– Dansa – PROTAGONIST (Cullberg ballet) (🐌🐌) – Mercat Flors – Sala MAC – 2018.02.02 (temp. 17/18 – espectacle nº 185)

PROTAGONIST (Cullberg ballet) (temp. 17/18 – espectacle nº 185)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Vàrem comprar les entrades d’aquest espectacle fa uns quatre mesos i és que teníem grans expectatives d’aquesta proposta internacional de dansa; malauradament les expectatives no s’han complert.

Jefta van Dinther (Utrecht, 1980) és un coreògraf i ballarí criat a Suècia i format a Holanda; treballa entre Estocolm i Berlín i el seu treball es caracteritza per un enfocament físic enèrgic que comporta una investigació del moviment en si mateix. En els seus espectacles, el cos en moviment, centre de la seva obra, interactua amb la llum, el so i els diferents materials fins a acabar units en un tot.

Alguna de les seves obres més importants són Plateau Effect (2013) i Protagonist (2016), ambdues produïdes pel Cullbergbaletten; As It Empties Out (2014), This is Concrete (2012), Grind (2011), The Blanket Dance (2011), així com la més recent Dark Field Analysis (2017).

En la seva última etapa, Cullberg Ballet, la Companyia Nacional de Dansa de Suècia, ha fet un canvi radical a l’hora d’enfocar la seva visió de la dansa: ha passat d’un ballet clàssic a produir a peces contemporànies de joves artistes.

Segons Jefta van Dinther PROTAGONIST és un viatge que ens convida a lluitar i a esforçar-nos, a somiar i a tenir esperança, a deixar-nos atrapar per les nostres pròpies històries i a preocupar-nos prou de manera que encara està per venir. Però en algun lloc al llarg del viatge, les persones que estan en escena trien un altre camí: en un sentit evolutiu, retrocedeixen per reconnectar amb el que els envolta. Com si decidissin d’una manera conscient estar presents.

La proposta ens vol transmetre la idea de que els humans en primer lloc, som animals. La regressió també es pot entendre com una mena de desobediència civil, una forma de resistència. Ajuntar-se per fer alguna cosa junts, alguna cosa que sigui realment important.

PROTAGONIST és una paràbola sobre els vincles, l’aliança i l’afecte, però també sobre l’aïllament, el control i el distanciament. Al llarg de tot l’espectacle, l’instint, la resistència i la compulsió esdevenen testimonis de la batalla que ha de lluitar cada individu. I en la lluita per encaixar, a la recerca d’una creença o d’un significat comuns, la comunitat va agafant forma.

Aquesta peça compta amb la veu d’Elias, artista revelació de Suècia de 2015.

Un espectacle de dansa d’una durada d’uns 60 minuts, que ens ha desconcertat en els seus primers 45 minuts (i això al nostre entendre és massa temps), ja que els ballarins deambulen en grups o individualment per l’espai escènic, tot i semblar que estan passejant més que ballant.

Sabem del cert que es tracta d’una coreografia molt estudiada on tots els moviments estan mil·limetrats, però sincerament la sensació que hem tingut nosaltres, és que… en el suposat que els nostres dos  fills (que no tenen ni idea de dansa), s’haguessin colat en aquesta posada en escena, els espectadors no s’haurien ni adonat que no formaven part de la proposta.

Durant aquesta primera part de la proposta escènica, gairebé cap sincronia entre ells, si exceptuem un parell d’escenes molt curtes, en una seqüència de moviments que vistos des de fora, sembla més aviat una trobada de joves en la seva vida habitual, en el que segurament pretén ser una mena de reflexió sobre la humanitat, sobre la manera com es congrega la gent i la manera com aquesta adopta i accepta rols determinats.

De sobte els 15 ballarins comencen a despullar-se a poc a poc i un cop els 15 resten completament nus a l’escenari, sorgeix l’animalitat i la regressió cultural vers a una societat primitiva, on els seus moviments s’assemblen molt a simis. És llavors en aquests darrers 15 minuts quan realment l’espectacle ens ha començat a interessar i hem sortit de l’avorriment en el què havíem caigut fins aleshores.

Aquesta darrera part ens ha agradat i no pas per la nuesa dels ballarins, sinó perquè visualment ens ha fet despertar d’aquell sopor en què havíem caigut; per sort aquests 15 darrers minuts els hem gaudit.

Malgrat tot, hem de reconèixer que l’espectacle en el seu conjunt, ens ha decebut força.

Coreografia, direcció i text Jefta van Dinther
Amb Adam Schütt, Anand Bolder, Camille Prieux, Daniel Sjökvist, Darío Barreto Damas (convidat), Eleanor Campbell, Georges Hann, Gesine Moog, Giacomo Citton, Katie Jacobson, Linda Adami, Núria Guiu Sagarra, Suelem de Oliveira da Silva, Unn Faleide, Vincent Van der Plas
Música i disseny so David Kiers / Veu ELIAS / Disseny il·luminació Minna Tiikkainen

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Dansa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s