– Roda de premsa EL LLIBERTÍ – Teatre Poliorama – 2018.01.31 (temp. 17/18 – RdP 059)

Roda de premsa  EL LLIBERTÍ – (temp. 17/18 – RdP nº 59)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dimecres vaig poder assistir a la presentació i passi de gràfics de “EL LLIBERTÍ” a la sala d’assaig del Teatre Poliorama. Una producció que ja es va poder veure la temporada 2006-2007 en aquest mateix teatre; llavors va ser protagonitzada per Ramon Madaula i Laura Conejero i va ser l’espectacle de text més vist d’aquella temporada.

El text d’Emmanuel Schmidt és un vodevil filosòfic on s’hi barreja veracitat històrica i ficció teatral amb molt d’humor intel·ligent. Una reflexió sobre les contradiccions entre pensament i sentiment que parteix de la més absoluta veracitat (la redacció d’un article sobre el concepte “Moral” per a l’Enciclopèdia) per mostrar un moment de la vida de Diderot.

11 anys després s’ha cregut convenient tornar-la a programar.

Joan Lluís Bozzo n’és el director i Abel Folk i Àngels Gonyalons en són els principals protagonistes. El repartiment es completa amb Jan Forrellat, Clara Moraleda, Annabel Totusaus i Elena Tarrats.

Abans de la Roda de premsa, vàrem poder veure alguns fragments de l’obra mentre s’estava assajant …

Emmanuel Schmitt, un dels autors francòfons més llegits i representats arreu del món, volia explicar com era Diderot (el protagonista d’aquesta història), la seva bogeria, la seva vivacitat, mostrar la seva llibertat, lliure per a canviar d’idees, lliure per a contradir-se, lliure per a començar de zero no parant mai de pensar ni de tenir dubtes.

El Llibertí té l’aspecte d’un vodevil, però és un vodevil filosòfic. Les dones que entren i surten, les dones que s’amaguen a les habitacions són, òbviament, personatges, però també idees.

Són les dones qui mostren a Diderot que és molt diferent emetre una sentència, incloure-la en una enciclopèdia per a que el món la sotmeti a estudi i l’apliqui, que fer efectives les nostres asseveracions a la pròpia vida o en la dels nostres éssers estimats.

Tant és així que Madame Therbouche, comença a qüestionar-li la seva superioritat intel·lectual i espiritual. La seva dona, mitjançant les seves pròpies armes li demostrarà que el dubte és molt més suggestiu que la certesa. La seva filla aplicarà a la seva vida els dictàmens que ha assimilat d’un pare il·lustrat i una joveneta completarà la legió d’idees que impossibilitaran la labor “teòric-pràctic” de Denis Diderot.

L’autor explica que “la filosofia pretén explicar el món, el teatre representar-lo“.

Abel Folk ens ha comentat que els actors s’han sentit totalment lliures sota la direcció de Joan Lluís Bozzo, perquè els ha deixat aportar allò que volien a l’espectacle. Àngels Gonyalons afirma que es tracta d’una comèdia amb majúscules, amb una pàtina de frivolitat, malgrat que finalment totes les dones que apareixen li donen lliçons al protagonista.

Apunten que s’ha de pensar que l’acció transcorre en ple segle XVIII i des d’aquest punt de vista, s’ha de dir que era un autor molt feminista.

L’estrena està prevista pel 22 de febrer, malgrat que hi hauran funcions prèvies des del dia 16.

Us deixo l’àudio de la presentació …

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Rodes de Premsa, Teatre i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.