A “Voltar i Voltar” estem molt satisfets dels resultats d’aquestes eleccions convocades il·legítimament pel govern de l’estat espanyol, a través d’un cop d’estat encobert amb la creació d’un article de la Constitució espanyola, prefabricat expressament amb l’única finalitat d’escombrar i intentar substituir el nostre govern, que va ser legítimament escollit pel poble de Catalunya.
Una jugada amb tuf feixista, per aniquilar les idees d’una bona part dels ciutadans d’aquest país, que desitgem assolir l’autogovern, en un nou estat en forma de República, lluny del control interessat d’un estat que ens menysprea i que aniquila les lleis que surten del nostre parlament. Un Estat que va actuar amb una vergonyant repressió, com la que vàrem patir els que vàrem anar a votar en aquell fatídic 1 d’Octubre, una repressió que no oblidarem mai i que no perdonarem.
Malgrat la persecució judicial d’aquest estat, en el que la separació de poders és pura fantasia, malgrat la campanya desigual per la intervenció de l’estat de la Generalitat de Catalunya, malgrat la presó injusta dels líders pacifistes de les entitats civils d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), malgrat la presó de dos membres del nostre govern legítim, Oriol Junqueres i Joaquim Forn, malgrat la ridícula persecució de símbols com la del color groc … Malgrat TOT, els ciutadans que desitgem la independència de Catalunya, hem tornat a guanyar i tornem a revalidar la majoria absoluta en el parlament de Catalunya.
Nosaltres hem confiat sempre i plenament en el govern legítim de la Generalitat i hem participat activament en totes i cada una de les manifestacions pacífiques que s’han celebrat arreu de Catalunya; però el passat 7 de desembre tocava fer un pas mes i anar fins a Brussel·les, per donar suport al President de la Generalitat, Carles Puigdemont i als consellers que l’acompanyen en el seu forçat exili.
Un viatge que ens va representar fer més de 2.900 quilòmetres conduint el nostre cotxe; el viatge d’anada el vàrem iniciar diumenge 3 de desembre i el vàrem decidir fer per Millau, al centre de França, on ens vam trobar força neu i fins i tot alguns trams de l’autopista gairebé impracticables per la neu acumulada, amb un únic carril net …. a 6 graus sota zero i amb l’aparició d’una densíssima boira en quant va desaparèixer la neu. Dos dies de pujada amb una parada per dormir als afores de la ciutat d’Orleans.
Vam arribar a Brussel·les la tarda del dilluns dia 4 i ja després de la posta de sol, vàrem poder començar a passejar pel centre de la ciutat on havíem reservat feia moltes setmanes, l’hotel per 4 nits. Una ciutat que no coneixíem pas, malgrat que feia anys havíem viatjat a Bèlgica i Holanda, però que en aquell moment els nostres coneguts ens havien desaconsellat visitar-la.
Per sort, Brussel·les ens ha sorprès molt favorablement i l’hem gaudit de valent, i molt especialment cada dia dels que vam estar, a les 8 del vespre, hora en què ens trobàvem amb altres desconeguts “secessionistes” com nosaltres a la Gran Place i després de l’espectacle llum i so, reivindicàvem l’alliberament dels presos polítics que l’estat espanyol havia tancat dies abans a presons madrilenyes.
5 de desembre – segon dia a Brussel·les
Sortim de l’hotel en direcció a la part alta de la ciutat, ja que al matí pretenem conèixer un dels complexos culturals més importants d’Europa, els Musées Royaux des Beaux Arts, que en el seu interior inclou tres interessants museus, el d’Art Ancien, el de Fin-de-Siecle i el museu Magritte.
Musées Royaux des Beaux Arts – Museu d’Art Ancien
Musées Royaux des Beaux Arts – Fin-de-Siecle
Musées Royaux des Beaux Arts – Museu Magritte
Un matí intensíssim, per tal de veure el màxim d’obres d’art possibles. Gaudim molt, però quan ens adonem és hora de dinar i en sortir literalment esgotats, busquem algun lloc especial on puguem conèixer la cuina de qualitat de la ciutat belga…. escollim el Bozar brasserie i mengem un menú degustació que ens fa recuperar forces, per poder seguir la tarda que pretén ser encara més intensa.
Crec per error que he perdut el cable per carregar el telèfon mòbil i això ens fa retornar als museus, però no el trobem; és per això que busquem una botiga Apple per comprar un de nou; la llarga caminada no és en va, ja que per aquesta causa coneixem un parell de barris de la ciutat, Le Sablon i Les Marolles.
Des de Le Sablon baixem des de la part alta de la ciutat amb un ascensor de vidre que ens permet veure unes vistes magnífiques de Brussel·les, malgrat que el dia és gris i no acompanya massa a fer turisme.
Les Marolles, ens agrada especialment, un lloc de la ciutat ple de galeries d’Art i de botigues de luxe entre les que visitem una botiga de Tin Tin…. i la xocolateria més famosa del món, Pierre Marcolini, on aprofitem a comprar xocolata negra per portar cap a Barcelona.
En fer-se de nit, tornem a la Gran Place per fer el ritual de cada dia, demanar la llibertat dels presos polítics, cantar els Segadors, sentir l’escalf dels que pensen com nosaltres i donar suport al nostre president Carles Puigdemont.
6 de desembre – tercer dia a Brussel·les
Comencem a estar esgotats de tant caminar i avui decidim agafar el Metro, per dirigir-nos de nou al barri de Les Marolles, per poder fer una passejada pel Mercat de les puces de la Place du Jeu de Balle; després fem una cerveseta a l’antiga caserna de bombers, a la mateixa plaça.
Tornem a utilitzar el Metro, per anar força lluny del centre per tal de veure un dels símbols de la ciutat, el Atomium…. i penetrem en ell per pujar en l’ascensor més ràpid d’Europa per veure unes magnífiques vistes; després podrem bellugar-nos pel seu interior pujant i baixant a través de les diferents esferes on s’esposen diferents exposicions … i com no, una de Magritte…
Tornem a l’apartament on l’Imma fa uns espaguetis per llepar-se els dits i descansem una estona abans de tornar a sortir per conèixer el barri de la Catedral i la versió femenina del Manneken Pis, abans de tornar-nos a dirigir-nos novament a la Gran Place, on hem quedat amb els nostres amics, la Marta i en Salvador.
Després marxarem a fet un tomb per les Galeries del Rei i de la Reina i finalment a sopar tots 4 plegats Chez Leon, per tastar el plat més emblemàtic de la ciutat, moules and frites.
Continuarà en una segona crònica …
Bèlgica sempre és un país recomanable per anar-hi a donar un tomb, i si a sobre hi teniem el govern, ja no calen excuses.
Mira, ara animem a Bèlgica al Mundial de futbol, a falta de país que ens representi a la part del Fuet, perquè la part del Mate, està clara Argentina, amb el pobre Messi que no aixeca cap i ha de sentir-se una vegada més lo de “pecho frío”…en fi…
Aquesta sortida la vàrem fer per donar suport al nostre govern legítim el desembre passat i ho tornaríem a fer si cal, tantes vegades com ens ho demanin. Bèlgica és un país preciós que ens ha agradat molt visitar de nou.
De futbol no et puc comentar res, perquè no entenc ni un borrall i és un tema que no m’interessa.