– Teatre – AULA BRECHT (🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2017.12.22 (temp. 17/18 – esp. nÂș 146)

AULA BRECHT (temp. 17/18 – espectacle nÂș 146)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Aquest divendres a la sortida del TNC, gairebĂ© corrents fem cap al Teatre Romea, a una sessiĂł de l’Off Romea, per veure AULA BRECHT, estrenada la temporada passada al Teatre AkadĂšmia. Aquesta Ă©s la nova versiĂł de l’espectacle que amb el mateix nom i amb Feliu Formosa com a actor es va estrenar fa uns anys.

Òscar Intente ens apropa a l’obra de Bertolt Brecht, en una proposta que mescla una quinzena de textos breus de poesia, prosa i teatre amb contingut antidogmĂ tic i de crĂ­tica social.

Bertolt Brecht va ser un dels dramaturgs i poetes alemanys mĂ©s influents del segle XX. Conegut a l’escena dels cabarets berlinesos, des d’on molts artistes de l’Ăšpoca es van permetre opinar i criticar, sempre amb humor i intel·ligĂšncia, la situaciĂł polĂ­tica d’un moment perillĂłs. Un Brecht malhumorat i autoritari al que no li agrada allĂČ que veu al seu voltant. Un Brecht que diu veritats enormes.

Dirigit per Carles Grau, el muntatge critica la situació política que es vivia a Alemanya durant la primera meitat del segle XX i evidencia la desesperança que l’autor vivia en aquell moment.

Una aula i una pissarra on podem llegir tres frases de la boca de tres siluetes:  “visc en un temps molt fosc” “aixĂ­ va passar el temps” i “als nascuts desprĂ©s”. Entra Òscar Intente i sense dir una paraula escriu a la pissarra els tĂ­tols de tots els textos, poemes, relats o contes, que dirĂ  amb la seva captivadora i hipnĂČtica manera de parlar o recitar.

  • del pobre B.B.
  • dificultats per dir la veritat
  • preguntes d’un treballador quan llegueix
  • diverses maneres 
.. de matar
  • el teu tanc, general
  • cartilla militar
  • contra la seducciĂł
  • Apfelbeck
  • canvi de roda
  • el fum
  • record de maria a.
  • plaers
  • si els taurons fossin persones
  • als nascuts desprĂ©s

Va parlant amb una gran naturalitat i va fent dibuixos a la pissarra perquĂš entenguem millor el que diu. Provoca la nostra actitud crĂ­tica per poder veure les realitats amagades sota realitats aparents.


. El teu tanc, general ….. té un problema … necessita un conductor

…. El teu bombarder, general …. té un problema … necessita un mecĂ nic

…. El teu home, general …. té un problema …. sap pensar

Com si fos el mestre i nosaltres els alumnes ens distribueix uns fulls en blanc per fer un dictat:

No us deixeu seduir,
no hem de ressuscitar.
El dia va a la fi,
ja bufa el vent nocturn
i l’alba no vindrĂ .

No us deixeu enganyar,
la vida dura poc.
A glops l’heu d’engolir
i quan la deixareu,
no n’haureu quedat tips.

I a la pissarra ha escrit l’Ășltima estrofa:

No ens deixem reduir
a ser esclaus i explotats.
De quÚ hem de tenir por,
morirem com les bÚsties
i res més no hi haurà.

Molt eloqĂŒent la faula de “si els taurons fossin persones” o millor dit, de “quan el peix gran es menja al petit”.

Una proposta a la qual l’Òscar Intente dota d’un caire molt personal i que amb moments poĂštics i tocs d’humor, el sentim proper, senzill, contundent. Absolutament sincer.

DirecciĂł i dramatĂșrgia: Carles Grau
Interpretació: Òscar Intente
Traducció: Feliu Formosa
Caps tĂšcnics del teatre: Sergio Lobaco i RaĂșl MartĂ­nez
Producció: El Globus, Carles Grau i Òscar Intente
Idioma: catalĂ 
Durada: 1 hora

Leave a Reply