THE PROFESSIONALS (temp. 17/18 – espectacle nº 178)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
La Zítrica és una companyia creada en 2011 per Javi Bañasco i que s’ha especialitzat en el gag visual. Després de mesos d’investigació i feina presenten aquest espectacle, THE PROFESSIONALS, que defineixen com un espectacle d’humor sense fronteres.
Inspirat en la gran quantitat de professions que es poden exercir avui en dia, ens presenten un espectacle sense paraules, on únicament utilitzen la expresio corporal i el mim.
THE PROFESSIONALS són, doncs, una sèrie de gags encadenats, inspirats en les diferents professions. Dirigit per Javi Bañasco i interpretat per Gerard Flores, Laura Pérez i Sergi Príncep, basen tota la proposta en la gestualitat i els sons, i han de comptar amb la complicitat del públic.
Presenten personatges quotidians que aborden situacions universals injectant dosis de crítica a la política, a l’educació i a la cultura.
THE PROFESSIONALS ens parla de la dificultat de fer les coses bé, de la por al fracàs i de la gran pressió que vivim per ser valorats en una societat que anteposa el treballador a la persona.
Mitjançant ràpids canvis de vestuari i escenografia, els tres actors donen vida a tot tipus de situacions, energia i ganes no falten per part dels tres protagonistes, i una gran complicitat entre ells que es fa palesa en tot moment.
Estructurat en 9 esquetxos, trenquen la quarta paret des del principi, però el handicap és que per tirar endavant l’espectacle han de comptar amb la complicitat del públic i fer-los intervenir activament en algun moment …. i en el nostre cas, dissabte al vespre amb la Sala mig plena, la participació del públic va ser molt minsa, i va provocar que l’espectacle en alguns moments esdevingués fins i tot avorrit.
És una proposta que el seu creador descriu “com una partitura còmica que va tractant professions que tots coneixem i que es poden mostrar fora d’aquí. Ho hem fet davant de públic francès i anglès i ha funcionat. El que intentem és anar-ho evolucionant cada dia“.
Una escenografia molt senzilla que no vàrem acabar d’entendre, presidida per una gran “P” i a cada escena els objectes d’utillatge que acompanyen els elements de vestuari de cada professió.
Una proposta que no pretén res més que entretenir i fer riure amb els gags, però que requereix, i molt, d’una important implicació del públic. No dubtem de la qualitat de l’espectacle, però malauradament nosaltres no vam ser capaços de connectar amb ell, malgrat els nostres reiterats intents.
Posteriorment ens vàrem informar que havien tingut una greu errada tècnica, en no apagar-se les llums de sala en començar l’espectacle i això va provocar una certa fredor del públic assistent.
Potser aquest tipus d’humor tan “blanc”, sense gairebé cap crítica social darrere, no és el tipus d’humor que més ens motiva … o potser és un espectacle per una altra edat molt més jove, en horari equivocat.
De ben segur tindrà el seu públic i possiblement gaudiran d’una estona agradable.
Dramaturgia i direcció: Javi Bañasco
Intèrprets: Gerard Flores, Laura Pèrez, Sergi Princep
Disseny d’il.luminació: Jordi Llorens \ Disseny de so: Jota Fernández i Javi Bañasco \ Vestuari i atrezzo: Caterina Bonet \ Disseny d’escenografía: Javi Bañasco \ Construcció: Carlos Juan Torres
Idioma: sense paraules
Duració: 50 minuts
Acabo de llegir la crítica i em sembla un pel exagerada i desproporcionada. Nosaltres tambe vam anar a veure l’obra i partint de la base que no preten res mes que entretenir i fer riure l’espectador sense Cap grandilocuent escenografía, cosa que es de valorar si mes no, trobo que l’accio-reacció que es genera es totalment suficient. Trobo excesiu el pensament de que sense la participació del public l’obra cau, en tots els casos quan es requereix la resposta del public o l’implicacio no fa mes que millorar la dinámica de l’escena. Sense anar mes lluny, diumenge passat vam estar al Liceu, una proposta petita i íntima d’en Romeo i Julieta i tambe demanaven la participacio del public, i no per aixo l’obra deixava de guanyar en intensitat o qualitat.
Resumínt, davant de propostes com The progessionals, amb actors de gran qualitat i tenint en compte el pressupost del que pot comptar una obra de aquestes caracteristiques, per mi, diners ben invertits, i riure garantitzat.
Sílvia. Entenem que a tu personalment t’hagi agradat l’espectacle i creu-me que de debò ens alegrem.
El que no podem fer és escriure quelcom que no pensem i quan no connectem amb un espectacle, preferim explicar-ho (cosa que no tothom s’atreveix a fer) sempre intentant explicar les raons.
Com l’he comunicat en privat al director de la proposta, i cito literalment…. “som els primers que lamentem fer palès per escrit que un treball artístic no ens ha acabat d’agradar, perquè sabem del cert que darrere de tot existeix un esforç, unes il·lusions i un treball immens”.
Una proposta artística, en la que els protagonistes afirmen que l’única finalitat és provocar el riure….. i en veure’l no ens ha provocat més que algun lleu somriure, no ho podem valorar d’una altra manera. Independentment de la reacció o no del públic de la sala el dia que vàrem assistir, a nosaltres l’espectacle ens va semblar força avorrit, i no li vàrem saber trobar el què.
Però la nostra opinió no te perquè coincidir amb la resta dels mortals i ho sabem.
Gràcies pel teu comentari
Llegamos a Barcelona con mi pareja con la idea de pasar un fin de semana completito. Compramos las entradas por internet y sin terminar de entender muy bien eso del “gag”, nos atrevimos a probar este espectáculo que trata sobre una serie de sketches con crítica social (y mucho humor!) hacia las profesiones en general. Desde el primer momento hubo interacción con el público, aplausos, voces y carcajadas, con lo cual no puedes despistarte ni un segundo. Nuestra intención era pasar un buen rato y sin duda fué un espectáculo en el que nos reimos un montón. Actores que nos dejaron con la boca abierta, excelentes! Desde luego, recomendado!
Ens alegrem moltíssim de què aquesta proposta us hagi fet riure i passar una bona estona, Precisament en això consisteix la màgia del teatre, ja que cada espectacle te el seu públic. Gràcies per comentar