AIXÍ PARLÀ ZARATHUSTRA (temp. 17/18 – espectacle nº 139)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Un altre concert del nostre abonament de l’OBC de diumenges al matí. Aquesta vegada amb la presència d’un dels millors violinistes del món de la seva generació, en Frank Peter Zimmermann, sota la direcció del director titular de l’orquestra, Kazushi Ono, que sembla que per fi aquesta temporada, té força més presència física a casa nostra.
El programa va ser el següent:
1 – JOHANN SEBASTIAN BACH (Eisenach 1685 – Leipzig 1750)
Concert per a violí i orquestra sobre el concert per a teclat núm. 1 en Re menor,BWV 1052 (1729-1736). Transcripció per a violí de Wilfred Ficher (Hamburg 1938). 1a audició (🐌🐌🐌)
El concert solista, creació del barroc italià, va ser conreat durant aquesta època com a obra per a orquestra i un instrument melòdic (violí, oboè, flauta…). El clavicèmbal, responsable del baix continu, quedava circumscrit a la funció d’acompanyant. És per això que els set concerts que ens han arribat de Bach per a clavicèmbal solista i orquestra constitueixen tota una singularitat. Alguns dels concerts originals s’han conservat.
No és el cas del Concert per a clavicèmbal en Re menor, del qual s’han fet posteriors reconstruccions per a violí. Una d’elles ens l’ofereix avui Frank Peter Zimmermann. Aquest concert és un exemple colpidor del contrast entre la mundanitat de la seva circumstància i la religiositat que Bach associava al seu contingut.
2 – ROBERT SCHUMANN (Zwickau 1810 – Endenich 1856)
Fantasia en Do major per a violí i orquestra, op. 131 (1853). 1a audició (🐌🐌🐌)
Es tracta d’una obra concertant en un sol moviment, estructurada de forma menys aleatòria del que el seu títol podria fer pensar. Amb la melosa suggestió narrativa que exhala el tema inicial de l’orquestra, Schumann sembla voler situar els oients dins l’àmbit d’una balada romàntica. Però aquest clima s’esfuma de seguida per donar pas a un dens virtuosisme solístic que acaba predominant fins al final. L’orquestra no dialoga amb el violí, sinó que queda reduïda a un pla d’acompanyament.
El públic va premiar amb forts i llargs aplaudiments la interpretació de Zimmermann, que es va veure obligat a regalar-nos un bis força llarg.
…. i a la segona part:
3 – RICHARD STRAUSS (Munic 1864 – Garmisch-Partenkirchen 1949)
Així parlà Zarathustra, op. 30. Poema Simfònic (1895-1896) (🐌🐌🐌🐌)
Gran admirador de Nietzsche, Richard Strauss va escriure l’any 1896 el poema simfònic Així parlà Zarathustra, inspirat en l’obra homònima del filòsof alemany, una obra en què Nietzsche pren simbòlicament Zarathustra, el profeta de l’antiguitat persa, com a portaveu de les seves noves concepcions.
A la introducció, esclata la sortida de sol més espectacular que s’ha expressat mai simfònicament, símbol aquí del naixement d’una nova era. Una introducció que en l’actualitat és molt coneguda perquè el director de cinema Stanley Kubrick, l’any 1968 la va utilitzar per a les imatges inicials de la pel·lícula 2001: una odissea de l’espai.
Però aquest poema simfònic és molt més que la seva introducció … amb passatges extraordinaris com “Els mons ocults”, “El gran anhel”, “Les alegries i les passions”, “El cant del sepulcre”, “La ciència”, “El convalescent”, “La cançó del ball”, i “La cançó del noctàmbul”.
L’OBC en aquesta proposta ha sonat de meravella i ens ha fet gaudir de valent. Aquest dissabte vinent, nosaltres tornarem a escoltar a l’OBC en un concert que promet serà memorable “Una nit a Broadway amb Lloyd Webber“.
