LA MIRADA OBSCENA (VINT CONVERSES SOBRE CREACIÓ ESCÈNICA) – (temp. 17/18 – llibre nº 016)

Per Imma Barba –

El Teatre Nacional de Catalunya ha fet vint anys, i amb aquest motiu, ha volgut cedir la paraula a vint creadors escènics per reflexionar sobre l’ofici de la direcció d’escena al llibre coeditat per l’editorial Comanegra i el TNC.

LA MIRADA OBSCENA, ha volgut donar veu a aquesta mirada de directors i escenògrafs, una mirada que sovint acaba quedant fora d’escena –ob skena- per al públic en general.

L’edició d’aquest llibre a cura d’Albert Arribas i Ferran Dordal Lalueza, recull les reflexions d’aquesta vintena de creadors que ens permet tenir una visió diferent del fet teatral. Per a les entrevistes han comptat amb complisses de luxe que hi han accedit a entrevistar als seus col·legues.

He trobat un llibre molt ben estructurat que introdueix a cada creador facilitant una petita biografia teatral. M’ha semblat molt interessant i en algun cas m’ha descobert facetes que desconeixia o m’ha confirmat el que ja intuïa d’alguns d’ells.

Relaciono les persones entrevistades, en l’ordre en què apareixen en el llibre i quins han estat els seus entrevistadors:

• Xavier Albertí (Lloret de Mar, 1962) músic, compositor i director d’escena, actualment director artístic del TNC, entrevistat per Lluïsa Cunillé.
• Sergi Belbel (Terrassa, 1963) autor, director i traductor teatral, entrevistat per Cristina Clemente.

• Calixto Bieito (Miranda de Ebro, 1963) actualment director artístic del Teatre Arriaga de Bilbao, entrevistat per Héctor Mellinas.
• Oriol Broggi (Barcelona, 1971) llicenciat en dramatúrgia i direcció escènica, entrevistat per Marc Artigau.
• Rafel Duran (Sant Llorenç des Cardassar, 1963) llicenciat en direcció escènica, entrevistat per Josep María Miró.
• Mario Gas (Montevideo, 1947) director i actor, entrevistat per Albert Lladó.
• Cesc Gelabert (Barcelona, 1953) estudia arquitectura i dansa, entrevistat per Joaquim Noguero.
• Alicia Gorina (Barcelona, 1979) llicenciada en dramatúrgia i direcció, entrevistada per Albert Arribas.
• Josep Maria Mestres (Calaf, 1959) director d’escena i actor entrevistat per Guillem-Jordi Graells.
• Àlex Ollé (Barcelona, 1960) un dels sis directors artístics de la Fura dels Baus, entrevistat per Pablo Ley.
• Joan Ollé (Barcelona, 1955) fundador i director dels primers espectacles de Dagoll Dagom, entrevistat per Ester Nadal.
• Lluís Pasqual (Reus, 1951) és actualment el director del Teatre Lluire entrevistat per Rosana Torres.
• Sol Picó (Alcoi, 1967) ballarina i coreògrafa entrevistada per Jordi Ribot.
• Carme Portaceli (València, 1955) actualment directora artística del Teatro Español de Madrid entrevistada per Anna María Ricart.
• Jordi Prat i Coll (Girona, 1975) director, dramaturg, traductor i pedagog entrevistat per Pau Miró.
• Magda Puyo (Móra la Nova, 1960) directora d’escena i dramaturga i actualment directora de l’Institut del Teatre, entrevistada per Albert Boronat.
• Àlex Rigola (Barcelona, 1969) director d’escena i dramaturg entrevistat per Justo Barranco.
• Carles Santos (Vinarós, 1940-2017) ha estat compositor, pianista, director i performer i va ser entrevistat per Jordi Oriol.
• Ramon Simó (Tarragona, 1961) director i escenògraf teatral entrevistat per Glòria Balañà i Altimira.
• Carlota Subirós (Barcelona, 1974) directora teatral I traductora entrevistada per Ferran Dordal Lalueza.

Una lectura que tal com ens indiquen a la contraportada, ens ajuda a llegir en profunditat allò que s’exhibeix als escenaris, no des de la platea, no des de la crítica, sinó des de les entranyes de la creació teatral.

Creadors que van sentir o senten la necessitat d’articular noves formes de comunicar, que vagi més enllà del trencament de la quarta paret, fent viure l’espai de forma diferent, de forma que el puguem percebre amb el cos.

Creadors que tenen la necessitat de mirar cap al futur, deixa’n enrere el passat. Un teatre que vulgui o no vulgui, fa política. Una forma de fer teatre amb voluntat de qüestionar o canviar la realitat i que sigui capaç de crear públic amb capacitat crítica.

Creadors amb la idea d’oferir un teatre compromès amb la societat, establint una comunicació entre artista i públic, propiciant la nuesa emocional de l’actor que provoqui una experiència en l’espectador. El teatre com a veritat, no tant com a realitat.

Creadors preocupats per la manca de polítiques institucionals que continua deixant la cultura com un element residual, unes institucions a les quals no interessa que el públic deixi de ser un espectador passiu per transformar-se en un espectador actiu i crític amb la societat.

Un llibre que recomano a totes les persones que com nosaltres, estiguin absolutament enamorats del teatre i de tot el que envolta el fet teatral.

Títol: La Mirada obscena

Edició: Albert Arribas i Ferran Dordal Lalueza

Editen: Comanegra i Teatre Nacional de Catalunya

Data de publicació: Novembre 2017

Pàgines: 304

Idioma: català