– Teatre – ASSAJAR ÉS DE COVARDS – (🐌🐌+🐚) – Tantarantana Teatre – 2018.01.08 (temp. 17/18 – espectacle nº 156)

ASSAJAR ÉS DE COVARDS (temp. 17/18 – espectacle nº 156)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquesta proposta és més que res “una festa teatral” que té com a principal al·licient la participació d’una part del públic, i no tant un espectacle pròpiament dit; el millor de tot plegat és l’ambient que es crea al voltant de dues lectures dramatitzades i un petit concert.

Una proposta que ja fa 5 anys que organitza la Cia Casa Real al Teatre Tantarantana i ho fan normalment el segon dilluns de casa mes (les properes sessions seran doncs, el 12 de febrer i el 12 de març del 2018).

És el segon cop que intento “entrar” en aquest format, ja que la primera vegada a l’abril del 2016, no es va convèncer gens, tal com vàrem explicar en aquesta crònica. Aquest cop he assistit tot sol, ja que l’Imma se li ha fet molt costa amunt pensar d’estar asseguda en un tamboret sense respatller durant gairebé 3 hores…. i és que ja tenim una edat que gairebé duplica la mitjana dels que normalment assisteixen aquest esdeveniment.

Aquesta vegada, tot i reconèixer que no m’ha acabat de convèncer del tot, he gaudit molt més de la proposta, especialment de la segona part, a partir del moment que ha començat el petit concert de la nit i la posterior participació d’una part del públic en unes improvisades posades en escena.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’ambient, és cert, potser no lliga massa amb la nostra edat, ja que és molt jove i la majoria d’assistents ronda la trentena d’anys, una edat en què segurament s’està més obert a un tipus d’humor més planer i potser més bàsic del que a nosaltres ens enganxa.

L’Staff de l’organització es desviu perquè tot vagi sobre rodes…. ells són Blanca Garcia Lladó, Sara Sansuan Espinet, Rocío Manzano, Salvador S. Sánchez, Raquel Loscos López i Laura Vila Kremer, però el que havia de començar a les 21 hores, comença 40 minuts més tard, perquè han de cobrar les entrades i repartir les cerveses, abans que ens puguem asseure en uns tamborets a sobre l’escenari.

Aquesta nit, dos dramaturgs ens presenten les seves propostes, ells són Helena López i Ulises Labay; es tracta de dos relats curts que es presenten en format de lectura dramatitzada, interpretat per Virginia Blasco, Oskar Luko i Miguel Gomez Delgado. La direcció d’ambdues és de Marià Llop Brugada.

El primer relat m’ha interessat força… tracta sobre el dia a dia de dos personatges que treballen com a enterramorts i la relació entre el personatge més jove (Miguel Gomez Delgado) i un gairebé a punt de la jubilació, que porta bona part de la seva vida tancat en el cementeri (Oskar Luko). M’han agradat les interpretacions de tots dos, malgrat que crec hauria estat molt millor que haguessin pogut assajar una mica més la proposta perquè guanyaria en credibilitat.

El segon relat ens ha parlat d’una parella en un món envaït per les xarxes socials, on s’ha d’aparentar si o si, per ser reconegut per la societat i on es grava tot per ser publicat amb posterioritat. Aquest no m’ha convençut gaire, ni pel propi text ni per la forma de ser representada, entremig del públic dempeus a sobre l’escenari del Teatre. En aquesta ocasió ha estat representada per Virginia Blasco i Miguel Gomez Delgado, actor que ha actuat en les dues lectures dramatitzades.

Després d’un breu descans, va arribar el millor de la nit, primer amb un extraordinari concert d’un parell de músics desconeguts per mi, en Stéphane Laidet i Paco Bastida, que ens van sorprendre molt favorablement, interpretant la seva música a l’harmònica i guitarra.

Us deixo aquí una petita mostra, d’un parell de peces, una de tot sols i la segona amb la col·laboració de la veu d’un dels membres de la Cia Cara Real, en Salvador S. Sánchez.

Després vindria el “remake” en petit format de les dues lectures dramatitzades, però aquesta vegada interpretada d’una manera improvisada pels espectadors que es van oferir com a voluntaris. Sense cap mena de dubte el millor de la nit.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta proposta que es va repetint una sola vegada un cop al mes, i la valoració depèn molt de les lectures que s’ofereixen, però sobretot de l’ambient que es crea en cada sessió per part del públic assistent. Aquesta vegada vaig connectar força mes que la primera vegada i segurament ha estat perquè el primer cop no ens vam quedar fins al final de la proposta… i ara ho he aconseguit.

Estic absolutament convençut que sense les ganes que posen els membres de la Cia Casa Real, no es podria celebrar cada mes i durant 5 anys, una proposta tant gamberra i diferent com aquesta, que atrau un públic molt jove, alguns d’ells no massa assidus a les sales de Teatre.

Organitzadors del Sarao: Cia Casa Real
Staff: Blanca Garcia Lladó, Sara Sansuan Espinet, Rocío Manzano, Salvador S. Sánchez, Raquel Loscos López i Laura Vila Kremer
Dramaturgues: Helena López i Ulises Labay
Director: Marià Llop Brugada
Intèrprets: Virginia Blasco – Oskar Luko – Miguel Gomez Delgado
Músics: Stéphane Laidet & Paco Bastida

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.