– Teatre – EL SUEÑO DE UN HOMBRE RIDÍCULO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Gleva – 2018.01.17 (temp. 17/18

EL SUEÑO DE UN HOMBRE RIDÍCULO (temp. 17/18 – espectacle nº 165)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dimecres dia 17 vam fer cap al Teatre La Gleva per tal de veure aquesta proposta que justament ens havien presentat dimarts en roda de premsa.

EL SUEÑO DE UN HOMBRE RIDÍCULO és un relat curt escrit en 1877 per Fiódor Dostoyevski. Explicat en primera persona per un narrador protagonista que relata la història de la revelació que va tenir gràcies un somni utòpic.

La proposta que ens presenten està versionada per J.S. Aostfjord i Ricardo Moya, que és també codirector i monologuista.

El narrador comença la història presentant-se com un home ridícul de qui tothom en fa mofa, però no l’importa perquè està convençut que l’existència està mancada de sentit i que a ell personalment, tot li és indiferent. Per això, ha decidit posar fi a la seva vida i ha comprat un revòlver. Només espera el moment oportú per fer-ho servir.

Una nit, en tornar a casa veu una estrella, un senyal que avui és el dia. Però la trobada casual amb una nena petita que li demana ajut ho canviarà tot. Ell la rebutja, se’n va a la casa on viu rellogat, a la seva habitació, treu el revòlver del calaix i …. Es queda adormit.

Un home ridícul somia, i en el seu somni assisteix a la resplendor del paradís, al naixement de la culpa i la ruïna de la civilització.

Des dels límits de la seva pròpia aniquilació, havent “vist” en el seu somni “la Veritat”, aposta per predicar el despertar a la bellesa del món a través de l’amor universal.

El hombre ridículo decideix transmutar la còlera, el temor, el fàstic, la indiferència i l’odi envers els altres, en entusiasme per la vida, compassió i amor.

La història de l’espècie humana i la seva cultura comprimida i emmarcada en l’íntim i peculiar viatge iniciàtic d’un home ridícul. Un relat que explora la solitud de l’home i la seva posició davant del sentit de l’existència. A partir del somni, l’autor ens transmet les seves idees morals, basades en la religió, en la nostàlgia per la felicitat perduda i l’intent de recuperar-la seguint un model de conducta basat a estimar als altres.

Ricardo Moya, ha estat ajudant de direcció de Mario Gas en una desena d’òperes i espectacles teatrals. Ens va comentar que es va trobar amb aquest text en una llibreria de vell i se’n va enamorar. La tasca de direcció de Mario Gas ha aconseguit extreure el més important del text i ha trobat la manera de transmetre-ho només amb la paraula. Una posada en escena precisa i senzilla al mateix temps.

A nosaltres ens ha enamorat el text, però ens ha captivat Ricardo Moya per la seva capacitat de fer-nos sentir la seva proximitat i la seva extraordinària dicció.

Una interpretació brutal.