WEST SIDE STORY. ANIVERSARI BERNSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 161)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Per nosaltres i suposem que per molts de la nostra generació la pel·lícula WEST SIDE STORY va ser el descobriment del gènere Musical; 55 anys més tard de la seva estrena, creiem sincerament que cap altre Musical, ni en cinema ni en Teatre ha aconseguit superar tot el que ens va oferir aquella extraordinària proposta.
Aquest cap de setmana l’Auditori ha programat la projecció d’aquesta pel·lícula, en versió original, subtitulada en català i amb la música interpretada en directe per l’OBC (l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). … i ho ha fet per celebrar el Centenari del naixement de Leonard Bernstein.
Desconec com tècnicament la productora aconsegueix emmudir la música orquestral de la banda sonora de la pel·lícula, per tal que aquesta pugui ser interpretada en directe per diferents orquestres de tot el món; intueixo que l’àudio està gravat digitalment en diferents capes i és possible extreure una d’elles.
És realment digne de veure al mestre Ernst van Tiel, dirigir l’orquestra amb dues partitures davant seu, una en paper com de costum i l’altre a través d’una petita pantalla digital, connectada a la projecció de la pel·lícula, on li venen donades les entrades i carències dels diferents instruments.
Nosaltres, feia molt de temps havíem comprat entrades per ahir dissabte, a les darreres fileres del segon amfiteatre i hem de dir que amb una visibilitat i sonoritat perfectes. Vàrem poder gaudir d’un concert realment extraordinari, que fins i tot en alguns moments ens va arribar a emocionar, a puntíssim d’arrencar el plor … i no pas per la història que s’explica, sinó per la seva música, les seves conegudíssimes cançons i per les seves atrevides coreografies de dansa, que van trencar tots els motlles coneguts fins aleshores.
WEST SIDE STORY és sens dubte un dels musicals més emblemàtics de la història, es va estrenar el 26 de setembre de 1957 a Broadway amb guió d’Arthur Laurents, música de Leonard Bernstein, lletres de Stephen Sondheim i coreografia de Jerome Robbins.
L’any 1961 es va fer la versió cinematogràfica, coneguda també com a “Amor sin barreras” a Hispanoamèrica. Dirigida per Robert Wise i Jerome Robbins, va estar protagonitzada per Natalie Wood, Richard Beymer, Rita Moreno, George Chakiris i Russ Tamblyn.
El musical és una adaptació de l’obra de William Shakespeare, “Romeo i Julieta”. L’any 1949 Bernstein volia transferir els personatges de Shakespeare al cantó oposat del barri de Manhattan, i enfrontar els Montagú italocatólics a uns Capulet Jueus. Un conflicte religiós.
Per diferents raons el projecte es va endarrerir fins al 1956 i Nova York s’havia convertit en escenari de batalles campals permanents entre blancs i porto-riquenys. I ràpidament va reconvertir el seu West Side Story en un drama racial.
Ambientada a la ciutat de Nova York a mitjans dels cinquanta, el musical explora la rivalitat entre els Jets i els Sharks, dues colles de carrer d’adolescents de diferent origen ètnic. Els Montagú s’havien convertit en uns Jets blancs d’origen polonès, i els Capulet provindrien de San Juan de Puerto Rico i es dirien Sharks.
Romeu seria Tony i Julieta, Maria.
Tony és un dels Jets i s’enamora de Maria, la germana de Bernardo, el cap visible dels Sharks.
Havia nascut, sens dubte, un musical únic.
La música flueix, desborda, espetega, reconquesta els ritmes primitius d’una cultura oceànica, I l’orquestració desfà dècades de dictadura centreeuropea a Broadway. Va ser un miracle.
Va ser el mateix Bernstein (1918-1990) que va traspassar la música al film, que es va fer universal amb aquesta pel·lícula guanyadora de 10 Òscar. Un musical que s’ha convertit en obra de culte en l’àmbit del concert.
Com a curiositat, us transcric un escrit d’Àlex Gorina al programa de mà:
….em va explicar Saul Bass (l’autor del disseny dels títols de crèdit finals de la pel.licula) … de l’única cosa que es va penedir, i li va confessar Leonard Bernstein anys més tard, va ser de no haver estat prou valent i haver completat el seu somni: la història de Tony i Maria havia de ser la de Tony i Antonio, una història d’amor tràgica, sentenciada per la incomprensió racista i també per la incomprensió sexual. Bernstein era bisexual, però en el temps en què va crear aquest musical els homes eren ja del tot el seu univers. Un West Side Story gai tindria la mateixa ressonància, impertinència i dimensió estratosfèrica d’anticipar-se a les revolucions que van venir.
Una extraordinària partitura, magníficament interpretada per l’OBC, que ens ha fet vibrar i emocionar, amb un auditori pleníssim, amb entrades exhaurides pels 3 concerts programats, i amb un públic respectuós que ha guardat silenci durant tot el concert, un dels silencis més grans que recordem en molt de temps.
Un concert que hem viscut intensament, potser perquè coneixem de memòria la seva banda musical i mai ens hem cansat d’escoltar-la, perquè ja forma part de la memòria històrica de la nostra vida.
Orquestra Simfònica de Barcelona I Nacional de Catalunya (OBC)
Direcció : Ernst Van Tiel
Pel-licula: West Side Story (1961 Metro-Goldwyn-Mayer Studios Inc.)
Durada: 3h 10’ inclòs l’entreacte
Gran espectacle el que ens ha ofert l’OBC. A més, fa goig l’auditori quan és ple a vessar, i més goig encara quan veus tanta gent jove. Avui molts pares amb fills, i grups d’institut amb professor. I respecten més el public i els artistes que els aficionats de sempre dels carmelets, els mòbils i el tossir maleducat!
Apa, a veure si coincidim algun dia en algun puesto… Abraçades!
És veritat Xavier, l’OBC ens ha ofert un grandíssim concert i el públic s’ha portat de meravella, incloent-hi també als que no estan gaire acostumat a assistir a un concert simfònic. Fa temps que no coincidim…. a veure si ho arreglem ben aviat. Una abraçada ben forta.
El meu musical preferit. La peli l’he vist un munt de vegades i l’experiència d’avui m’ha agradat molt tot i que segueixo pensant que la imatge distreu massa de la música que s’està interpretant en directe. El treball d’encaix per part del director es magistral i l’Auditori feia realment goig amb la quantitat de gent que hi havia.
Una abraçada
Per mi també és el Musical per excel·lència i puc dir que me’l conec de memòria. Aquests concerts de l’OBC crec que aconsegueixen apropar la música simfònica al gran públic i encara que solament sigui per això, cal donar suport a aquest tipus d’iniciativa. Una abraçada “enormus”.