COBI CURRO NARANJITO (temp. 17/18 – espectacle nº 148)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
El dia de Sant Esteve vam anar a la Sala Muntaner per veure aquesta proposta que ens havien presentat feia una setmana en roda de premsa a l’Hotel Internacional.
COBI CURRO NARANJITO és un espectacle amb dramatúrgia i direcció de Martí Torras Mayneris i protagonitzat per The Feliuettes (Laura Pau, Laia Alsina i Maria Cirici) i Ferran Vilajosana.
És un espectacle esbojarrat, és un musical, és teatre, és humor gamberro, és un absurd de començament a final.
Estem en un bar de carretera, en un punt indeterminat de la N-II entre Maçanet de la Selva i els Monegres, un bar/fonda amb el curiós nom de COBI CURRO NARANJITO (antiga Casa Mary), on viuen ancorades en el passat les tres filles i “mitja” de la Mary (ja morta) i del Francisco. El seu pare les va abandonar, l’únic que saben d’ell és que havia treballat com a mascota, com a Cobi, Curro i Naranjito.
Elles volen conèixer el seu pare i saben que el trobaran entre els assistents a una trobada de mascotes. Han organitzat el T.I.M.O. 2017: la Trobada Internacional de Mascotes Oblidades, una convenció on es retrobaran totes les Mascotes esportives i corporatives, per recordar els vells temps.
Un retorn al passat, un viatge als anys 80-90. Un exercici de nostàlgia cap a la nostra infància i adolescència amb referències constants a les sèries de televisió, el cinema, la música, els anuncis, les joguines … més conegudes d’aquella època.
La música de Gerard Sesè és interpretada en directe, en aquesta funció per Ferran Vilajosana, que interpreta també el paper de “mitja” germana.
Una interacció continuada amb el públic i un gran sentit de l’humor, ens ha fet passar una estona divertida. Hem recordat vells temps, hem rigut, hem aplaudit i hem cantat.
COBI, CURRO, NARANJITO no té una dramatúrgia convencional i per tant presenta moments molt reeixits i d’altres que no tant. Un espectacle amb un ritme desigual però que aconsegueix el que pretenen, imbuir al públic de sensacions nostàlgiques i fer-nos riure amb el cúmul de despropòsits que es van produint.
Aquest és el segon espectacle de la companyia formada per aquest trio de cantants i comediantes, i que com elles es defineixen, componen una companyia inestable que mai està quieta. Al director i dramaturg de la proposta, Martí Torras Mayneris el recordem pels seus exitosos espectacles de clown RHUM i RHÜMIA.
Una escenografia presidida per una enorme televisió que ha marcat la vida de les germanes en aquest bar de carretera, i que com diu Martí Torras Mayneris “és un monstre educador anul·la cervells que hi havia a les cases quan els pares no hi eren, el substitut natural d’un pare que mai va existir. Aquell aparell amb tub catòdic que amb la seva llum ens xuclava I ens donava mastegat qualsevol món imaginari“.
Un espectacle que aconsegueix “integrar” al públic de la sala … tant, que en aquesta ocasió em va tocar el rebre, però va ser divertit.
“El temps corre massa de pressa i tots ens fem més vells, més covards, més orfes i més rucs. I per això van inventar la tele“
Un espectacle gamberro ple de nostàlgia.
Dramatúrgia i direcció: Martí Torras Mayneris
Amb textos de : Martí Torras Mayneris, Mireia Giró i la col·laboració de THE FELIUETTES
Amb : Laia Alsina Riera, Maria Cirici, Laura Pau i Ferran Vilajosana
Composició, arranjaments i direcció musical : Gerard Sesé
Escenografia i il·luminació : Sarah Bernady i Martí Torras Mayneris \ Vestuari : David Soro i Fàtima Campos \ Coreografia i moviment : Fàtima Campos \ Veu en off : Camilo García i Maife Gil \ Disseny de so i cap tècnic: Guillem Rodríguez
Idioma: català
Durada: 90 minuts
