A VORE (temp. 17/18 – espectacle nº 175)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Pel fet de ser abonats, el Mercat de les Flors, l’octubre passat ens va convidar a veure una primícia de A VORE, un espectacle que barreja dansa tradicional i contemporània, en una posada en escena teatralitzada, que inclou al mateix temps una fusió de música tradicional “tortosina” amb un altre mes actual, entre rockera i electrònica. Aquell espectacle que llavors estava encara en procés de creació, ens va fascinar, i ho vàrem explicar en aquesta crònica.
Estàvem a la guai de la venda d’entrades a l’Auditori i en quant vàrem estar disponibles, les vam comprar de seguida, i és que esperàvem amb molt il·lusió la seva estrena, que es va celebrar ahir divendres 26 de gener a la Sala Tete Montoliu de L’Auditori de Barcelona, dins del cicle “ESCENES, música en moviment“.
Però a més a més el dia anterior a la seva estrena vaig ser convocat a un passi de gràfics amb la representació de l’espectacle sencer, on vaig poder fer fotografies i realitzar vídeos d’algunes escenes de l’espectacle, que ara us puc oferir en aquesta crònica.
Hem tornat a gaudir de valent de l’espectacle, i ara encara més perquè l’hem pogut veure totalment finalitzat. S’han afegit algunes escenes a l’espectacle i s’ha acabat de polir i arrodonir algunes de les anteriors. Com ja ens imaginàvem, ens ha tornat a fascinar i hem estat literalment seduïts per aquesta fusió de tradició i modernitat, tant en la part musical, com en l’aspecte dramatúrgic i especialment pel contrast entre la dansa tradicional i la dansa contemporània.
Un espectacle que en bona part s’ha basat en el llibre “Del Folklore Tortosí”.
Fa més de cent anys una nova tendència en música i dansa s’estenia des de Viena per tota Europa fins a arribar a la ciutat de Tortosa. Los iaios se posaven les mans al cap veient com los valsets i los balls agarrats desbancaven ritmes i costums de sempre. Lo modern era allò i l’espècie invasora transformava una manera de fer i sentir.
El patrimoni cultural de les terres de l’Ebre, tant en la part musical i de les cançons que s’interpretaven pels pagesos quan treballaven al camp, com per la seva dansa tradicional, es poc coneguts fins i tot a la resta de Catalunya. Nosaltres per sort, hem escoltat algunes vegades al Delta de l’Ebre alguns “cantaors” que han actuat en festes tradicionals com la plantada de l’arròs, i en escoltar-los se’ns ha posat la pell de gallina; ahir al mercat ens va tornar a passar exactament el mateix.
“A vore” és un projecte de recerca musical i dancística que treballa a partir del document i l’expressivitat tradicional, los ritmes, les danses, les paraules de les comarques del Baix Ebre-Montsià i Baix Maestrat, i les fa dialogar amb la música d’Astrio i la dansa performativa de Sònia Gómez.
Jotes, cants de llaurar, dolçaina i una balladora que sembla arribada del passat.
Amb la intenció de fer conèixer aquest patrimoni musical i de dansa, han unit esforços set persones que fins fa pocs mesos ni tan sols es coneixien, dues ballarines d’estils molt diferents (una tradicional, Carme Balagué, l’altra contemporània, Sònia Gómez), un “dulciner tradicional” en Pau Puig, un nou “cantaor” en Ramon Balaguer i el grup “ASTRIO” de música acústica i electrònica. Han conformat un grup de gent d’estils molt diferents que han aconseguit “renovar” o fer-lo molt més visible, el folklore que hem heretat dels nostres pares i avis.
Cada un d’aquests membres han renunciat a part del que consideraven que era el seu camp d’actuació, han obert les seves ments per aprendre uns dels altres, de la tradició a la modernitat i a l’inrevés; així han aconseguit apropar al públic d’avui en dia, músiques i danses que semblava que s’havien d’anar perdent a poc a poc, per mostrar-les de nou tal com són o transformar-les en una fusió del tot necessària, com de fet ja van iniciar el seu camí el jazz o el flamenc.
Ramon Balagué és realitzador audiovisual; amb la seva productora minifilms ha realitzat programes de divulgació de TVE com Redes o El Cazador de cerebros. També és músic i ha composat per a coreògrafs com Rafael Bonachela, Roberto Olivan o la companyia IT dansa.
Sònia Gómez és ballarina, performer i coreògrafa. Les seves creacions són muntatges multidisciplinaris; aquesta varietat de materials, de diferents disciplines, aprofundeix de forma coherent i lúdica en una obra també complexa i sofisticada.
El grup musical ASTRIO segons les seves pròpies paraules, interpreten una música que “és una mena de barreja d’electrònica i rock per apropar-se a la psicodèlia“. Fa més de 14 anys que actuen junts i els seus components són: Arecio Smith (sintetitzadors i cassoles), Santi Serratosa (bateria, olla i percussió corporal) i Santi Careta (guitarra elèctrica i loopers).
Encara sou a temps. El podreu veure durant aquest cap de setmana a l’Auditori. De debò que paga la pena.
