MOBY DICK (temp. 17/18 – espectacle nº 181)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dilluns passat vàrem assistir a l’estrena d’aquesta proposta, malgrat que en aquesta ocasió estàvem situats a la penúltima fila del Teatre, des d’on és literalment impossible veure les expressions de les cares dels actors, i poder valorar com cal aquest aspecte que creiem és importantíssim en Teatre; encara sort que aquesta vegada el so era potent i vàrem poder escoltar amb claredat la veu d’aquests, en anar microfonats.
MOBY DICK és una novel·la de l’escriptor Herman Melville publicada en 1851 que narra la travessia del vaixell Pequod, comandat pel capità Ahab, en l’obsessiva i suïcida persecució de la balena blanca.
Juan Cavestany ha fet l’adaptació del text, i tal com ens va comentar a la roda de premsa després de conèixer la novel·la, va descobrir que “el veritable secret de la novel·la va més enllà del relat d’aventures que aquesta presenta“. L’essència de Moby Dick rau en el que representa aquesta persecució obsessiva per a tota la tripulació del Pequod.
Fotografies de David Ruano
Una ambiciosa adaptació teatral, una proposta “enorme” que s’ha portat a l’escenari del Teatre Goya sota la direcció de l’Andrés Lima “estem davant de la història d’una obsessió que veiem a través dels ulls del protagonista. Un home que es defineix com la bogeria embogida; l’ésser humà davant la mort“…. “en el nostre Moby Dick hem col·locat voluntàriament paraules de Melville en boca d’Ahab“.
Una adaptació inspirada en la solitària figura d’Ahab i la seva lluita contra la gran balena blanca. Un viatge a les profunditats de la bogeria d’un home capaç de tot per satisfer la seva obsessió. El capità Ahab és un dels grans personatges de la literatura universal. Un ésser que evidencia l’obsessió humana que va més enllà de la raó, capaç de consumir la voluntat i eliminar qualsevol element bondadós de l’ànima.
Ismael és un jove aventurer que arriba al port de Nantucket, disposat a enrolar-se com a mariner en qualsevol vaixell que vagi a la caça de balenes i acaba fent-se a la mar en el Pequod, buc balener que es troba sota el comandament del capità Ahab.
Després d’iniciar la navegació, el capità Ahab reuneix tots els tripulants i els comunica que l’objectiu fonamental de la travessia no és solament el de caçar balenes, sinó que el que pretén és matar Moby Dick, la gran balena blanca que el va deixar mutilat d’una cama i contra la qual sent un odi immens.
A partir d’aquest moment la travessia d’Ismael i la resta de la tripulació del Pequod, es converteix en una singladura tràgica per tots els mars i oceans del món. Descoberta l’enorme balena blanca, la lluita entre Moby Dick i els mariners del Pequod es produeix al llarg de tres dies durant els quals, un a un, les llanxes arponeres i el mateix Pequod són destrossades per la balena.
Finalment, Ahab i tota la tripulació, exceptuant-ne Ismael, el narrador de la història, paguen amb la vida la bogeria i l’irrefrenable desig de venjança del capità del Pequod.
Josep Maria Pou és Ahab, en una feina interpretativa enorme, que avalen els seus cinquanta anys d’ofici, que justament es compleixen aquest 2018 (va debutar el 1968 al Teatro Español de Madrid amb el Marat-Sade que va dirigir Marsillach).
Fotografies de David Ruano
Un gran actor per un gran personatge “la magnitud d’Ahab em fa pensar que estic fent un personatge de Shakespeare, que connecta directament amb personatges que he representat com el rei Lear i Orson Welles“.
El muntatge és la culminació de la voluntat comuna de Josep Maria Pou i Daniel Martínez, productor i president del grup Focus, que ha trigat 10 anys a fer-se realitat.
Josep Maria Pou, està segurament magnífic en la seva interpretació, però hem de dir que a nosaltres no ens va emocionar i en alguns moments ens va semblar força sobreactuat, pel seu to de veu excessivament cridaner, que provoca la pèrdua de matisos al seu personatge. No creiem pas que aquesta percepció sigui a causa de l’enorme distància de l’escenari a la que ens vàrem veure obligats, ja que la sonoritat era magnífica, per no dir espectacular.
Entenem però, la dificultat d’interpretar un personatge, amb una gran profunditat de text, que en cap cas està pensat per ser representat en un teatre i que segurament cal assaborir i pair en una lectura tranquil·la.
La tripulació del Pequod integrada per una trentena de persones, aquí s’ha reduït a dos actors, Jacob Torres que interpreta entre d’altres els papers de Starbuck i Ismael, i Oscar Kapoya amb una magnífica interpretació de Pip i altres mariners.
Creiem però que el millor de la proposta és la posada en escena, absolutament sensacional, amb un conjunt de factors que sumen per obtenir un magnífic resultat: escenografia i vestuari de Beatriz San Juan, il·luminació de Valentín Álvarez, música original i espai sonor de Jaume Manresa, sonorització de Jordi Ballbé i unes espectaculars imatges audiovisuals de Miquel Angel Raió.
Una proposta valenta que s’ha de veure. Malgrat tot, hem de dir que aquesta vegada esperàvem més del que en realitat hem vist.
Un text de Juan Cavestany basat en la novel·la de Herman Melville
Direcció: Andrés Lima
Intèrprets: Josep María Pou, Jacob Torres i Oscar Kapoya
Escenografia i vestuari: Beatriz San Juan \ Il·luminació: Valentín Álvarez (AAI) \ Música original i espai sonor: Jaume Manresa \ Sonorització: Jordi Ballbé \ Videocreació: Miquel Àngel Raió \ Postproducció videocreació: Miquel Àngel Raió iFrancesc Sitges- Sardà \ Disseny i construcció pròtesi cama: DDT SFX (Montse Ribé i David Martí) \ Caracterització: Toni Santos \ Ajudant de direcció: Anna Maria Ricart \ Direcció de producció: Amparo Martínez \ Cap de producció: Maite Pijuan \ Premsa: Anna Casasayas i Clara M. Clavell \ Màrqueting i comunicació: Publispec \ Reportatge fotogràfic: David Ruano \ Disseny gràfic: Santi&Kco
Idioma: castellà
Durada: 1 hora i 20 minuts
Bon dia. Per a mi directament va ser una decepció. Comparteixo el q dieu del Pou. Gran actor, però crec q aquí molt sobreactuat i cridaner. Q a mitja obra passi a parlar i a narrar indistintament, per mi distreu. Suposo q és la dificultat d’explicar tanta novela en l’espai duna obra d teatre. El text tampoc em va colpir en cap moment. Igual d grandilocuent d principi a la fi. Als 5′ ja hi ha tota la carn a la graella. No em va agradar tampoc la pobresa d l’elenc i crec q els canvis personatges et torna a treure d la obra. La pantalla massa alta o massa petita (també des de darrere d tot no em va permetre tenir la sensació d vaixell. Segurament també em va jugar a la contra anar amb unes perspectives altissimes.
Bon dia Miki
Potser a tu i a nosaltres ens va passar el mateix…. anàvem amb unes expectatives massa altes i això en veure els resultats obtinguts, provoca una certa decepció. La posada en escena i la direcció, per contra, a nosaltres ens va agradar força.
Gràcies per comentar. Una abraçada