– Voltar per la Literatura – LA DRAGA (🐌🐌🐌🐌) d’Esperança Camps – 2018.01.30 – (temp. 17/18 – llibre nÂș 019)

LA DRAGA d’Esperança Camps – (temp. 17/18 – llibre nÂș 019)

Per Imma Barba

Una novel·la amb un estil absolutament diferent, escrita quasi sense majĂșscules, sense punts i aparts.

Una novel·la que cal assaborir, perĂČ que costa d’empassar. Que lluny d’aclarir coses, et porta a endinsar-te, a cada pĂ gina una mica mĂ©s, en la desesperança, en el desassossec.

Una novel·la on no surt el sol, nomĂ©s trobem pluja i boira… i fang.

La mateixa autora prologa el llibre i ens diu:  Aquesta novel·la va del mal. De fer mal i de rebre mal. De no fer res per evitar el mal. I de fer mal sense voler. És una demoliciĂł controlada. NomĂ©s he pogut escriure la novel·la quan he fet el forat prou gran per entrar dins meu i punyir. La novel·la Ă©s un camĂ­. Sense flors ni violes. És una obertura en canal. El lector ha de saber-ho 
.


 Ha estat buidar les golfes de la memĂČria. Ha estat ajuntar dues etapes separades per un any i una crisi. 

N’Ignasi, a prop de la cinquantena, perd la feina i, s’adona que separat de la dona i sense contacte amb la seva Ășnica filla, la Lola, estĂ  sol. Decideix tornar a Poble, a la casa familiar que va heretar. El seu poble Ă©s el mĂ©s lleig de l’illa mĂ©s lletja i mĂ©s pobre d’ArxipĂšlag. Sempre hi plou. Una illa que depĂšn de la PenĂ­nsula per sobreviure i on l’aigua potable arriba en vaixell.

N’Ignasi estableix una estranya relaciĂł amb la doctora de Poble.

Les obres de dagratge del port treuen a la llum un vell cotxe que amaga un cadàver dins del maleter. Entre records i converses amb la gent del poble, n’Ignasi descobreix la veritat.

Una novel·la escrita en menorquĂ­, amb una prosa difĂ­cil i, alhora, totalment comprensible, amb una barreja de veus narratives, diferents punts de vista i temps verbals. Una veu Ă©s la del narrador que se’ns adreça directament en molts moments del relat i ens dĂłna temps per pair el que ens estĂ  explicant. L’altra veu, Ă©s la de n’Ignasi que es manifesta en segona persona com si fos el mateix narrador que l’interpel·les quan ha d’expressar pensaments o sentiments. I malgrat tot, l’autora ens condueix suaument i sense entrebancs per les pĂ gines d’aquest llibre magnĂ­fic, publicat per una de les meves editorials de referĂšncia.

Esperança Camps i Barber Ă©s periodista i escriptora nascuda a Ciutadella (Menorca) el 21 d’agost de 1964 i comparteix residencia entre ValĂšncia, Mallorca i Menorca.

Durant més de vint-i-cinc anys ha fet ràdio i televisió (destacada redactora del Canal 9 valencià), encara que també ha treballat a la premsa escrita. El 2 de juliol de 2015 va ser nomenada consellera de TransparÚncia, Participació I Cultura del Govern de les Illes Balears, dimitint del càrrec per manca de suport del seu partit.

És autora de les novel·les EnllĂ  de la mar (2004), Quan la lluna escampa els morts (2005), Zero graus (2006 i 2010), Eclipsi (2007), El cos deshabitat (2009), Col·lecciĂł particular (2012), Naufragi a la neu (2012), la cara B (2015), L’Illa sense temps (2016), La draga (2017) i Alfabet de futur (2017).

Ha participat en obres col·lectives i ha guanyat diversos premis literaris.

 Títol: La draga
Editorial : Llibres del Delicte
Data de publicaciĂł: marc 2017
PĂ gines: 199

Leave a Reply