– Voltar per la Literatura – LA MIRADA OBSCENA (VINT CONVERSES SOBRE CREACIÓ ESCÈNICA) (🐌🐌🐌🐌) – 2018.01.20 – (temp. 17/18 – llibre nº 016)

LA MIRADA OBSCENA (VINT CONVERSES SOBRE CREACIÓ ESCÈNICA) – (temp. 17/18 – llibre nº 016)

Per Imma Barba

El Teatre Nacional de Catalunya ha fet vint anys, i amb aquest motiu, ha volgut cedir la paraula a vint creadors escènics per reflexionar sobre l’ofici de la direcció d’escena al llibre coeditat per l’editorial Comanegra i el TNC.

LA MIRADA OBSCENA, ha volgut donar veu a aquesta mirada de directors i escenògrafs, una mirada que sovint acaba quedant fora d’escena –ob skena- per al públic en general.

L’edició d’aquest llibre a cura d’Albert Arribas i Ferran Dordal Lalueza, recull les reflexions d’aquesta vintena de creadors que ens permet tenir una visió diferent del fet teatral. Per a les entrevistes han comptat amb complisses de luxe que hi han accedit a entrevistar als seus col·legues.

He trobat un llibre molt ben estructurat que introdueix a cada creador facilitant una petita biografia teatral. M’ha semblat molt interessant i en algun cas m’ha descobert facetes que desconeixia o m’ha confirmat el que ja intuïa d’alguns d’ells.

Relaciono les persones entrevistades, en l’ordre en què apareixen en el llibre i quins han estat els seus entrevistadors:

  • Xavier Albertí (Lloret de Mar, 1962) músic, compositor i director d’escena, actualment director artístic del TNC, entrevistat per Lluïsa Cunillé.
  • Sergi Belbel (Terrassa, 1963) autor, director i traductor teatral, entrevistat per Cristina Clemente.

  • Calixto Bieito (Miranda de Ebro, 1963) actualment director artístic del Teatre Arriaga de Bilbao, entrevistat per Héctor Mellinas.
  • Oriol Broggi (Barcelona, 1971) llicenciat en dramatúrgia i direcció escènica, entrevistat per Marc Artigau.
  • Rafel Duran (Sant Llorenç des Cardassar, 1963) llicenciat en direcció escènica, entrevistat per Josep María Miró.
  • Mario Gas (Montevideo, 1947) director i actor, entrevistat per Albert Lladó.
  • Cesc Gelabert (Barcelona, 1953) estudia arquitectura i dansa, entrevistat per Joaquim Noguero.
  • Alicia Gorina (Barcelona, 1979) llicenciada en dramatúrgia i direcció, entrevistada per Albert Arribas.
  • Josep Maria Mestres (Calaf, 1959) director d’escena i actor entrevistat per Guillem-Jordi Graells.
  • Àlex Ollé (Barcelona, 1960) un dels sis directors artístics de la Fura dels Baus, entrevistat per Pablo Ley.
  • Joan Ollé (Barcelona, 1955) fundador i director dels primers espectacles de Dagoll Dagom, entrevistat per Ester Nadal.
  • Lluís Pasqual (Reus, 1951) és actualment el director del Teatre Lluire entrevistat per Rosana Torres.
  • Sol Picó (Alcoi, 1967) ballarina i coreògrafa entrevistada per Jordi Ribot.
  • Carme Portaceli (València, 1955) actualment directora artística del Teatro Español de Madrid entrevistada per Anna María Ricart.
  • Jordi Prat i Coll (Girona, 1975) director, dramaturg, traductor i pedagog entrevistat per Pau Miró.
  • Magda Puyo (Móra la Nova, 1960) directora d’escena i dramaturga i actualment directora de l’Institut del Teatre, entrevistada per Albert Boronat.
  • Àlex Rigola (Barcelona, 1969) director d’escena i dramaturg entrevistat per Justo Barranco.
  • Carles Santos (Vinarós, 1940-2017) ha estat compositor, pianista, director i performer i va ser entrevistat per Jordi Oriol.
  • Ramon Simó (Tarragona, 1961) director i escenògraf teatral entrevistat per Glòria Balañà i Altimira.
  • Carlota Subirós (Barcelona, 1974) directora teatral I traductora entrevistada per Ferran Dordal Lalueza.

Una lectura que tal com ens indiquen a la contraportada, ens ajuda a llegir en profunditat allò que s’exhibeix als escenaris, no des de la platea, no des de la crítica, sinó des de les entranyes de la creació teatral.

Creadors que van sentir o senten la necessitat d’articular noves formes de comunicar, que vagi més enllà del trencament de la quarta paret, fent viure l’espai de forma diferent, de forma que el puguem percebre amb el cos.

Creadors que tenen la necessitat de mirar cap al futur, deixa’n enrere el passat. Un teatre que vulgui o no vulgui, fa política. Una forma de fer teatre amb voluntat de qüestionar o canviar la realitat i que sigui capaç de crear públic amb capacitat crítica.

Creadors amb la idea d’oferir un teatre compromès amb la societat, establint una comunicació entre artista i públic, propiciant la nuesa emocional de l’actor que provoqui una experiència en l’espectador. El teatre com a veritat, no tant com a realitat.

Creadors preocupats per la manca de polítiques institucionals que continua deixant la cultura com un element residual, unes institucions a les quals no interessa que el públic deixi de ser un espectador passiu per transformar-se en un espectador actiu i crític amb la societat.

Un llibre que recomano a totes les persones que com nosaltres, estiguin absolutament enamorats del teatre i de tot el que envolta el fet teatral.

Títol: La Mirada obscena
Edició: Albert Arribas i Ferran Dordal Lalueza
Editen: Comanegra i Teatre Nacional de Catalunya
Data de publicació: Novembre 2017
Pàgines: 304
Idioma: català

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.