DISPARA, YO YA ESTOY MUERTO de Julia Navarro – (temp. 17/18 – llibre nº 015)
Per Imma Barba –
Una novel·la que amaga un munt d’històries des de finals del segle XIX fins al 1948. Un llibre que ens parla de la família Zucker, expulsada de la Rússia zarista, per la seva condició de jueus, i que acaben aterrant a Terra Santa on fan amistat amb la família Ziad, que són musulmans. Una convivència i una amistat que sobreviurà a les diferències religioses i polítiques que els separen.
Una novel·la monumental que ofereix història, intriga, drama i política.
Una novel·la que comença amb la trobada de Marian, membre d’una ONG que ha estat enviada a Israel per investigar sobre els territoris ocupats, i Ezequiel, un vell jueu membre de la família Zucker. Inicien una sèrie de converses on ella li narra la història que li han explicat membres de la família Ziad, i ell li dóna la visió, dels mateixos fets, de la seva pròpia família.
La història de dos amics inseparables, Ahmed Ziad i Samuel Zucker, àrab i jueu. La vida de dues famílies i la convivència generació rere generació, l’impacte de l’holocaust nazi, la divisió de Palestina en dos universos, generant l’anomenat conflicte àrab-israelià que es viu encara.
El període de temps que abasta és molt ampli i per tant apareixen un munt de personatges a la novel·la, personatges molt ben perfilats i una narració que ens porta a sentir amb ells la por, l’angoixa, l’odi, la rancúnia, la pena o l’alegria en cada moment de la història. Cal dir que en cap moment he perdut el fil de la història de cada una de les famílies.
Un llibre que ens porta a viatjar a París, Londres, San Petersburg, Madrid, Toledo, Varsòvia i Jerusalem i on tots els detalls referits a vestimenta, celebracions o costums culinàries estan molt cuidats. Però per sobre de tot ha estat una lectura interessant, per la visió històrica que ofereix de la formació de l’estat israelià sense prendre partit per cap de les opcions.
Júlia Navarro va néixer a Madrid el 8 d’octubre de 1953 i és coneguda per la seva faceta d’analista política en el món periodístic, mon que va abandonar en esdevenir novel·lista d’èxit després de la publicació de la seva primera novel·la “La Hermandad de la Sábana Santa“ en 2004.
Després va publicar “La Biblia de barro” (2005), “La sangre de los inocentes” (2007) ,“Dime quién soy” (2010), “Dispara, yo ya estoy muerto” (2013), sent l’últim publicat “Historia de un canalla” l’any 2016.