PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS (temp. 17/18 – espectacle nº 151)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Aquesta és la penúltima obra de teatre que hem vist aquest any 2017; teníem interès per veure-la, malgrat que algunes crítiques que hem llegit no l’han deixat gaire bé, i és que tot i saber que es tracta de teatre popular (mal anomenat “comercial”), ens va donar molt bones sensacions, quan vam acudir a la Roda de premsa de presentació fa més d’un mes.
Lolita Flores torna a l’escenari del Teatre Goya, on la vam poder veure a LA PLAZA DEL DIAMANTE l’abril del 2015, donant vida a Claudia, una florista que amb més de cinquanta anys s’ha enamorat del seu amic, en Valentín, paper interpretat per l’actor d’origen argentí Luis Mottola.
PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS és una comèdia romàntica, blanca, escrita per Laurent Ruquier i dirigida per Tamzin Townsend. Un text que tracta sobre les relacions de parella i d’amistat, que suposa una aposta per les segones oportunitats que regala la vida.
L’obra planteja també la sensació que tenen moltes dones de tornar-se invisibles pels homes en assolir una determinada edat. La lluita d’una dona, amb una vida a l’esquena, segura de si mateixa, que de cop i volta, se sent insegura en el terreny de l’amor. La por a estimar i no ser corresposta.
“Prefiero que seamos amigos”. Qui no ha sentit en algun moment de la seva vida aquesta terrible frase? Una sentència que condemna qualsevol expectativa cap a la persona estimada, que et destrueix la il·lusió de ser objecte de desig, de passió, de formar una parella, de ser la mitja taronja del teu amor. El ‘happy ending’ de la teva història s’esvaeix i el teu amant desitjat es converteix en amic…
Però per sort l’argument té diverses capes, més enllà de la comèdia romàntica i entra en camins inconfessables que no s’expliquen ni entre amics, i molt menys en una ressenya d’opinió teatral; girs argumentals interessants, que no es poden explicar, perquè seria fer espòiler i arruïnaríem algunes sorpreses que posseeix la proposta.
Lolita ens ha semblat senzillament fantàstica, en un paper que sembla fet a la seva mida i que interpreta amb molta ironia i en algun moment fins i tot cantant. La seva gran capacitat d’improvisació i una enorme simpatia se’ns ha ficat a la butxaca des de la primera escena. Divertida i amb una estudiada gestualitat fa un personatge d’una enorme sensualitat i innocència al mateix temps.
Mottola molt correcte en la seva interpretació, segueix en tot moment la “força” de la seva companya. Formen una parella on la química entre tots dos es evident.
La comèdia ens ha semblat molt fresca, malgrat que, hi ha moments argumentals molt previsibles. Dotada de gran agilitat, amb girs inesperats i unes converses molt iròniques.
.. veiem dos amics, tan propers i tan còmodes en la companyia de l’altre, que quan un vol canviar les regles de l’amistat, l’altre està totalment encegat i és incapaç de veure-hi més enllà…. Regnen les frustracions i les paraules estan plenes de sentiments no compresos, i les insinuacions i missatges subtils no són captats.
Una acurada posada en escena amb unes interpretacions molt encertades ens han fet passar una bona estona…. hem rigut i ens ha arribat a emocionar en algun moment. No esperàvem més i és per això que ens ha agradat molt més del que esperàvem.
Text: Laurent Ruquier
Versió: Tamzin Townsend i Chema Rodríguez-Calderón
Direcció: Tamzin Townsend
Intèrprets: Lolita Flores i Luis Mottola
Ajudant de direcció: Ricardo Cristóbal \ Direcció tècnica: David Perez Arnedo \ Regidor: Brais Fernández \ Disseny d’escenografia: Ricardo Sánchez Cuerda \ Escenografia: Mambo Decorados \ Utillatge i mobiliari: Scnik \Disseny d’il·luminació: Felipe Ramos \ Disseny de vestuari: Gabriela Salaberri \ Agraïments vestuari : Tusstilettos.com \ Fotografia: David Ruano Música: Mariano Marín \ Productor: Jesús Cimarro \ Premsa: Anna Casasayas i Clara M. Clavell \ Màrqueting i comunicació: Publispec
Idioma: castellà
Durada: 1 hora i 40 minuts
