– Teatre – BLASTED (Rebentats) (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 2018.01.19 (temp. 17/18 – espectacle nº 167)

BLASTED (Rebentats) (temp. 17/18 – espectacle nº 167)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres vam fer cap a la Sala Petita del TNC. Expectants després de llegir un munt d’opinions de tots els colors, la majoria negatives. I hem de dir d’entrada que aquesta proposta dirigida per Alícia Gorina, a nosaltres, ens va agradar molt…. i aplaudim la valentia en dirigir-la i en programar-la.

BLASTED (REBENTATS) és una obra escrita per Sarah Kane (1971-1999) dramaturga britànica molt reconeguda. El gener del 1995, l’estrena de Blasted a la sala petita del Royal Court Theatre, va causar un gran impacte sobre la societat britànica i en aquell moment l’obra va ser titllada d’immoral, de ser un festival d’immundícia, una càmera dels horrors dissenyada per escandalitzar.

L’abril del 2001, quan es va tornar a programar a la sala gran del mateix teatre, els elogis van ploure, i van convertir l’obra en un clàssic contemporani.

El temps no ha fet sinó posar en relleu l’extraordinària qualitat literària d’aquesta peça dramàtica, que manté plenament vigent la seva capacitat de forçar els límits escènics per interpel·lar-nos.

En una luxosa habitació d’hotel a Leeds, una noia de vint-i-un anys es retroba amb el seu antic amant, que està greument malalt del pulmó. La jove suportarà els abusos d’aquest home que li duplica l’edat, fins que el pes de la violència acabi rebentant la intimitat de la cambra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És una obra dura, on la violència és un dels temes centrals, la violència de gènere, la guerra, el racisme, però és un tema malauradament tan actual que podem pensar que l’obra s’ha escrit ara, i no fa més de trenta anys.

Una obra amb dues parts clarament diferenciades que arrenca amb la trobada de Ian (excel·lent interpretació de Pere Arquillue), periodista de la premsa groga de mitjana edat, xenòfob, racista, alcohòlic i amb càncer de pulmó, amb Cate (magnífica Marta Ossó) una jove una mica retardada, ingènua que tartamudeja quan s’atabala, patint desmais ocasionals.

L’escenografia ens presenta l’habitació de l’hotel i un vel que l’envolta totalment de manera que nosaltres som espectadors d’allò que passa dins de les quatre parets i que realment no hauríem de veure perquè forma part de la intimitat d’aquesta parella. Una parella que ens mostra un gran desequilibri de forces tant per l’edat com per la capacitat intel·lectual, una trobada marcada per la violència sexual i verbal. La nit acaba amb una violació.

De cop i volta, la irrupció d’un soldat (una magnífica interpretació de Blai Juanet) ens obliga a fer un salt mental i ens qüestionem si és la guerra la que ha entrat en aquesta habitació d’hotel, o són els protagonistes els que s’han traslladat a una zona de guerra. Una bomba explota i obre un enorme forat a la paret, ja no hi ha interior i exterior, ja no hi ha un aquí i un altre lloc. I el que quedava protegit per la Cortina, queda a la vista, I el que era una bonica habitació es converteix en un no res, un lloc on tot l’horror I la violència de les guerres queda a la vista, on tot és visible…… fins i tot els trucs del teatre ens ho fan visibles (preciosa l’escena del bebè construïda amb una bossa de plàstic transparent plena d’aigua).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En paraules de la mateixa autora “A poc a poc, em vaig adonar que l’obra que estava escrivint era sobre això: sobre la violència, la violació, quan succeeixen entre persones que es coneixen i suposadament s’estimen … Em vaig preguntar, quin vincle hi pot haver entre una violació vulgar i corrent en una habitació d’hotel de Leeds i el que està succeint a Bosnia ?. I llavors, de cop i volta, se’m va encendre la llumeta i vaig pensar: I tant, és obvi. Un és la llavor i l’altre és l’arbre.”

BLASTED (REBENTATS) en traducció catalana d’Albert Arribas, va ser estrenada a Salt dins del festival de Temporada Alta.

L’obra està dividida en cinc escenes i al final de cada una d’elles l’autora indica l’acotació de soroll de pluja: pluja de primavera, d’estiu, de tardor, d’hivern I simplement pluja al final de la darrera escena. Aigua, gel, cava, pixum, sang, ginebra, esperma ….

