet fer bogeries com aquesta.
Dimarts vam fer una parada a Sagunt, ciutat a la que feia molt de temps que no paràvem i vam aprofitar per visitar el Teatre Romà, malgrat que les restauracions no han estat massa encertades. Per dinar vaig fer cas de la bona qualificació de Google i ho vam fer al Restaurant Andana Aljibe (🐌🐌🐌).
A mitja tarda vam arribar a la nostra primera destinació… XÀTIVA, ciutat que coneixem força bé perquè és on va néixer el pare d’en Miquel. Les nits de dimarts i dimecres les van fer a Las Coles Apartasuites (🐌🐌🐌+🐚).
Al matí pugem al castell caminant i gairebé passem tot el matí entre unes pedres plenes d’història i unes esplèndides vistes…
En baixar visitem el museu de Xàtiva, on es troba la coneguda pintura del Rei Felip V penjada cap per avall, en represalia de què aquest Borbó va cremar la ciutat de Xàtiva; és per això que als seus ciutadans se’ls coneix com els “socarrats“.
Tenim reservada taula al Restaurant “La Picaeta de Carmeta” (🐌🐌🐌🐌) i mengem uns arrossos per llepar-se els dits; ens agrada especialment el d’ànec. La resta de la tarda passegem pel casc antic i per descansar fem una xocolata amb xurros.
Dijous ens vàrem apropar a la costa d’Alacant, primer a Dénia, per mal dinar a Xàbia i fer un petit recorregut per la Marina Alta i les seves cales, que tenen un aire a la nostra costa Brava.
Cap al tard una paradeta a Calp i ja de nit arribem a la ciutat d’ALACANT, on passarem dues nits més (dijous i divendres) als Apartaments Luces de la Catedral (🐌🐌🐌).
Divendres passem tot el dia a la preciosa ciutat d’Alacant, pugem a l’ermita del barri de la Santa Cruz i tenim la sort de poder entrar, ja que en aquell moment estan fent la neteja.
Passegem pels barris que estan a tocar del Mediterrani i ens quedem bocabadats novament amb els enormes arbres que adornen les seves places.
Ens animem a pujar al castell amb l’ascensor des del passeig marítim i gaudim d’unes precioses vistes de la ciutat i de la costa.
Tenim reservada taula en un restaurant que ja coneixem prou d’altres visites a la ciutat, el Nou Manolín (🐌🐌🐌🐌+🐚) i tornem a gaudir de la seva esplèndida cuina.
Dissabte ens apropem a la ciutat d’Elx i visitem el palmeral, especialment el jardí del “Huerto del Cura“, on veiem esplèndides palmeres i cactus molt ben cuidats.
també tenim la sorpresa de veure un gall d’indi totalment blanc i quan m’apropo a ell, de sobte obre la seva cua i mostra tots els seus bonics plomalls.
Després fem una breu visita a la localitat de Santa Pola i seguidament ens encaminem a la trobada familiar al restaurant El Cruce a la població d’Almoradí, que va ser l’excusa per fer aquesta escapada. Finalment la trobada prevista de les 5 germanes de l’Imma, no ha pogut fer-se al complet per qüestions laborals, però almenys hem aconseguit reunir 3 germanes “Barba”. El dinar(🐌🐌🐌🐌) a base de carxofes ens torna a sorprendre i en gaudim de valent.
En acabar ens dirigim a CARAVACA DE LA CRUZ a casa de la Mercè, una de les germanes “Barba”, on dormirem un parell mes de nits.
Diumenge fem una excursió als contraforts del Parc de Cazorla a la província de Granada i visitem primer La Puebla de Don Fadrique.
Després ens dirigim a les proximitats del Pico de La Sagra, en un paisatge totalment nevat, on dinem esplèndidament al restaurant Los Collados de la Sagra (🐌🐌🐌🐌+🐚).
Tornem a Caravaca de la Cruz, on fem una llarga passejada pel seu cas antic, pugem al castell i visitem de nou el santuari de la Creu de Caravaca.
La tornada a Barcelona dilluns, va ser llarga i accidentada, amb visita hospitalària inclosa, per un error en l’administració d’un fàrmac, que per sort va ser solament un ensurt sense conseqüències; més tard ens trobem una enorme caravana a l’autopista a l’alçada de Torredembarra provocada per una brutal pedregada que va tenir tallada l’autopista vàries hores.
Hem estat voltant 7 dies complerts, en els que hem visitat racons del llevant peninsular que estimem, hem dinat esplèndidament i hem conduït per una ruta de més de 1.600 quilòmetres, sense presses i a excepció de l’últim dia, gairebé tots sols, sense aglomeracions de cap tipus.
