Ruta – Descobrint la BARCELONA MAÇÒNICA
VOLTAR i VOLTAR per Barcelona –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Divendres al matí vam tenir l’oportunitat de fer una nova ruta amb la Meritxell Carreras, de AdaptamBCN.
Una ruta anomenada “Descobrint la Barcelona maçònica” amb la finalitat d’explicar qui eren els maçons. Eren satanistes, espiritistes, alquimistes? Quan van aparèixer a Barcelona? Per què Franco estava obsessionat amb el contuberni judeo-maçonic?
Descobrint la Barcelona Maçònica és una ruta clara, transparent i gens mística sobre la petjada maçònica a la nostra ciutat.
El punt de trobada va ser a la Biblioteca Pública Arús al Passeig de Sant Joan. Ens instal·lem a la sala de reunions de la Biblioteca després de ser “rebuts” per una immensa estàtua de la llibertat que ocupa pràcticament el vestíbul d’accés a l’interior, dalt les escales.
La Meritxell ens parla dels maçons i del seu origen. Per un moment creiem que ens hem equivocat perquè mes que una ruta sembla una conferència sobre el tema i malgrat que es força interessant, la seva durada de més d’una hora la trobem excessiva i se’ns fa fins i tot feixuga. Això serà la causa de què després la ruta s’allargarà i la previsió de dues hores i mitja, es convertiran gairebé en quatre.
Maçó és un terme medieval emprat per anomenar als paletes o constructors o mestres d’obres. Ens remuntem a l’època de la caiguda de l’imperi romà i a l’aparició dels bàrbars, els mestres d’obres estan a Constantinoble duent a terme la construcció de Santa Sofia. Ells, ensenyen les tècniques als monjos benedictins, i aquests les transmeten als artesans locals, tot ensenyant geometria, matemàtiques i mística pitagòrica.
Es creen uns gremis de construcció, una mena de quadrilles que viatgen junts i on tots els oficis estan representats. Són els maçons que es mouen i no depenen de ningú, van on són requerits per dur a terme la construcció d’un edifici o una catedral. Durant l’època del gòtic passen a tenir nom i reconeixement. S’organitzen per jerarquies, i el primer que fan en arribar a un lloc, és construir un cobert de fusta on s’allotgen i fan les reunions de feina. D’aquestes construccions deriva la paraula llotja i més tard lògia. Són els maçons “operatius“.
Aquestes lògies comencen a ser llocs de tertúlia on també són admeses persones amb altres coneixements, com poden ser advocats o metges, rebent el nom de maçons acceptats.
Aquestes reunions pretenen aconseguir construir una societat millor, amb millors persones, i els seus membres esdevenen maçons especulatius que actuen com una societat secreta o discreta perquè són minoria.
La maçoneria “especulativa” es pot definir com una institució iniciàtica, ja que cal un ritual d’iniciació, filantròpica, perquè fan obres de caritat, filosòfica per les seves idees i progressista, encara que avui potser no aplicaria.
Ens va explicar els orígens dels moviments maçònics com estan concebuts avui en dia, el corrent anglès (maçoneria regular) que es va iniciar l’any 1600 a Escòcia, el francès (maçoneria liberal o adogmàtica) el 1698, ens parla de les constitucions d’Anderson, el llibre sagrat dels maçons de l’any 1623, dels principis que regien les reunions on estava prohibit parlar de política o de religió i on els integrants havien de ser HOMES de bé, no esclaus.
També de la creació del gran Orient Francès l’any 1773 amb els mateixos principis constitucionals que la revolució francesa: llibertat, igualtat, fraternitat. Aquest corrent es plantejarà, al segle XIX una reforma per admetre dones i no creients.
A Espanya es va introduir amb força la maçoneria francesa. Actualment hi ha 4.000 maçons, dels quals la meitat a Catalunya.
BIBLIOTECA PÚBLICA ARÚS
És un centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis (principalment obrers i maçònics) i fons documental del segle XIX i inicis del XX.
Fundada l’any 1895 en la seu de la casa familiar de Rossend Arús. Fill d’un comerciant de l’Hospitalet va ser periodista i dramaturg. Republicà federalista va fundar la Lògia catalana. Va morir molt jove (1845-1891) després de tres ictus i un intent d’assassinat.
Va fer testament deixant casa seva com a Biblioteca Pública i fent construir una escola a la ciutat de l’Hospitalet (ciutat on va nèixer el seu pare) i una altra al poble de Das a la Cerdanya, d’on era originaria la seva mare.
La Biblioteca va estar tancada des de l’any 1938 fins a l’any 1967, però el seu fons bibliotecari s’ha conservat integre.
La Biblioteca és gestionada per un Patronat format per l’alcalde (exerceix de president) i dos membres de l’Ajuntament, dos membres de l’Acadèmia de Bones Lletres i a la de Ciències I Arts, ambdues de Barcelona, i finalment quatre membres escollits entre ciutadans il·lustres de la ciutat.
Visitem la sala de música presidit per un retrat de Rossend Arús, i la biblioteca pròpiament dita. Fem una petita parada al vestíbul per observar les plaques de les diferents lògies.
Marxem Passeig de Sant Joan avall en direcció a la Ciutadella, tot passant per l’Arc de Triomf … fa un dia esplendid !!!
CASTELL DELS TRES DRAGONS
… al Parc de la Ciutadella. Aquest edifici construït per Domenech i Muntaner per a l’Exposició Universal, va ser inicialment la seu d’un restaurant. Va formar part del procés de reconversió de la ciutadella militar en parc públic de la mà dels germans Fontseré (maçons) i en aquesta reconversió va participar, durant cinc anys un jove Antoni Gaudí.
