Enguany pel que sembla ens vàrem despistar i ens vam apuntar un pèl tard com a voluntaris per poder participar a la Cavalcada de Reis de Barcelona, però ens hem inscrit els dos, l’Imma i en Miquel. L’any passat vaig poder participar tot sol i vaig escriure aquesta crònica.

Quan quedàvem pocs dies i ja pensàvem que aquest any no ens tocava pas, una trucada de telèfon ens va donar la sorpresa de què aquest any també, malgrat que no pas com a patges reials, sinó com a simples portadors d’una torre de llums, a la troupe de “Anem a Dormir“, encapçalant la mateixa.

Magrite

No ens ho vam pensar dues vegades i vam acceptar ràpidament; aquest dimarts dia 2 de gener vàrem anar a provar-nos les disfresses al Palau número 7 de la Fira de Montjuïc. La sorpresa és que havíem d’anar amb un vestit de rigorós negre, i amb un barret amb una poma al cap… i unes fulles que ens dificultaven força la visió.

Encara estem intentant esbrinar el significat d’aquesta disfressa, a no ser que es vulgui lligar el “món dels somnis” amb una pintura molt coneguda del pintor belga Magrite.

…i arriba el dia 5 i ja ens tens preparats a l’hora convinguda al Palau de la Fira; són les dues de la tarda i ens han dit que hem de venir dinats i amb la precaució de no beure gaire, ja que un cop comença la cavalcada a les 6 de la tarda … i fins ben bé a les 10 de la nit, no podrem anar al servei.

Malgrat que no és el meu primer any, i no em va sorprendre tant, l’espectacle que es pot veure dins del Palau, es digne de ser viscut, ja que més de 1.300 persones, gairebé tots voluntaris, ens hem de canviar de roba per posar-nos la disfressa que ens ha tocat en sort, maquillar-nos, fer les fotos de grup i acabar de fer els preparatius.

….i un cop disfressat, no puc evitar de fer una passejada i evidentment faig un munt de fotos …

Cap a un quart de cinc de la tarda anem pujant a l’autocar que ens han assignat; són més de 30 autocars col·locats un al costat de l’altre a l’esplanada de davant el Palau, per damunt de les fonts de Montjuïc i les 4 columnes.

Escoltats per la guàrdia urbana i la policia fem camí per Montjuïc saltant-se tots els semàfors, cap a les drassanes, Colon i l’avinguda Marques de l’Armentera, fins al passeig de Circumval·lació al costat de l’estació de França, on ja estan col·locades les carrosses en l’ordre que hem de sortir; nosaltres sortirem cap al final, i és que som els que hem de donar el missatge als nens, que aquesta nit han d’anar a dormir ben d’hora.

Ara toca una llarga espera i amb molta emoció veiem com arriben els Reis en cotxes antics i es van col·locant damunt les carrosses, mentre els participants fan els últims assajos de les coreografies que han d’interpretar durant les 3 o 4 hores que durarà la comitiva pels carrers de Barcelona.

Abans de sortir m’apropo al rei Gaspar per última vegada i no se pas perquè m’ha donat la sensació de que s’assembla i molt a l’actor Josep Maria Pou … deuen ser bajanades meves, perquè estic massa capficat en el món del Teatre.

Nosaltres sortim gairebé una hora més tard dels que han iniciat la cavalcada i caminem i caminem arrossegant la torre de llums; encara sort que portem a en Miguel entre nosaltres dos, un noi jove que amb la seva força ens fa la feina molt fàcil i únicament hem “patit” una mica en el últim tram de Via Laietana que té una forta pujada.

Després el camí és quasi pla i ha estat bufar i fer ampolles i a mi m’ha permès poder saludar als nens i fer algunes picades de mans… però no ha estat potser tan divertit com l’any passat, ja que anàvem pel centre de la via i poques vegades teníem els nens a prop nostre.

Entràvem de tornada al Palau de Montjuïc al voltant de les 10 de la nit, quasi arrossegant-nos; ens hem canviat novament i hem pogut beure i menjar un sandvitx que ens tenien preparat. Anant cap al Metro creiem que no arribaríem a casa…. estàvem totalment esgotats. Però ara ja està oblidat i l’any que ve intentarem de nou participar en aquesta nit màgica.

La familia “cargolaire” que m’han portat els Reis d’Orient