LA PERDIU ES DE QUI LA CAÇA (temp. 17/18 – espectacle nº 158)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Nit d’estrena a La Seca, a la Sala Palau i Fabre, on la companyia Tabú presenta “una odissea eroticomusical” anomenada LA PERDIU ES DE QUI LA CAÇA.

Amb textos de les Mil i una nits i el Decameró de Boccaccio, Ariadna Pastor (autora també de la dramatúrgia) amb la seva veu i Laia Capdevila amb la seva viola, ens endinsen en un viatge on la música i el relat s’entrellacen.

Una proposta que es va programar al Maldà al mes de setembre i que ara torna a la Seca fins al dia 4 de febrer.

Un espectacle de petit format on la paraula i la música desperten en nosaltres els records dels contes ben explicats, a escena únicament dues cadires i un petit moble on l’Ariadna diposita la làmpada que porta en entrar.

Ariadna Pastor és una gran narradora, i ens trasllada amb les seves paraules fent que veiem davant nostra els personatges dels quals parla. Una actriu amb gran expressivitat, carisma i sentit de l’humor.

L’espectacle està dirigit per Montse Bonet, i la música, original d’Òscar Vilaprinyó, ha estat composta íntegrament per a l’espectacle. La música, interpretada a la viola per Laia Capdevila esdevé un personatge més que juga i interactua al llarg de la narració reforçant la paraula.

Una aposta pel relat, una aposta per l’escolta, una aposta per deixar que la imaginació ompli tot allò que no veus a escena, un viatge a una altra realitat on els gripaus es poden convertir en prínceps, o les princeses són les dones més belles del món ….

Volem explicar-vos contes eròtics, divertits, emocionants i màgics, contes plens de passió i enganys, de violència i elegància, d’enginy i humor, per fer-vos riure i pensar. Per fer-vos sentir vius, perquè feu volar la imaginació, perquè navegueu, lluiteu, balleu i us exciteu amb nosaltres.

Les dones són les protagonistes de totes les històries, dones intel·ligents, passionals, valentes, fortes, decidides. I hem conegut també dos reis cornuts, un monjo molt llest i un abat que vol ser-ho mes, uns corsaris, un barril molt útil, un gripau blau, …

Una proposta íntima que no és un concert, no és un monòleg ni és una lectura dramatitzada, és tornar a la llar de foc o a la taula braser i escoltar les històries que ens explicaven els nostres avis.

La proposta és interessant i sobretot Ariadna Pastor s’ho curra molt i està genial, però … malauradament hem trobat a faltar quelcom que ens acabes d’atrapar plenament; el cert és que el format d’històries curtes a nosaltres no ens convenç gaire o potser el tema genèric no ens ha acabat d’enganxar, perquè l’hem vist llunyà en espai i temps, …. o simplement aquesta vegada ens ha mancat la capacitat de deixar-nos portar.

Textos: Les mil i una nits i el Decameró de Bocaccio

Dramatúrgia: Ariadna Pastor

Direcció: Montse Bonet

Música Original: Òscar Vilaprinyó

Viola: Laia Capdevila

Actriu: Ariadna Pastor

Idioma: català

Durada: 60 minuts