Ruta per les BOTIGUES EMBLEMÀTIQUES de Barcelona
VOLTAR i VOLTAR per Barcelona –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dissabte dia 2 de desembre, a 4 graus de temperatura al carrer, vam fer cap al Carrer Mallorca cantonada Girona, punt de trobada per participar de la Ruta de les BOTIGUES EMBLEMÀTIQUES de Barcelona que tenia com a guia a Meritxell Carreres, a la que vam tenir el plaer de conèixer en un altra Ruta guiada per la “ciutat jardí” de l’actual avinguda del Tibidabo, Dr. Andreu versus Eusebi Güell, fa poc més de tres anys.
Meritxell és una de les dues cares visibles de AdaptamBCN, una associació que adapta les seves rutes a la necessitat de cada grup d’usuaris. Podeu veure la seva oferta de Rutes en aquesta web www.adaptambcn.com
Aquesta és una Ruta per l’Eixample i Ciutat Vella, per conèixer algunes botigues que han aconseguit sobreviure més de 100 anys als canvis de gustos, de modes i de necessitats de la ciutat. Una proposta cultural que vol posar en valor la importància del petit comerç en l’economia de la ciutat, unes botigues que han exercit un paper important en la vida quotidiana de Barcelona. Unes botigues que han aconseguit mantenir-se al llarg dels anys i han esdevingut emblemàtiques.
La ruta inclou un total de 20 botigues que pertanyen als sectors de la salut, alimentació, llar, complements, luxe i oci. Per un tema d’horari, ja que teniem previst anar al Concert per la Llibertat dels Presos polítics a les 16 hores, marxarem sense poder visitar l’última de les botigues de la ruta, malgrat que ja la coneixíem.
- FARMACIA PUIGORIOL – A la cantonada del carrer Mallorca amb Girona.
Establiment obert l’any 1913 per Andreu Puigoriol i Botey, fill d’un ric fabricant.
A l’interior la decoració modernista dissenyada per Pere Anglès, destaca pel treball de fusteria de Francesc Torres i els vitralls de colors. Cal destacar, també, les petites pedres incrustades a les portes de vidre exteriors, de procedència txeca.
Un establiment a punt de passar a la quarta generació, que en un inici era també laboratori, faceta que van abandonar amb l’auge de la indústria farmacèutica. Es conserva bona part del mobiliari i els antics llums de gas, així com pots de ceràmica.
________________
- QUEVIURES J. MURRIA – A la cantonada del Carrer Valencia amb Roger de Lluria.
Els “xamfrans” de l’Eixample comptaven, antigament, amb una botiga de queviures que s’ubicava en una de les quatre cantonades.
Aquesta botiga és l’única, en tota Barcelona, que conserva a la façana, els rètols i anuncis realitzats en vidre tintat al foc (còpies d’un pòster original de Ramon Casas).
La primera referència d’aquest establiment és de l’any 1898 quan es deia Colmado La Purisima on es torrava cafè i es fabricaven neules.
L’any 1916 passa a Juan Soler que el transforma en un establiment per vendre productes gourmet. L’any 1943 passa a mans de la família Múrria. Actualment venen productes de proximitat, artesanals i de molta qualitat.
Al seu interior es conserven un rellotge d’època, mobles de caoba i pi i el taulell original.
________________
- FARMACIA BOLOS – A la cantonada de Rambla Catalunya amb Valencia.
L’any 1902 Antoni Novellas, pioner de la homeopatía a Espanya, inaugura aquesta farmacia al número 77 de la Rambla de Catalunya. Els germans Falguera van ser els dissenyadors de la botiga amb grans vidrieres policromades, els elements de forja foren obra de Manuel Ballarin i les pintures de Lluís Bru (un dels pintors del Palau de la Música).
L’any 1926 ven la farmàcia a Antoni de Bolós i Vayreda que va pagar 50.000 pessetes després de vendre la seva farmàcia d’Olot. Simultaniejava la feina a la farmàcia amb la feina a l’Institut botànic del que va acabar sent director, cedint la farmàcia al seu fill Jordi de Bolós, pare de l’actual propietari.
La porta d’accés conserva parcialment, la representació del dibuix d’un taronger que originalment arribava a terra amb el nom de Novellas al lateral. El rètol amb el nom de la farmàcia està envoltat de cascalls (adormideras). A l’interior es conserven les vitrines, el taulell de caoba , els llums de gas i el terra.
________________
- COLMADO QUÍLEZ a la cantonada de Rambla Catalunya i Aragó.
Fins fa un parell d’anys, aquest establiment ocupava 5.000 metres quadrats i 16 taulells.
