– Roda de premsa EL PERRO DEL HORTELANO – Teatre Nacional de Catalunya – 2017.12.13 (temp. 17/18

Roda de premsa EL PERRO DEL HORTELANO – (temp. 17/18 – RdP nº 48)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Dimecres al matí em vaig apropar al Teatre Nacional de Catalunya per assistir a la presentació de EL PERRO DEL HORTELANO, una proposta que ens porta des de Madrid la Compañia Nacional de Teatro Clásico.

Helena Pimenta dirigeix aquesta comèdia escrita entre 1613 i 1618, en plena maduresa creativa de Lope de Vega, que retrata els vaivens amorosos de la comtessa Diana i el seu secretari Teodoro, una relació prohibida per la rigidesa de les jerarquies socials.

Aquest conflicte entre el desig de llibertat i els lligams imposats pel destí només es resoldrà quan la força de l’enginy contribueixi a fer triomfar l’amor, entès per Lope de Vega com el gran anivellador universal que permet enderrocar les barreres socials aparentment més fermes.

Davant nostre Xavier Albertí, que amb unes breus paraules ens presenta a la Companyia i a la seva directora Helena Pimenta, a la que cedeix la paraula; també estan presents a la primera fila tots els actors que intervenen en aquesta proposta escènica.

Una obra que està escrita en vers i per tant necessita que els actors estiguin ben preparats per fer-lo creïble a dia d’avui, per modular la paraula i la relació d’aquesta amb el seu cos també a través de la dansa; és important que posseeixin una gran expressivitat per relacionar els poemes amb la vida dels espectadors en la contemporaneïtat.

La Compañia Nacional de Teatre Clásico va ser fundada per Adolfo Marsillach i actualment posseeix diferents equips, entre ells una companyia jove, que representen al territori de l’estat espanyol diferents obres. En aquest equip que ara arriba a Barcelona, actuen 14 actors.

EL PERRO DEL HORTELANO, no és una obra realista ni col·loquial, ja que posseeix un text a un nivell una mica elevat. Ens explica un conflicte de classe social, que en l’època que va ser escrita, no permetia la relació amorosa entre persones de diferents classes socials.

Ara arriba a Barcelona amb més de 100 representacions a les seves esquenes i per tant és una obra molt rodada. Després del parlament de la directora, alguns actors ens expliquen els seus personatges:

Maite Poveda interpreta a Diana, la protagonista; una dona de classe alta que viu dins d’una gàbia d’or, però a la que no se li permet governar pel sol fet de ser dóna.

Rafa Castejón interpreta Teodoro; ens comenta que ell creu que aquesta és una de les millors comèdies del segle d’or; està content perquè debuta en aquest teatre, malgrat que comenta ja ha treballat a Barcelona al Lliure i al Romea entre d’altres.

Josaquín Notario, és Tristán el criat de Teodoro, un personatge que gairebé aconseguirà canviar la societat en la que viu, a través de les seves mentides i invencions per aconseguir els seus objectius.

Finalment el veterà actor Fernando Conde, que interpreta al personatge del Conde Ludovico, ens explica un munt d’anècdotes del rodatge de la pel·lícula, especialment amb la precarietat en la que es va aconseguir rodar, que ens fa riure durant una bona estona.

Pel que sembla la música és vital en aquest espectacle i es basa molt en la música napolitana i en l’ambient d’aquella preciosa ciutat; s’inclou per exemple la famosa cançó “Funiculi funicula” però evidentment amb la lletra canviada.