A l’edifici, la primera placa ceràmica situada a l’esquerra de la torre, està dedicada a una estrella de mar. Hi ha opinions controvertides sobre si es tracta o no de simbologia maçònica, és la boca de l’estrella o una G (símbol de la divinitat o de la llum) el que veiem?
CONVENT DE SANT AGUSTI
Observem el dentell de la porta situada al costat de l’actual Museu de la Xocolata i que pertanyia al convent de Sant Agustí destruït el 1714. En aquest lloc es va construir una caserna i l’acadèmia militar de matemàtiques. No se sap del cert si en aquest lloc hi havia una lògia maçònica.
Entrem al que resta del claustre per una altra porta on també observem el dentell.
Dins del claustre la Meritxell ens parla de la creació de la lògia de “les tres flores de Lys”, la primera fundada a Madrid el 1728 pel duc de Wharton, d’origen anglès.
I també ens parla de l’enorme fixació del general Franco contra els maçons, ell va intentar entrar a la maçoneria, dues vegades, i va ser rebutjat, una d’elles pel seu propi germà en Ramon Franco. El seu pare també n’era. Després de la Guerra va emprendre una particular creuada contra els maçons, i la maçoneria va ser prohibida i perseguida. Fins a l’any 1977 no va a tornar a estar permesa.
PLAÇA DE L’ACADEMIA
A la sortida del Claustre, a la plaça de l’Acadèmia observem les acàcies. Són un símbol maçònic per la incorruptibilitat de la seva fusta. Són utilitzades en el ritual de pas a mestre com a símbol del renaixement a una nova vida després de la “mort” en l’estadi anterior.
PLA DE PALAU
El monument al Marqués de Campo Sagrado, conegut com a Font del Geni Català, d’estil neoclàssic, va ser alçat l’any 1852 a la memòria de Francisco Bernaldo de Quirós (1763-1837) que va aconseguir erradicar les epidèmies a la ciutat de Barcelona amb una nova canalització de l’aigua.
L’estàtua alada, nua, sosté a la seva mà esquerra una estrella de cinc puntes que s’identifica amb el domini de l’home sobre la natura en la simbologia maçònica. A la base quatre dones representen les quatre províncies catalanes, i quatre lleons que són el riu més important de cada província (Ebre, Segre, Llobregat i Ter).
LLOTJA DE MAR
En aquest edifici, construït a finals del segle XIV com a lloc de trobada i aixopluc dels empresaris barcelonins i dels comerciants que arribaven per mar, es reunien clandestinament els maçons durant el regnat d’Isabel II.
PORXOS D’EN XIFRE
Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar 1777- Barcelona 1856) va fer fortuna a Cuba i als EUA. Va fer construir aquest edifici conegut popularment per Casa Xifrè. La família va viure al pis principal i sota els porxos es troba, des de la seva construcció (1840) el restaurant 7 Portes.
A la façana es poden observar una sèrie de medallons amb personatges notables i d’altres amb motius mitològics als que s’ha conferit de simbologia maçònica. Coronant l’edifici la figura d’Urània aguanta un compàs medint l’univers, a l’altra mà una ullera de llarga vista, amb el que observa l’univers. Els números que hi figuren al fals rellotge sumen 33.
A l’altra banda Saturn i la simbologia de l’hermetisme.
El restaurant 7 Portes va ser una lògia maçònica.
EXTERIOR DE LA CATEDRAL
La Catedral per finançar-se, venia o llogava les seves capelles. Observem la part posterior de la capella llogada a picapedrers+mulers+talladors, dedicada a Sant Felip i on es feien tasques administratives. El símbol dels tres gremis figura a sobre de la finestreta. Maçoneria operativa.
A la capella del costat, a la sepultura dels confrares observem el símbol de la confraria dels Esteves que representa tres pedres, recordem que el sant va morir lapidat. Sovint s’han confós amb el símbol maçònic dels tres punts.
A la capella dels fusters observem a banda i banda símbols maçons.
CASA DELS CANONGES
Observem l’escut heràldic del segle XVI d’un descendent del canonge que en el segle XIV coordinava les obres de construcció de la catedral.
El gravat maçònic de la làpida de la seva tomba, ubicada dins de la Catedral, figura ara dins l’escut heràldic.
EXTERIOR DE LA CAPELLA DE SANTA LLUCIA
És la casa dels símbols, a la paret lateral presenta els maons marcats pels picapedrers. És l’últim edifici romànic de Barcelona. Maçoneria operativa.
EDIFICI PORTAFERRISSA 11
I acabem la ruta observant aquest edifici. El peticionari Domingo Sitja va presentar la documentació per a la seva construcció l’any 1867, però no es va iniciar la construcció fins al 1869. La simbologia maçònica que observem no hi era en la documentació original presentada.
Sota la primera finestra, al primer pis dos nens amb els símbols de la construcció i els maons. Asseguts entre dues columnes coronades per dos roses que indiquen que cal mantenir el secret del què es parli portes endins.
A la cantonada tres columnes superposades, una dòrica, una jònica i una coríntia. Són els pilars de la maçoneria. Aixecar columnes vol dir obrir una lògia. Abatre columnes vol dir tancar-la. És una mostra de la maçoneria especulativa.
I aqui donem per finalitzada aquesta interessant ruta conduida per la Meritxell. Segur que hi haurà una propera.