L’any 1908 la família Vilaseca va obrir en aquesta cantonada una fleca de barri que va esdevenir pastisseria al mateix temps que canviava de propietaris. Als anys 20 pertanyia a la família Biosca i l’any 1947 Julián Quílez, nascut a Valladolid, es fa càrrec de l’establiment i el transforma en botiga de queviures especialitzada en productes de qualitat i de preu elevat.
L’any 1974 ven la botiga a Andrés Lafuente, propietari de Mantequerias Leonesas de la plaça Universitat, que va mantenir el nom de Colmado Quílez.
________________
- FERRETERIA BOLIBAR a Consell de Cent cantonada Rambla de Catalunya.
Fundada el 1909 per Santiago Bolíbar i Josep Graupera en un altre lloc de la mateixa Rambla de Catalunya, i datada en el lloc actual des del 1912. L’anunci de la botiga deia: “Santiago Bolibar. Bronces y herrajes para muebles y construcciones”.
Originàriament la botiga no disposava de vestíbul, i les portes laterals eren aparadors. L’any 1930 es reforma donant-li la fesomia actual.
Bruna Bolívar, l’actual gestora del negoci pertany a la tercera generació de ferreters-metalistes, i s’ha especialitzat en material modernista. El local és de lloguer.
________________
- PELLETERIA LA SIBERIA a Rambla Catalunya cantonada Gran Via.
Josep Ticó, un noi provinent de Balaguer, baixa a Barcelona i entra a treballar a la casa de pells adobades Can Motiu, després va marxar a París a treballar a Can Revillon per aprendre l’ofici de tallador de pells. S’acabava d’introduir la màquina de cosir pells, revolucionant el món de la costura. Josep Ticó amb 21 anys, torna a Barcelona i obre la primera botiga al carrer Portaferrissa l’any 1891. L’any 1907 la trasllada a la ubicació actual després de passar pels carrers Petritxol i Santa Anna.
La Sibèria va ser la primera pelleteria arreu de l’Estat espanyol. La decoració de la botiga, que encara es conserva avui, és d’un estil proper a l’art deco, obra de Carles Rojas.
La tercera generació dels Picó, l’any 1988 va obrir una segona botiga al carrer Ganduxer. Actualment està en mans de la quarta generació de pelleters.
________________
- FARMACIA NADAL a la cantonada de les Rambles amb Bonsucces.
És l’antiga farmàcia Masó Arumí i va ser construïda l’any 1850 en estil noucentista. Aquest establiment representa un clar exemple de la destrucció de l’interior.
A l’exterior destaquen els grans arcs de mig punt de l’entresòl i les escultures envoltades d’esgrafiats. Dos grans finestrals a la part superior, amb elements de forja i la copa d’Higia, un dels símbols més reconeguts de la professió farmacèutica.
________________
- GUANTERIA ALONSO al carrer de Santa Anna.
Inaugurada l’any 1905 per la família Maños-Barrera que venien guants i perfums. Pedro Alonso, proveïdor de guants de la botiga, es va fer càrrec de la mateixa quan els propietaris es van voler jubilar, l’any 1973. La mare de l’actual propietària va decidir deixar el negoci de la perfumeria i va apostar per complements adients als guants, com mocadors de coll, bosses I ventalls. Van canviar el nom del comerç però mantenint intacte l’estil modernista de l’interior i dels elements de la façana.
Es conserven gran part del mobiliari expositor original, les vitrines i els mobles de calaixos. Les vitrines i aparadors exteriors han estat recuperades després d’una bona època en què van ser pintades de blanc.
________________
- ESTAMPERIA SAN JOSE al carrer Boters.
La família Casals va obrir aquest establiment l’any 1919 per dissenyar, estampar, imprimir i vendre les estampes religioses. La botiga tenia també el taller.
L’actual propietària va ampliar el negoci oferint més articles religiosos com crucifixos, rosaris, pessebres, talles de fusta, roba de litúrgia, …. Actualment disposen de botiga on-line amb milers de clients d’arreu del món.
L’exterior és un moble de fusta treballada emmarcant dos aparadors, un a cada costat de la porta d’accés formant un vestíbul. Els muntants laterals disposen de vitrines I a la part superior un calaix de fusta motllurada amb el nom de la botiga I caràcters esgrafiats en vidre.
________________
- CERERIA ABELLA al carrer Boters
Francesca Abella, arribada del Pallars, va treballar en una fàbrica del carrer Hospital obrint la seva pròpia empresa cerera a la plaça del Padró l’any 1862. La segona generació va patir la implantació de l’ús generalitzat de l’electricitat i va haver de readaptar el negoci dedicant-lo a les espelmes rituals.
