Roda de premsa ADOSSATS – (temp. 17/18 – RdP nº 47)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Segona Roda de Premsa de dimarts passat. Aquesta vegada al Teatre Romea per presentar ADOSSATS, una proposta teatral escrita per Ramon Madaula i dirigida per Jordi Casanovas.
Es tracta de la quarta obra escrita per Madaula, que situa l’acció de la trama en un jardí d’una casa adossada del Vallès Occidental, on tres generacions de Jordis celebren la festa del seu patró. De fet Ramon Madaula, viu en aquesta mateixa comarca i també en una casa adossada amb jardí; segons ens explica l’autor, ell creu que la intimitat de les famílies és més difícil de resguardar en aquest tipus d’habitatge, molt més que en un pis convencional, especialment quan comença el bon temps de primavera i la vida es fa en bona part al jardí.
Ramon Madaula, a més de ser l’autor, també participa com a actor; en la presentació ha estat acompanyat de tot el repartiment de la peça (Jordi Bosch, Rosa Renom, Carles Canut, Guillem Balart i Marieta Sánchez) i ha explicat que la ironia s’ha acabat convertint en un element clau de l’espectacle. Quan la va escriure no pretenia pas fer una comèdia, però en avançar en l’escriptura se’n va donar que s’estava rient d’ell mateix i la balança es va decantar en aquest sentit.
ADOSSATS segons Madaula és teatre de quilòmetre zero, que no pas costumista; opina que no estem acostumats a veure obres que estan situades explícitament en determinades comarques catalanes i en canvi no ens estranya pas veure en el Teatre, obres que parlen de ciutats petites d’Estats Units o d’Irlanda. Afirma que “les històries que s’hi expliquen són un reflex de moltes famílies catalanes i el públic s’hi pot sentir molt identificat“.
La peça retrata “una família de classe mitjana que viu a una casa adossada al costat de Polinyà i a qui aparentment no li passa res” fins a l’arribada d’una nouvinguda a la família, una estrangera de color (Marieta Sánchez) que treballa com a cuidadora de l’avi Jordi (Carles Canut), que marcarà un punt d’inflexió a les seves vides, … ja que potser començaran a aparèixer determinades gelosies, en veure que l’avi es troba millor en la seva companyia que amb la de la seva pròpia família.
En paraules de Madaula, ADOSSATS és una comèdia que va de la manca de comunicació en una família “normal”. La premissa que es va imposar a l’hora d’escriure-la va ser que fos una família que no patís cap situació extrema: cap adulteri, cap incest, cap maltractament, cap addicció… gent “normal” a qui passen coses “normals”…. gent que s’estimen, que es cuiden, però que no parlen entre ells i per tant no es coneixen prou.
Un vint-i-tres d’abril, en el jardí de la casa adossada del Jordi i la Carme, tres generacions de Jordis -l’avi, el fill i el net- celebren junts el dia del nostre patró. Comença el bon temps. Tot és propici per passar un bonic dia amb la família. Malgrat la seva voluntat, els nostres protagonistes se senten sols i potser no saben com apropar-se. Com més ho intenten, més s’allunyen.
Com a resposta a una pregunta d’un periodista, Madaula opina que és molt més fàcil escriure una obra de teatre amb molts personatges, que una que únicament tingui un parell de personatges, ja que el text ha d’estar molt més elaborat; però en canvi l’obra amb més personatges és molt més difícil d’estrenar pel seu cos econòmic. Jordi Casanovas diu que està d’acord amb aquesta afirmació.
El muntatge suposa el retorn de Jordi Casanovas a la comèdia, després d’estrenar diverses peces, de teatre documental (Ruz-Bárcenas, Teatro del Barrio i Teatre Lliure 2014), de teatre identitari (Vilafranca. Un dinar de festa major, TNC 2015) i un thriller (Idiota, Sala Muntaner 2015).
Jordi Casanovas ha explicat que ADOSSATS ofereix una mirada molt local i al mateix temps, universal de les relacions familiars. “Veiem com els personatges converteixen petits drames en grans tragèdies i és aquí on apareix la comèdia“.
Jordi Bosch ha destacat que el procés de creació de l’obra, des de la idea del Ramon fins a portar-la al teatre, “ha estat treballat amb molta sensibilitat“. Rosa Renom ha afegit que l’obra “ha estat molt viva i entre tots li hem anat trobant el to, fet que ha fet molt interessant el procés de treball“.
Existeix un setè personatge amb una certa importància, encara que mai surt a escena; és el gos de la família, que segons l’opinió de l’autor agafa massa protagonisme en moltes llars familiars i se’ls consenteix massa i a vegades se’ls estima en excés. A mi em sembla que l’autor no ha tingut massa experiència amb gossos a casa seva.
ADOSSATS es començarà a representar en prèvies el 15 de desembre al Teatre Romea, després d’haver format part del Festival Temporada Alta de Girona; la seva estrena oficial serà dilluns vinent i es podrà veure fins a l’11 de febrer.
Com de costum us deixo l’àudio de la Roda de premsa …
