TRISTAN UND ISOLDE (temp. 17/18 – espectacle nº 136)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Aquesta ha estat la segona òpera de la nostra temporada liceista i podem dir que hem gaudit moltíssim. Una nit d’òpera que va començar molt fluixeta, amb un primer acte força ensopit, sobretot per una posada en escena decebedora, que ens va fer pensar el pitjor; per sort al segon acte va canviar radicalment i ens va acabar meravellant ….. tant és així, que de ben segur quedarà a la nostra memòria.
TRISTAN UND ISOLDE, és un drama musical en tres actes amb llibret i música de Richard Wagner. Va ser estrenada a Munic el 10 de juny del 1865.
Wagner l’escriu en bona part com a conseqüència de l’amor que sentia per Mathilde, la dona del seu protector. Una relació platònica, segons el que es desprèn de la correspondència intercanviada entre els dos. Aquesta òpera serveix a Wagner per sublimar artísticament el seu amor impossible, en una història de passió que devora als protagonistes, els quals cerquen la mort per amor per aconseguir la felicitat eterna.
Aquesta producció està dirigida escènicament per Alex Ollé, un dels directors fundadors de la Fura dels Baus, i es va estrenar fa sis anys a l’Òpera de Lió a França. Josep Pons dirigeix musicalment la producció i ha obtingut de l’orquestra un resultat extraordinari, que ha estat molt aplaudit.
El repartiment estava encapçalat pel tenor Stefan Vinke i la soprano Iréne Theorin que ens ha deixat una Isolde absolutament inoblidable. La seva capacitat de transmetre emocions ens ha fet sentir, fins a les nostres localitats del quart pis, el seu amor apassionat, la seva desesperació i la seva acceptació de la mort després de veure morir al seu Tristan.
Al seu costat Tristan ha resultat una mica “apagadot” en els dos primers actes, destacant la seva actuació quasi en solitari del tercer acte on ens ha emocionat i ha fet patir en veure que la seva estimada no arribava.
Albert Dohmen (baix-baríton), en el paper de Marke el rei de Cornualla, que ens ha deixat bocabadats per la seva interpretació i la seva veu en el segon acte. Hem patit una miqueta per la seva integritat física en sortir de l’esfera en el tercer acte.
Greer Grimsley (baix-baríton), en el paper de Kurwenal, l’amic de Tristan, que ens ha encantat en la replica al protagonista moribund, en el tercer acte de la representació.
La resta del repartiment ha estat integrada per Sarah Connolly (mezzosoprano) en el paper de Brangäne, nodrissa i confident d’Isolde, Francisco Vas (tenor) en el paper de Melot, amic de Tristan, Jorge Rodríguez-Norton en els papers de pastor i jove mariner i Germán Olvera en el paper de timoner.
Una posada en escena, a partir del segon acte que estèticament ens ha captivat, una escenografia d’Alfons Flores, espectacular, no tant al primer acte on la foscor de tota l’escena i la immobilitat dels protagonistes ha fet badallar a més d’un veí …. i si en el segon acte amb les projeccions dels arbres o els jocs de llums que provocaven tota mena d’ombres bellíssimes i que en cap cas entorpia el desenvolupament de l’acció dels intèrprets. L’escenografia del tercer acte és també brillant amb moments realment màgics.
En paraules del seu director d’escena “Tristan und Isolde” és una obra que voreja el misticisme, una història d’amor que esdevé un viatge cap a l’interior dels personatges, per al qual Ollè i Flores van cercar un espai simbòlic de representació que ajudi a l’espectador a construir el seu propi univers.
El primer acte és l’interior del vaixell, una plataforma que gira molt lentament, que simbolitza el viatge al futur, mentre Isolde ens explica el passat. L’esfera és la lluna.
El segon acte, l’esfera ens mostra la seva part còncava i representa l’interior del castell del rei Marke, que alhora és la presó dels amants. A la paret els vídeos d’en Fran Aleu explica el que passa per les ments dels enamorats.
Al tercer acte l’esfera ens mostra la seva part convexa, tot esdevenint una llosa que cau damunt els amants.
Una gran nit d’òpera que ha fet embogir al públic del Liceu en acabar. Feia temps que els aplaudiments no eren tan entusiastes.
Llibret i música: Richard Wagner
Direcció musical: Josep Pons
Direcció d’escena: Àlex Ollè
Intèrprets: Stefan Vinke, Albert Dohmen, Iréne Theorin, Greer Grimsley, Francisco Vas, Sarah Connolly, Jorge Rodríguez-Norton i Germán Olvera.
Col.laboradora en la direcció d’escena: Valentina Carrasco \ Escenografía: Alfons Flores \ Vestuari: Josep Abril \ Il.luminació: Urs Schönebaum \ Videocreació: Franc Aleu \ Producció: Opera de Lyon.
Orquestra Simfònica del Liceu
Durada total aproximada: 4 h 40 minuts incloent 2 entreactes
