– Teatre – ORLANDO BOOM (🐌🐌) – Teatre Llüisos de Gràcia – 2018.01.21 (temp. 17/18 – espectacle nº 170)

ORLANDO BOOM (temp. 17/18 – espectacle nº 170)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge vam anar als Lluïsos de Gràcia per veure la segona producció de la companyia La Bondage, presentada com a punt final d’un trimestre de residència artística a l’entitat gracienca.

És la segona temporada que els Lluïsos de Gràcia convoca residències teatrals per a formacions emergents, que es volen donar a conèixer. D’aquesta manera, els grups tenen un espai on assajar, estrenar l’obra i fer contactes amb programadors teatrals.

El text, un monòleg, escrit i dirigit pel jove Dobrin Plamenov, director de la companyia, va guanyar el Premi Jaume Salés i Santjordi 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ORLANDO BOOM parteix dels atemptats de l’estiu de 2016, a la discoteca gai Pulse d’Orlando, als EEUU. Un únic personatge, interpretat per l’actor Carles Roig, es troba sol damunt de l’escenari, és un home atrapat en un teatre. No sabem com es diu, ni qui és, només sabem que estava ballant a la discoteca i que el van assassinar. Des d’aleshores està atrapat en aquest lloc.

Ell és sol en un teatre. No sap per què, ni des de quan, no sabem com es diu. No sap quan fa que hi és però sap que avui és el dia: avui arribarà el seu amor, el seu cotonet vindrà a visitar-lo. Ho sap perquè ha rebut una notícia del món de fora que canvia tota la història. Ell prepara la rebuda, i vol preparar un espectacle en honor a la bellesa, a l’oblit del soroll, a la fantasia, vol fer una reivindicació al dret a la vida des de la profunda ferida d’un noi que espera el seu amor en una obra de teatre.

La Bondage és una companyia que es caracteritza per posar en escena obres que tenen la violència com a rerefons. La seva primera producció va ser “Nina”, presentada en el festival Trau (Festival d’arts escèniques de tardor de Solsona) que parlava del maltractament en l’entorn familiar.

Amb l’esperança d’entrar en els circuits teatrals, estan preparant la seva tercera producció “Titus Andronic” de Shakespeare que asseguren serà molt sanguinolenta. Les seves escenificacions tenen un important contingut visual: totes les atmosferes que creem solen ser poètiques, bastant turbulentes, bastant agressives: la violència en totes les seves formes“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ORLANDO BOOM presenta una escenografia de Xevi Orò que pot fer pensar en un teatre abandonat que el protagonista vol condicionar per presentar el seu espectacle, el que dedicarà a l’amor de la seva vida. Carles Roig prova vestuari, canta, balla i ens explica totes les seves vivències i els seus somnis. No para de bellugar-se per l’espai escènic en una feina interpretativa realment admirable.

La llàstima ha estat que la sala de teatre, amb disposició a la italiana i escenari alçat, i l’espai escènic, no ajuda en absolut al muntatge; les llums d’Irene Ferrer, de vegades creen més ombres que les buscades i fins i tot amb moments on no és possible veure res perquè els espectadors restem enlluernats.

Però sobretot el que ha estat un greu error en la proposta, ha estat l’espai sonor que no afavoreix en absolut la dicció d’en Carles Roig, que es veu obligat a actuar amb un micro a la mà, el que sovint provoca la distorsió de la veu i malauradament el text que intuïm és prou interessant, no arriba clarament a la platea.

Tampoc arriba a la platea (i estàvem a primera fila) les projeccions aportades per Alejandro Bordanove, per la ridícula mida de l’aparell de televisió ubicat al fons de l’escenari.

Creiem que pot arribar a ser una bona proposta, si comptés amb mes mitjans, perquè compta amb un excel·lent intèrpret; la mateixa posada en escena mereixeria ser presentada en un altre tipus d’espai, més envoltant pels espectadors, més acollidor, més íntim.

Dramatúrgia i direcció: Dobrin Plamenov
Actor: Carles Roig
Escenografía: Xevi Oró \ Projecció: Alejandro Bordanove \ Il.luminació: Irene Ferrer \ Vestuari : La Bondage \ Espai Sonor: Carla Casanovas
Idioma: català
Durada: 75 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.