PRINCESAS (temp. 17/18 – espectacle nº 130)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Definit com a drama simbòlic visual, és una proposta de la companyia Maria la Culpa, que ha estat representada a la Sala Tisner del Centre Cívic Cotxeres Borrell en funció única.
Interpretada per Marisol Robertson i dirigida per Daniela Jacques ens parla de la història d’una dona que espera infructuosament l’arribada del seu príncep blau.
La companyia Maria La Culpa va néixer en octubre del 2012 i està formada per Marisol Robertson i Daniela Jacques. La seva línia teatral es va iniciar establint una relació entre la tragèdia grega i els serials contemporanis. Drames exagerats i embolicats que les porten a buscar un llenguatge creatiu i amb una estètica molt particular. PRINCESAS és la tercera obra d’aquesta companyia, i va ser estrenada al mes de juliol dins del marc de teatre a la fresca organitzat per l’ajuntament de Barcelona.
PRINCESAS neix de la reflexió sobre els contes de fades, i la seva influencia a la nostra cultura, una societat amb fortes connotacions masclistes, que porten a moltes dones desitjar trobar el seu príncep blau, que les farà felices i per aquest fet, aconseguiran ser dones realitzades.
Sempre ens han fet creure que els personatges dels contes de fades eren feliços, que aconseguien vèncer el mal i resolien els seus conflictes sempre fent el bé. Però ningú ha dit mai que aquestes narracions poden provocar frustracions i decepcions.
Sempre ens han fet creure que les princeses han estat educades per esperar, no per portar la iniciativa, només esperar, en una espera que pot ser interminable i insofrible. El seu príncep blau ha d’arribar.
PRINCESAS és una peça estructurada en quatre parts, una introductòria i tres parts anomenades “La espera”, “La decisión” i “La huida”. Entre parts es tanca el teló, i es projecten imatges mentre canvien els elements escenogràfics. Utilitzant el llenguatge simbòlic es construeixen escenes que utilitzen clixés dels contes infantils, la poma, la caputxeta vermella, les trenes, el mirall, el vestit de núvia, …..
Una dona que viu l’angoixa de l’espera, el desconsol que la porta al límit emocional, al patiment i la desesperació. Una dona que viu obsessionada esperant el príncep blau que mai arribarà.
En paraules de la pròpia companyia: Aquesta obra no és més que la crítica cap a aquests missatges que construeixen a les dones des de la carència, des del complement i no des de la idea que som taronges senceres.
Una peça que no ens ha acabat d’atrapar, malgrat que es basa amb una idea força atractiva, però que dissortadament perd força amb la separació massa forta entre les quatre parts que, al nostre entendre, talla el discurs de la proposta.
Una bona interpretació de Marisol Robertson acompanyada d’un so que a moments es converteix en estrident en funció dels moviments de l’actriu. Una proposta que no deixa indiferent.
Idea original: Maria la Culpa
Direcció: Daniela Jacques
Intèrpret: Marisol Robertson
Disseny de llum: Magdalena Lanas Voiz \ Realització audiovisual: Daniela Jacques \ So: Cristóbal Saavedra
Durada: 50 minuts
