– Teatre – SÀPIENS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala FlyHard – 2018.01.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 171)

SÀPIENS (temp. 17/18 – espectacle nº 171)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una nova producció de la Sala Flyhard escrita per Roc Esquius i dirigida per Sergi Belbel, on la ciència-ficció i la comèdia s’equilibren d’una forma apassionant. Una combinació de diferents gèneres que busquen la reflexió de l’espectador.

Nosaltres, els homes, som dalt de tot de l’escala de l’evolució humana i des d’aquesta posició dirigim la nostra vida i tenim cura de la resta d’espècies que habiten el planeta. Però que passaria si això no fos així, que passaria si per sobre del “homo sàpiens” existissin els “homo supersapiens” i si aquets dominessin la nostra ment ???, aquesta és la qüestió que ens planteja l’obra.

Segons Roc Esquius, el dramaturg, es parla del moment en què ens és atorgat el títol de sàpiens. Som la baga de dalt de tot de la cadena, per sobre de plantes i animals, però sembla que ens prenem aquesta posició de privilegi amb condescendència. Dient-nos ja cuidarem de la resta perquè, pobres, no són com nosaltres”  Segons Sergi Belbel, el text pretén “explorar el ridícul d’estar en aquesta posició”.

Un despatx, i un home que repasa unes anotacions, ell és en Valentí Muntaner, el conseller de Salut del moment, i com a bon sapiens, ha lluitat incansablement per ser qui és, per ser on és, i per cuidar dels altres. També, com a bon sapiens, està carregat de problemes, gairebé sempre ridículs i insospitats.

De cop irromp al seu despatx una dona que no estava citada i a la que inexplicablement han deixat entrar, ella és la Marga Coll, i tot el que ella és i representa canviarà completament la vida d’en Valentí. I no pararà fins a trasbalsar també la de tota la resta. Ella té una proposta que en Valentí no podrà acceptar, que ni tan sols podrà considerar.

Però… la Marga ha arribat per quedar-se. De la manera més absurda. De la manera més eficient. Legalment. Per capgirar-ho tot. Perquè la Marga no és precisament…

Ell és Enric Cambray que interpreta el paper del conseller i un munt de paper mes, ella es Mireia Portas, que interpreta el paper de la Marga i un munt de papers mes.

Una obra que entenem suposa un repte per als intèrprets, ja que han de canviar de registre, en alguns moments, a una velocitat vertiginosa. Ambdós, magnífics, ens han mostrat la seva comicitat i la seva enorme capacitat de canviar de rol en un instant.

Una comèdia de denúncia de les desigualtats que generem els humans en considerar-nos superiors respecte als altres i respecte a la resta d’espècies animals.

Un muntatge “senzill” on segons Belbel, cada detall “té una importància cabdal” i en ser la sala Flyhard un espai petit, obliga a fer un teatre de “manufactura”, en què un petit gest és tan important com un de gran. Els dos intèrprets, amb la seva gran versatilitat i enginy fan possible aixecar, sense entrebancs i amb èxit, la proposta.

Malgrat la pretesa “senzillesa” en la que es desenvolupa l’acció, el cert és que encara que la representació comença pausadament, pren a mitja representació una velocitat brutal en una mena de remolí imparable, que s’accelera cap al final i que costa de seguir en alguns moments, perquè obliga a l’espectador a un exercici mental que el pot arribar a noquejar, i no saber del cert que està passant davant dels seus ulls…. que és realitat i que és ficció ???…. quin personatge pren la paraula, el que veus físicament o el que interpreta ???

Roc Esquius és un dramaturg amb una visió crítica del món que ens envolta i que ens sorprèn a cada nova proposta. Després de iME, MARS JOAN i CLAQUÉ O NO, SÀPIENS és un pas endavant, un encert de plantejament i amb una veu narrativa amb personalitat pròpia.

Totalment recomanable.

Dramatúrgia: Roc Esquius
Direcció: Sergi Belbel
Repartiment: Enric Cambray i Mireia Portas
AJ. de direcció: Antonio Calvo \ Espai sonor: Jordi Bonet \ Disseny il·luminació: Kiko Planas \ Ajudant il·luminació i so: Xavi Gardés \ Escenografia: Sergi Corbera \ Ajudant escenografia: Laura Clos \ Vestuari: Iztok Hrga \ Fotografia i cartell: Roser Blanch
Idioma: català
Durada: 80 minuts

Leave a Reply