L’ÚLTIM SOPAR (temp. 17/18 – espectacle nº 149)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Feia molt de temps que no trepitjàvem la Sala Hiroshima i no per falta de ganes, ja que les propostes que es presenten ens acostumen a agradar força, precisament perquè són espectacles “trencadors” i diferents dels que normalment es poden veure a les Sales de Teatre de Barcelona, a excepció de l’Antic Teatre; el problema el tenim nosaltres, perquè tenim la nostra agenda gairebé plena amb molta antelació i els espectacles d’aquesta Sala es representen pocs dies … quan ens adonem ja és impossible fer-ne un forat a l’agenda.
Aquesta vegada, però per sort hem pogut encabir aquesta peça singular i de petit format de la companyia Atresbandes.
L’ÚLTIM SOPAR, a mig camí entre l’obra de teatre i la performance, és un muntatge que parteix d’un text de Mole Wetherell creat fa quinze anys, per a la companyia belga-anglesa que dirigeix, Reckless Sleepers, i ha estat traduït i adaptat a nombrosos idiomes i països. A cada lloc s’incorporen personatges locals i a la versió catalana ens trobem a Franco, Eugenio o Pepe Rubianes.
Ara Atresbandes n’ha fet l’adaptació al català, i a cada funció 39 espectadors tenen el privilegi de compartir menú i pensaments de la darrera nit de 13 persones. Asseguts al voltant de tres taules, juntament amb els intèrprets que ocupen la quarta taula i acompanyats d’una copa de vi, escoltem les últimes paraules de personatges cèlebres i de perfectes desconeguts. Només 13 de nosaltres degustarà un últim sopar.
A l’entrada a la Sala i per sorteig et van col·locant en diferents llocs de les tres taules destinades al públic, a nosaltres ens van separar, la qual cosa et permet establir conversa amb les persones que estan al teu voltant… és per això que quan seu una persona a prop teu, te la presenten amb el seu nom.
Mònica Almirall, Miguel Segovia i Albert Pérez Hidalgo ofereixen un treball molt proper a l’humor cínic que vam poder copsar a “LOCUS AMOENUS” , en aquesta mateixa Sala al febrer del 2016, on també tractaven del tema de la mort. Aquella però ens va agradar força mes.
La idea de l’obra parteix de la tradició que els condemnats a mort poden triar els plats del seu darrer sopar. Els tres actors van explicant breus històries enllaçades les unes amb les altres i serveixen 13 últims sopars de 13 condemnats a mort que van mostrar gustos ben diversos: des del fetge amb ceba, passant per les hamburgueses o els frànkfurts picants, pastissos o fruites, a aquell que no va voler menjar res o al que tan sols va demanar un got d’aigua. Nosaltres vàrem ser dels afortunats que varen provar un dels “menús”, a l’Imma un bon grapat de fruites i a en Miquel un pot de vidre ple de petits cogombrets en vinagre.
Franco, Marilyn, el Che, l’etarra Juan Paredes Manot “Txiki”, lady Di, John Lenon, Pepe Rubianes, Crist, Joana d’Arc, Napoleó, Einstein, Leonardo da Vinci, …. són alguns dels personatges invocats en aquest sopar. En alguns casos hi havia constància documental de les últimes paraules, en d’altres s’ha fet una tasca d’investigació i en alguns moments s’ha fet una fabulació al voltant del personatge.
Inicialment l’espectacle ens va interessar força i inclús el vàrem trobar amè i divertit, però a mesura que va avançant, el text el vàrem trobar massa reiteratiu, inclús en les formes de ser posat en escena, on els actors s’acabaven menjant els textos de cada personatge, que prèviament havien llegit.
Malgrat la simpatia en la presentació de la companyia Atresbandes i les ganes de fer-nos divertit aquest peculiar “sopar”, va haver-hi un moment que les excessives repeticions, ens fa fer feixuc aquest text i la proposta malauradament, no ens va acabar d’atrapar.
El projecte Atresbandes va néixer en 2008, i els seus tres integrants són de la mateixa promoció d’estudiants d’arts escèniques a l’Institut del Teatre de Barcelona. El descontentament amb el panorama teatral existent els va fer crear el projecte que amplia el camp de visió per crear nous codis, més propers a l’actualitat política i social. El tres actors treballen de manera conjunta els textos, la direcció i la interpretació.
Atresbandes és una companyia vinculada a la sala Hiroshima des de la primera temporada. La seva investigació hibrida la performance i el teatre, desdibuixa els límits entre personatge i realitat.
Una proposta diferent, que ens obliga a reflexionar sobre la mort i la importància que podem donar a les últimes paraules de qualsevol persona, coneguda o no, propera o no.
Un ambient agradable on l’única incertesa fins al final és saber si seràs un dels 13 que soparà i en aquest cas quin serà l’últim sopar.
Text: Mole Wetherell
Adaptació i interpretació : ATRESBANDES (Mònica Almirall, Miguel Segovia i Albert Pérez Hidalgo).
Idioma: català
Durada: 90 minuts
