– Teatre – EL BUFON DEL REY LEAR (🐌🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 2017.12.17 (temp. 17/18 – esp. nº 141)

EL BUFON DEL REY LEAR (temp. 17/18 – espectacle nº 141)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teníem moltes ganes de veure aquest monòleg de Felipe Cabezas a la Sala Fènix, cinquè monòleg teatral de l’artista en la que serà la cinquena temporada de la sala.

A finals del mes de novembre, a la roda de premsa ja ens van comentar que, en aquesta ocasió han fet tàndem de direcció amb Jordi Pérez, director artístic de La Vilella, que ha assumit la part de direcció actoral, la direcció d’art (mascares i vestuari) és d’Anna Chwaliszewska i l’espai sonor d’Orestes Gas.

Una proposta en què es recupera l’ús de màscares i incideix un llenguatge dinàmic, visual i intens, passant per diversos estats interpretatius.

Els bufons, des de sempre, són uns personatges que han permès parlar de temes que la censura prohibia i criticar institucions i persones que aparentment eren “intocables”. En aquesta proposta el bufó del rei Lear no deixa en cap moment de ser un còmic, un actor que ens explica les conseqüències de la decisió del rei Lear de dividir el regne entre les seves tres filles, provocant amb aquest fet, una lluita de poder.

El seu paper d’actor permet a l’autor del monòleg, prendre distancia i riure’s una mica de tothom, incloent-se a ell mateix.

Murri, sarcàstic, astut i burleta, el bufó del rei narra les lluites del poder des de la seva perspectiva crítica i satírica.

Una versió de l’obra de Shakespeare on es barreja el present rabiós amb els fets del passat. On es barreja la realitat i la ficció. Un viatge de la cort reial del Rei Lear als temps actuals on la tecnologia ho controla tot. Una proposta on l’actor es desmaquilla per tornar a la persona que treballa d’actor, i es torna a maquillar per tornar al personatge, amb una naturalitat absolutament sorprenent.

Les màscares ajuden Felipe Cabezas a assolir les diferents personalitats dels personatges que interpreta: el rei Lear, les seves tres filles Gonerilda, Regania i Cordelia, el seu fidel duc de Kent, el rei de França, el bufó i l’actor.

I és l’actor qui reflexiona al voltant del seu ofici i d’ell mateix com a persona, amb breus escenes en què la seva vida personal infereix en la seva vida professional. Molt intima i delicada l’escena en què l’actor parla amb els seus fills que no acaben d’entendre els sacrificis que fa per tirar la seva feina endavant. O la de l’amic actor que finalment decideix tirar la tovallola i iniciar una nova vida al camp.

Una feina interpretativa absolutament admirable i on Felipe Cabezas ens mostra la seva habilitat en la utilització de les màscares i a l’hora de donar-se rèplica ell mateix interpretant simultàniament més d’un personatge. Una posada en escena magnífica.

Molt destacable l’espai sonor, que tal com ens van explicar, està format per una música composta amb sons emesos exclusivament pel mateix Felipe Cabezas, tractats i digitalitzats artesanalment per Orestes Gas, en una transformació de la seva veu en sons, sense cap intervenció d’instruments….. i on fins i tot podem escoltar el soroll dels helicòpters com ens sobrevolen, en un intent d’acovardir-nos.

Un text crític respecte al poder amb molts missatges implícits, adaptat a la situació política actual …decir la verdad es un signo de locura” perquè les lluites de poder de les filles del Rei Lear no són tan diferents de les lluites de poder a la nostra època. I la vida dels bufons de la cort no estan tan allunyades de la vida dels actors d’avui, la precarietat laboral i un futur incert uneixen al bufó i a l’actor que l’interpreta.

Una versió amb ressons de contemporaneïtat i carregada de picades d’ullet al convuls present on la història secundària ens porta fins als nostres problemàtics dies, qüestionant el rol de la reialesa al món modern, les polítiques culturals i les eternes lluites de classes.

I com ens recorda Felipe Cabezas, ha d’aprofitar que és el seu teatre per dir el que pensa i permetre’s la llicència de què el bufo mati al rei … al Rei Lear, és clar.

Direcció:  Felipe Cabezas i Jordi Pérez
Direcció artística: Anna Chwaliszewska
Escenografia: Julia Grima \ So: Orestes Gas \ Vestuari: Anna Chwaliszewska \ Disseny gràfic:  Isabella Pintani \ Fotografia: Josep Tobella
Producció: Sala Fènix Produccións
Idioma: Castellà
Durada: 75 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.