OLVIDÉMONOS DE SER TURISTAS (temp. 17/18 – espectacle nº 174)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dins del cicle “El teatre de Josep Maria Miró” organitzat per la Sala Beckett, i que la setmana passada ens van presentar en Roda de premsa, ahir vam tenir l’oportunitat de veure OLVIDÉMONOS DE SER TURISTAS escrita per a l’ocasió. És el primer cop que Josep Maria Miró escriu un text en castellà.
Dirigit per la directora argentina Gabriela Izcovich, està interpretat per la catalana Lina Lambert, l’actor madrileny Pablo Viña i els actors argentins Eugenia Alonso i Esteban Meloni, dos dels intèrprets de la versió argentina de EL PRINCIPI D’ARQUIMEDES.
OLVIDÉMONOS DE SER TURISTAS, neix d’una proposta de la mateixa directora i Lina Lambert, que la Beckett ha impulsat conjuntament amb el Teatro Español, on estarà en cartell del 10 de maig al 10 de juny. En paraules de la directora, “el projecte és fruit de l’amistat. És la primera vegada que dirigeixo un text que no he escrit jo, però m’he sentit molt còmode”.
L’obra ens parla d’una parella de Barcelona (Lina Lambert i Pablo Viña) que es troba de vacances a Foz d’Iguazú, ciutat ubicada en l’anomenada Triple Frontera, en la cruïlla entre Argentina, Brasil i Paraguai. Un matrimoni que porten junts més de trenta anys, i que en arribar a l’hotel on s’allotgen inicien una discussió que anirà pujant de to, fins al moment que ella decideix baixar al vestíbul de l’hotel a fumar una cigarreta. Un jove viatger solitari amb el que han coincidit a l’excursió, sembla que ha estat el detonant del xoc.
Aquest viatge de vacances es veu truncat quan, al matí, l’home constata que la seva dona ha marxat i ha iniciat un viatge cap a l’Argentina. Sense saber bé on ha anat ni perquè decideix anar a trobar-la. A poc a poc anirem descobrint el perquè de tot.
En el camí del seu viatge per Argentina direcció Catamarca, es trobaran amb diferents personatges, papers interpretats magníficament pels actors argentins Eugenia Alonso i Esteban Meloni.
Com va explicar l’autor del text a la presentació de la proposta, “Volia parlar sobre el fet de viatjar i la idea de marxar per trobar llocs lluny de casa nostra que ens aportin noves oportunitats i perspectives. En aquest sentit, la fotografia és un element molt important en l’obra així com la diferència entre turista i viatger. Crec que hem de recuperar la mirada cap a fora del viatger i deixar, per un moment, la selfie que ens enfoca a nosaltres mateixos”.
Una obra on tots els seus personatges estan en trànsit geogràfic, existencial i vital.
“Una obra sobre les migracions emocionals i sobre la consciència de què quan un viatja i mira el món directament als ulls, als seus problemes i a un mateix ha de modificar el seu estatus de turista relaxat i potser un xic frívol per assumir majors responsabilitats“
Amb una escenografia pràcticament inexistent, i la projecció d’algunes imatges, ens hem fixat bàsicament en les interpretacions dels actors en els diferents “episodis” de la proposta. Tots quatre ens han agradat molt, però ens agradaria destacar els diferents registres de l’Esteban Meloni, actor que no coneixem i que ens ha enamorat amb la seva excel·lentíssima interpretació.
El text ens ha fascinat per la seva “humanitat”, tot i que el desenllaç pot arribar a ser una mica previsible; també potser perquè hem viatjat els dos sols pels llocs que descriu, els estimem i es pot dir que ja formen part de la nostra vida.
Hem gaudit de valent d’aquesta proposta, que se’ns ha fet molt curta, ja que en acabar ens hem mirat incrèduls de què haguessin passat els 90 minuts previstos.
Bon senyal oi?
Autoria: Josep Maria Miró
Direcció: Gabriela Izcovich
Repartiment: Eugenia Alonso, Lina Lambert, Esteban Meloni i Pablo Viña
Escenografia: Enric Planas \ Il·luminació: Maria Domènech \ Vestuari: Albert Pascual \ Caracterització: Coral Peña \ Música original: Lucas Fridman \ Fotografia i audiovisuals: Mercè Rodríguez \ Fotografia promocional: Kiku Piñol \ Vídeo promocional: Raquel Barrera \ Ajudant de direcció: Daniela Feixas \ Productora executiva a Argentina: Silvina Silbergleit \ Ajudant d’escenografia (alumna en pràctiques d’ELISAVA): Marta Geòrgia \ Auxiliar de direcció (Alumna en pràctiques de la UPF): Catalina Camp
Idioma: castellà
Durada: 1h 30 minuts
Cargol argentí
Avui hem viatjat físicament fins al Poble Nou, a la Sala Beckett per veure un viatge emotiu i ple d´intriga en un espai auster, viatgem amb uns actors per arribar a un final real, en el fons d´anada i tornada.
El dramaturg Josep Maria Miró té un gran èxit, i que duri. El principi d´Arquímedes traduïda i representada en moltes llengües. També Fum, vista al TNC.
Amb tot aquest cicle que la Beckett dedica a Josep M. Miró tornen a fer Nerium Park.
No es queda en una escriptura fàcil, qüestiona, fa dubtar al l´espectador.
Mooolt recomenable, ara falta Nerium Park, Voltar i voltar ja la vàreu veure en el seu moment.
Benvolguda Imma C.
Josep Maria Miró és des de fa molt de temps un dels grans dramaturgs de Catalunya i sempre és un goig poder veure un altra proposta d’ell sobre l’escenari.
Ens quedem amb ganes de tornar a veure Nerium Park, però els dies que la representen a la Sala Beckett estarem fent una petita ruta viatgera.
Una abraçada
Avui amb tot aquest cicle que la Beckett dedica al dramaturg Josep Maria Miró s´ha fet una lectura dramatitzada de l´obra DESIG de Josep M. Benet i Jornet.
Actors: Àurea Màrquez, Xavier Ripoll, Jordi Llordella, Anna Ycobalzeta
Postfunció amb quatre tòtems del teatre contemporani: Sergi Belbel, Xavir Albertí, JM Miró i Jordi Prat i Coll. Tots molt emocionats s´ha descatat la importància de DESIG en la trajectòria del “Pepito” i de retruc en tots els dramaturgs actuals.
Hem estat 8 dies de viatge de plaer, fora de Barcelona i aquest fet ens ha fet perdre propostes tan interessants com aquesta. Tot no pot ser