L’HOSTALERA (temp. 17/18 – espectacle nº 152)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dissabte vàrem anar al Teatre per última vegada dins de l’any 2017 i ho vàrem fer en companyia dels nostres fills que han vingut de Suècia a passar el Nadal. Per això vam escollir L’HOSTALERA, una proposta que teníem la seguretat que els agradaria, perquè nosaltres ja l’havíem vist ara fa gairebé un any al mateix espai de la Biblioteca de Catalunya…. i llavors ens vam divertir molt i fins i tot li vam atorgar la màxima qualificació “voltaire” de 5 cargols.
Com ja vaig comentar a la ressenya de la roda de premsa, que es va celebrar el passat novembre, la reposició no s’ha pogut fer amb el mateix repartiment, perquè els actors masculins estan ara mateix treballant amb altres projectes i únicament repeteixen cast en els tres papers de dona, les actrius Laura Aubert (Mirandolina) i en papers més secundaris Júlia Barceló i Alba Pujol.
Ernest Villegas substitueix a David Verdaguer en el paper de “Ripafratta”, Oriol Guinart substitueix a Marc Rodríguez en el paper del compte d’Albafiorita, Jordi Llovet substitueix a Javier Beltrán en el paper del marquès de Forlipopoli i Pau Vinyals substitueix a Jordi Oriol, en el paper del fidel Fabrizzio.
Malgrat que tots quatre són actors de reconegut prestigi, a nosaltres cap d’ells ens ha acabat de convèncer i segurament això és per culpa del record que tenim d’aquelles altres interpretacions que ens van enamorar ara fa poc més d’un any.
Com de segur ja coneixeu, es tracta d’una comèdia escrita per Carlo Goldoni, plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor … on comença un i acaba l’altre? … Sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen?…i si no ens arrosseguen?. Una història en el que veiem una lluita entre dues bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de seducció. Una reflexió que Goldoni ens vol fer sobre la diferència entre l’amor romàntic i l’amor pragmàtic.
La proposta és bàsicament la mateixa, direcció, text i la posada en escena és gairebé idèntica (incloent-hi els coneguts macarrons del restaurant Gat Blau), però aquella màgia que tenia la proposta original, segons el nostre entendre, s’ha perdut en bona part.
En aquest enllaç podreu veure la nostra valoració de la proposta original.
En aquesta reposició, va haver-hi moments de la primera part, que fins i tot ens van arribar a avorrir i temíem el pitjor; les riallades que recordàvem, no es van produir o almenys ni molt menys amb la mateixa intensitat.
Potser també ens va influir massa el fet de veure per segona vegada la proposta i els acudits i “sorpreses” del text, no ens van sorprendre com llavors, però per altra banda als nostres acompanyants, que no l’havien vist, tampoc els va acabar de fer el pes, malgrat que no neguem que en algun moment ens ho vam passar bé.
Un petit desencís, d’una nit que preteníem que fos màgica. Normalment no tenim el costum de veure una producció teatral per segona vegada i aquesta experiència ens ha tornat a confirmar que fem bé de no repetir…. i més tenint l’oferta teatral de Barcelona.