A partir dels anys 60, una aposta per la qualitat i la investigació constant els especialitza en la fabricació d’objectes de cera ornamental, en una creació constant de formes, perfums i colors. La cereria del carrer Boters és una filial de la primera, que encara resta oberta, al carrer Sant Antoni Abat on va ser traslladada a conseqüència d’una de les primeres remodelacions del barri del Raval.
________________
- XOCOLATERIA FARGAS al carrer del Pi
La primera botiga data de l’any 1827 i és un establiment que s’ha mantingut fidel a la tradició xocolatera durant quasi dos segles. Isidre Anglada, el fundador, arribava a la xocolateria a cavall i vestit d’Husar.
Inicialment la xocolata es preparava al domicili del comprador, el mestre xocolater portava la pedra, per moldre la xocolata, i personalitzaven la recepta en funció del sucre I les espècies que afegien a gust del client.
Quan van començar a ser els clients qui anaven a la botiga, feien servir un molí de pedra que funcionava amb la força d’un ruc que vivia en el subsòl de la botiga. D’aquí el nom de “xocolata a la pedra”. El molí encara es fa servir amb un motor elèctric.
La botiga, situada inicialment a la cantonada del carrer Cucurulla, ha estat traslladada conservant tota la decoració vuitcentista. Per un tema d’espai l’obrador està a les galeries Maldà, a la vista del públic.
________________
- GALERIES MALDÀ
Les primeres galeries comercials creades a Barcelona que continuen en actiu, malgrat que sembla que actualment s’estan morint. Construïdes a l’antic Palau de Maldà, residència de Rafael d’Amat i de Cortada, primer Baró de Maldà.
La venda dels jardins interiors del seu casal, l’any 1942, va permetre la construcció de les galeries, dissenyades per Josep Maria Sagnier. En un antic saló del palau es va instal·lar el cinema Maldà que encara continua obert.
La botiga més emblemàtica va ser la Policlínica de Bebès inaugurada l’any 1946, únic taller de reparació de nines, que ara funciona on-line des d’un pis de l’Eixample.
________________
- GANIVETERIA ROCA a la plaça del Pi
Fundada el 1911 per Ramon Roca en un establiment de la plaça de Sant Josep Oriol. Va ser el primer a fabricar artesanalment navalles d’afaitar i bisturís i es va fer a la casa Aubert Duval de París, una enclusa especial (yunque) que es conserva exposada a la botiga.
L’actual botiga és propietat d’una S.L. formada per un grup de professionals de ganiveters, que es va crear l’any 2000 en morir Josep Roca, fill del primer propietari, sense descendència. Dissenyada pel mateix Ramon Roca, compta amb la decoració i l’ebenisteria del interior obra de Viñoli. L’edifici, on està situada la botiga, data del 1685 i la façana es va decorar amb esgrafiats l’any 1781.
Mantenen un taller propi d’esmolat, reparació i fabricació de peces per encàrrec.
________________
- EL INGENIO al carrer Rauric
Fundada l’any 1838 per Benet Escolar, fill d’una família d’escultors, ha conservat al llarg dels anys, la mateixa activitat dedicada a la venda d’una àmplia gamma de productes relacionats amb la diversió, el joc i l’espectacle: capgrossos, gegants, màscares i escenografies.
Ha mantingut també en actiu el seu taller de producció de figures de cartó pedra.
Després de 4 generacions d’Escolar, la botiga va ser traspassada a Delfí Homs que la va dedicar a vendre figures de sants, adonant-se ràpidament de l’error i reprenent el negoci anterior.
Actualment el negoci és propietat dels amos del Rei de la Màgia, un altre establiment centenari de la ciutat.
________________
- HERBORISTERIA DEL REI al carrer del Vidre
Estem davant del comerç d’herboristeria més antic de Catalunya i un dels establiments més antics de Barcelona. Josep Vila el va obrir l’any 1823 i el 1857, la reina Isabel II el nomena “Herbolari de Cambra de S.M. la Reina” i “Proveïdor de la Casa Reial”, fet que el va obligar a reformar el local.
Les obres van ser encarregades a Francesc Soler i Rovirosa, un conegut pintor i escenògraf de teatre, que la va decorar amb motius d’estil vuitcentista. A la part superior hi ha una galeria amb pintures a l’oli i envoltant la botiga, calaixets amb miniatures de paisatges a l’aquarel·la. El sostre és de vidre pintat.
La font situada al centre del local conservava antigament les sangoneres utilitzades en medecina.
