LA DRAGA d’Esperança Camps – (temp. 17/18 – llibre nº 019)

Per Imma Barba –

Una novel·la amb un estil absolutament diferent, escrita quasi sense majúscules, sense punts i aparts.

Una novel·la que cal assaborir, però que costa d’empassar. Que lluny d’aclarir coses, et porta a endinsar-te, a cada pàgina una mica més, en la desesperança, en el desassossec.

Una novel·la on no surt el sol, només trobem pluja i boira… i fang.

La mateixa autora prologa el llibre i ens diu:  Aquesta novel·la va del mal. De fer mal i de rebre mal. De no fer res per evitar el mal. I de fer mal sense voler. És una demolició controlada. Només he pogut escriure la novel·la quan he fet el forat prou gran per entrar dins meu i punyir. La novel·la és un camí. Sense flors ni violes. És una obertura en canal. El lector ha de saber-ho ….

… Ha estat buidar les golfes de la memòria. Ha estat ajuntar dues etapes separades per un any i una crisi. 

N’Ignasi, a prop de la cinquantena, perd la feina i, s’adona que separat de la dona i sense contacte amb la seva única filla, la Lola, està sol. Decideix tornar a Poble, a la casa familiar que va heretar. El seu poble és el més lleig de l’illa més lletja i més pobre d’Arxipèlag. Sempre hi plou. Una illa que depèn de la Península per sobreviure i on l’aigua potable arriba en vaixell.

N’Ignasi estableix una estranya relació amb la doctora de Poble.

Les obres de dagratge del port treuen a la llum un vell cotxe que amaga un cadàver dins del maleter. Entre records i converses amb la gent del poble, n’Ignasi descobreix la veritat.

Una novel·la escrita en menorquí, amb una prosa difícil i, alhora, totalment comprensible, amb una barreja de veus narratives, diferents punts de vista i temps verbals. Una veu és la del narrador que se’ns adreça directament en molts moments del relat i ens dóna temps per pair el que ens està explicant. L’altra veu, és la de n’Ignasi que es manifesta en segona persona com si fos el mateix narrador que l’interpel·les quan ha d’expressar pensaments o sentiments. I malgrat tot, l’autora ens condueix suaument i sense entrebancs per les pàgines d’aquest llibre magnífic, publicat per una de les meves editorials de referència.

Esperança Camps i Barber és periodista i escriptora nascuda a Ciutadella (Menorca) el 21 d’agost de 1964 i comparteix residencia entre València, Mallorca i Menorca.

Durant més de vint-i-cinc anys ha fet ràdio i televisió (destacada redactora del Canal 9 valencià), encara que també ha treballat a la premsa escrita. El 2 de juliol de 2015 va ser nomenada consellera de Transparència, Participació I Cultura del Govern de les Illes Balears, dimitint del càrrec per manca de suport del seu partit.

És autora de les novel·les Enllà de la mar (2004), Quan la lluna escampa els morts (2005), Zero graus (2006 i 2010), Eclipsi (2007), El cos deshabitat (2009), Col·lecció particular (2012), Naufragi a la neu (2012), la cara B (2015), L’Illa sense temps (2016), La draga (2017) i Alfabet de futur (2017).

Ha participat en obres col·lectives i ha guanyat diversos premis literaris.

 Títol: La draga

Editorial : Llibres del Delicte

Data de publicació: marc 2017

Pàgines: 199