– Teatre – MEDUSA聽(馃悓馃悓馃悓+馃悮) – TNC Sala聽Tallers – 2017.12.20 (temp. 17/18 – esp. n潞 144)

MEDUSA (temp. 17/18 – espectacle n潞 144)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Esc猫niques –聽

Per Imma Barba & Miquel Gasc贸n

La companyia barcelonina La Virgueria, creada l’any 2009, formada per Aleix Faur贸, Isis Mart铆n, Marina Fita, Oscar Llobet i Patricia Bargall贸, va guanyar el X premi Quim Mas贸 de produccions teatrals (dins del marc del Festival Temporada Alta 2016), amb el projecte MEDUSA, que ahir varem tenir ocasi贸 de veure a la sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, despr茅s del seu pas per Temporada Alta d’enguany.

MEDUSA parteix de l’adaptaci贸 que Pablo Ley va fer de la novel路la hom貌nima de l’escriptor asturi脿 Ricardo Men茅ndez Salm贸n, sobre el cineasta, fot貌graf, dibuixant i pintor Karl Gustav Friedrich Prohaska. Una adaptaci贸 teatral arriscada amb un magn铆fic resultat, i que segons manifesta l’autor “de tots els llibres que he escrit, Medusa 茅s el que menys em podia imaginar en llenguatge teatral“.

Prohaska va ser un artista molt singular, obsessionat amb la desaparici贸 i la invisibilitat, i fidel observador de les atrocitats i vergonyes humanes del segle XX. Un observador de l’horror. Del llibre es desprenia una reflexi贸 sobre l’origen del mal i la seva ess猫ncia.

Un projecte que va tardar cinc anys a madurar despr茅s de l’impacte que la lectura del llibre va causar en l’Isis Mart铆n i l’Aleix Faur贸, codirectors de la proposta. L’adaptaci贸 feta per Pablo Ley que diu: “El que he fet 茅s convertir-la en un poema continu que hauria de tenir una traducci贸 en els objectes, en els personatges i l’espai“.

Ha estat un llarg proc茅s de creaci贸 amb el repte de construir la dramat煤rgia des de la disposici贸 dels objectes, des de l’煤s de la llum o l’elecci贸 del vestuari i l’煤s de tots els elements escenogr脿fics en cada moment.

En entrar a la sala ja observem als quatre int猫rprets posicionats a l’escenari, Isis Mart铆n 茅s la primera a parlar, es presenta com una estudiant que realitza un treball de recerca sobre el personatge, i ens explica amb una fredor feridora una pel路l铆cula de poc m茅s de tres minuts rodada per Prohaska, on ha filmat les execucions de jueus a mans de dos botxins que es van alternant els papers d’executor i del que enretira el cos. Ella 茅s la que al llarg del muntatge donar脿 veu al testimoni de Prohaska, aquesta persona de la qual no es guarda cap fotografia, cap prova de la seva exist猫ncia.

Prohaska 茅s Pepo Blasco, en una interpretaci贸 magnifica, on ens presenta un home que sembla immune al que veu i viu. Una persona de la qual, personalment, no hav铆em sentit a parlar i que ens ha deixat astorats, 茅s un home mentalment malalt?, com pot dibuixar, retratar o filmar l’horror sense immutar-se?, com pot viure normalment despr茅s de veure el que ha vist?

This slideshow requires JavaScript.

La seva vida, marcada abans de n茅ixer per la mort violenta del seu pare a la Primera Guerra Mundial, va ser testimoni de les guerres a Europa en els camps d’extermini Nazis o a l’Espanya de la postguerra, de les dictadures dels anys 50 a l’Am猫rica del sud i de la bomba d’Hiroshima.

Al seu costat Patricia Bargallo interpreta el paper de Heidi, la dona de Prohaska amb qui va conviure durant 28 anys i que va compartir amb ell viatges i experi猫ncies, i que va contemplar, horroritzada, la transformaci贸 del seu company en tornar dels camps d’extermini.

Sergi Torrecilla interpreta diferents papers, per貌 b脿sicament el de Stelenski, un jueu que va col路laborar amb el fot貌graf al camp d’extermini i gr脿cies a aix貌 va salvar la vida. Es pot defensar l’obra d’alg煤 que no nom茅s va estar de part del monstre sin贸 que, conscient i fidelment, va alimentar el seu imaginari? Paga la pena que l’obra de Prohaska ocupi l’espai d’un museu o solament 茅s l’activitat forense d’un voyeur sense escr煤pols, que hauria d’haver estat penjat del pal m茅s alt de la ciutat de Nuremberg? (Jacob Stelenski).

This slideshow requires JavaScript.

La escenograf铆a 茅s espectacular, objectes de tot tipus omplen l’escenari, maletes, llibres apilats, rellotges, prestatgeries, un piano, un tambor, i objectes que van baixant del sostre, jaquetes militars, vestits, est脿ndards, ….

Una posada en escena absolutament magn铆fica d’un text impactant, que fan convertir en imatges, mentalment, l’horror que ens estan descrivint. L’espai sonor d’aquest muntatge 茅s obra de Clara Peya que comenta “Una narraci贸 on entre tots ho narren tot i en la que m’interessa la fredor del text i la poca victimitzaci贸 dels fets i els personatges que presenta“. Tot ha d’anar mesurat i sincronitzat, paraula, acci贸, moviment, so.

La m煤sica no est脿 gravada, s贸n els mateixos actors qui la interpreten.

Un text que acaba plantejant dues preguntes: es pot viure sense ideologia? Es pot mirar amb impunitat?

Una proposta terriblement dura, que impacta m茅s pel que imaginem que pel que realment veiem.

This slideshow requires JavaScript.

Text: Ricardo Men茅ndez Salm贸n
Adaptaci贸 dramat煤rgica: Pablo Ley
Direcci贸: 聽Aleix Faur贸 i Isis Mart铆n
Repartiment: Patr铆cia Bargall贸, Pepo Blasco, Isis Mart铆n i Sergi Torrecilla
Escenograf铆a: Margherita Mantovani \ Vestuari: Berta Riera \ Il.luminaci贸: Guillem Gelabert \ So: Clara Peya \ Ajudant de direcci贸: 脪scar Llobet \ Ajudant de producci贸: Raquel Bargall贸 \ Ajudant de direcci贸 en assaig: Anna Zvaizgne \ Fotograf铆a: Anna Miralles \ Videoprojeccions: Francesc Isern \ Teaser: Isak F茅rriz \ Premsa: Neus Molina \ Producci贸 executiva: Marina Fita
Idioma: catal脿
Durada: 1 hora 20 minuts

Leave a Reply