En paraules de l’Alicia Gorina  És molt dura, per descomptat, però com l’és la vida. Kane fa gala d’honestedat i valentia en plasmar tabús, i això és alliberador. Parla de la vulnerabilitat dels éssers humans, d’amor i de compassió, i al·ludeix a la salvació, tractant de donar resposta a com se sobreviu quan la vida es torna tan dolorosa i insuportable. És una obra que em reconforta, en la qual trobo la bellesa de l’esperança. Com assenyala la pròpia Kane, malgrat tot el seu sofriment, els personatges continuen esgarrapant una vida entre ruïnes“.

Una obra molt dura però captivadora, que produeix rebuig i al mateix temps atrau, que després de pair-la t’obliga a la reflexió sobre la violència que veiem, la que no veiem i la que no volem veure. Curiosament acceptem molt millor la violència real que veiem reflectida a la televisió diàriament o la violència fingida al cinema, que la representada en un teatre.

En acabar un interessantíssim col·loqui conduït per Mireia Aragay (professora titular de Literatura i Drama Anglesa a la Universitat de Barcelona), que ens va ajudar a entendre que l’objectiu de Blasted no és escandalitzar…. i també a entendre que darrere de la violència que veiem descarnada davant els nostres ulls, existeix una segona capa on s’amaguen sentiments de tendresa, de compassió o inclús d’amor.

Malauradament vàrem pensar tard en gravar l’àudio de la xerrada… i és una pena, perquè va ser un dels dies en què més hem gaudit aquesta xerrada posterior. Si aconsegueixo l’àudio com sigui, el penjaré aquí, perquè pot ajudar molt a entendre tot plegat als espectadors que la vulguin veure a partir d’ara.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autora: Sarah Kane
Traducció: Albert Arribas
Direcció: Alicia Gorina
Intèrprets: Pere Arquillué, Marta Ossó i Blai Juanet
Escenografía: Silvia Delagneau \ Vestuari: Bárbara Glaenzel \ Il.luminació: Raimon Rius \ So: Igor Pinto \ Moviment: Riikka Laakso \ Caracterització: Eva Fernández \ Ajudant de direcció: Marta Tirado \ Ajudant d’escenografia: Adriana Parra
Idioma: català
Durada: 1 hora i 45 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a – Teatre – BLASTED (Rebentats) (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 2018.01.19 (temp. 17/18 – espectacle nº 167)

  1. Mpntse Fdez Costa ha dit:

    És brutal!!! I més quan t’ assabentes perqué estã escrita.
    Acostumo a llegir i/ o a documentar- me de les obres que veig. No havia aconseguit el text d’ aquesta. Al mateix TNC la podeu trobar per 3€. Aquest cop la llegiré després d’ haver- la vist i sé que serà dur. Però s’ ho val. Serà el meu petit homenatge a una autora teatral que ens va voler deixar massa aviat!!!
    Tant de bo pugueu passar- nos l’ audio. Grãcies pel vostre preuat bloc!!!!

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Montse !!! El llibre el vàrem comprar al vestíbul del TNC abans d’entrar i la veritat és que paga la pena. Ara escriuré a premsa del TNC, perquè facin arribar a la direcció la meva petició de publicar l’àudio, ja que estic quasi segur que el van gravar. Tens raó Montse … l’obra és brutal!!!

      M'agrada

  2. mercecrespi ha dit:

    HI vaig anar divendres i avui dilluns encara estic llegint el programa de ma. Impressionant! El col.loqui es fa necessari per que quan acaba tens ganes de comentar-ho… o sortir corrent. Jo m’hi vaig quedar. S’ha d’agrair al TNC l’atreviment de programar una obra tan diferent i complexa.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Mercè. En aquest cas crec que assistir al col·loqui posterior va ajudar i molt a entendre el que volia dir l’autora. Efectivament cal agrair al TNC a programar obres com aquesta, que no sempre són acceptades de bon grat, per una part important d’espectadors.

      M'agrada

  3. Imma C. ha dit:

    Hola!
    Avui hem vist BLASTED i és com una baixada als inferns per recordar que som a la terra, però que hi ha molts inferns.
    Vam tenir la sort de veure una lectura dramatitzada a la Seca Brossa en unes activitats paral.leles quan es representava Psicosi de les 4.48.Per això ja coneixíem l´obra.
    Ara veia que aquella vegada també ho va dirigir una directora, l´Ester Roma Calle i aquesta vegada l´Alícia Gorina, i déu n´hi do.
    I com dieu després de la primera capa de violència hi ha tendresa, esperança.
    Ara ja podem llegir Blasted de la Sara Kane, teatre contemporani aquests dies al TNC, avui entrades exhaurides.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.