Actualment està regentat per Trinitat Sabatés Orobitg, reconeguda com a Mestre Herbolària Artesana per la Generalitat de Catalunya i està catalogat com a Bé cultural d’interès local.
________________
- CAN CULLERETES al carrer Quintana
El restaurant més antic de Barcelona i el segon d’Espanya no té una història totalment documentada. La primera propietària era portera d’un convent de frares, situat fora muralles i els festius oferia orxata o xarop i mató o crema per berenar, que servia sempre amb una cullereta. Podria ser aquest un dels motius del nom del restaurant, però hi ha versions molt diferents: ser el primer lloc amb culleres de metall, o el crit del cambrer quan trobava buit el pot dels coberts i cridava a cuina “Noies, culleretes!”.
Quan els frares es van cansar de l’ambient que generava aquests berenars, ella es va traslladar a un local a la Plaça Sant Jaume i posteriorment a l’actual del carrer Quintana.
Quatre generacions de Pujol, una de Regàs i quatre generacions dels Agut.
________________
- BARRETERIA OBACH al carrer del Call
L’any 1924 l’ús del barret a Barcelona estava generalitzat i Ramon Obach va obrir aquest establiment i des d’aleshores l’ha portat la mateixa família.
Conserva la decoració interior original: el taulell, els armaris, els prestatges i les caixes de fusta pels barrets.
________________
- CERERIA SUBIRÀ a Baixada Llibreteria
Fundada el 1761, per Jacint Galí, al carrer dels Corders, és la botiga més antiga de Barcelona. Un obrador amb venda de productes de cera, especialitzat en blanquejar la cera bruna.
En morir Jacint Galí, la vídua va mantenir el negoci que regentaria l’encarregat Martí Prats. Els tres fills el van succeir en el negoci i amb l’obertura de la Via Laietana van traslladar el negoci a una històrica botiga de teles, La Argentina (1848), a la Baixada de la Presó.
Interromput el negoci amb la Guerra civil, Paulí Subirà se’n va fer càrrec i actualment se n’ocupen les netes. Després d’un incendi va desapareixer l’obrador i ara només es dediquen a la venda de productes de cera.
________________
- EL REI DE LA MAGIA al carrer Princesa
L’any 1881 Joaquim Partagàs va fundar aquesta botiga de jocs d’il·lusionisme. Va començar d’adroguer i va marxar a l’Argentina on es va iniciar en el món de la màgia amb gran èxit. Tornà a Barcelona i el 1879 va debutar al Romea. Del 1894 al 1900 va regentar l’únic teatre màgic de l’estat viatjant sovint a Paris per importar les últimes novetats en matèria d’il·lusionisme.
En morir, la botiga passa a mans de Carles Bucheli (un client habitual) que crea l’escola de màgia.
Actualment regenten la botiga Josep Maria Martínez I Rosa Maria Llop i van crear, l’any 2002, al carrer de l’Oli un petit teatre i museu dedicat a la màgia, traslladat en 2011 al carrer Jonqueres.
Presidint la botiga trobem el gegantó Joaquim Partagàs.
________________
- CASA GISPERT al carrer sombrerers
Com hem comentat al principi de la crònica, nosaltres no vam arribar a visitar aquesta botiga que data de l’any 1851, tot i que ja la coneixem i hem comprat en ella.
Un magatzem de productes colonials, que amb la marca SABOR, comercialitzava a l’engròs cafè, te, cacau, espècies i safrà procedents de les Amèriques. Més tard, la casa Gispert es va especialitzar en la torrefacció de cafè i fruita seca. Conserven i utilitzen el forn de llenya, únic al món, on el foc no està a sota sinó al costat i el bombo gira donant a la fruita seca torrada un sabor més suau i un toc fumat.
L’interior de la botiga es conserva en el seu estat original, com un museu, però en funcionament.
El mobiliari és l’original, taulell, prestatgeries de fusta, calaixos arrenglerats i les senalles d’espart que mostren els torrats calents i fumejant.
Una ruta molt interessant, explicada per una persona, la Meritxell Carreres, que s’apassiona pel que explica i ens fa gaudir del que observem. Sens dubte farem més rutes amb ella.
Molt interessant un bon guio que et fa venir ganes de fer la ruta. Encara que moltes botigues les conec.Veient-les amb les explicacions de la Meritxell segur que les veus d’una altre maneraEs un gran valor afegit.
Realment, fer la ruta amb la Meritxell no te preu. Veus el que no havies vist mai, i coneixes la història de cada lloc. Ens va explicar molt més del que hem estat capaços de transcriure i un munt d’anècdotes molt interessants. Gràcies per comentar.