UN COP L’ANY (temp. 17/18 – espectacle nº 127)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Bernard Slade va escriure “Sametime, next year” l’any 1975 i va ser estrenada el mateix any a Broadway protagonitzada per Ellen Burstyn i Charles Grodin. Aquesta mateixa actriu i Alan Alda van ser els protagonistes de la versió cinematogràfica estrenada el 1978 i dirigida per Robert Mulligan.
Tal com ens van comentar a la roda de premsa, Hèctor Claramunt ha fet la traducció i adaptació del text resituant l’acció entre els anys 1975 i 2000, referenciant-la a la nostra realitat i traslladant l’acció de Califòrnia a La Rioja.
Un hotel de la Rioja és el lloc on es troben casualment en Josep (David Verdaguer) i la Pilar (Mar Ulldemolins) una nit de l’any 1975, i, esdevenen amants. Tots dos són casats. Ella viu a Santiago de Compostel·la i ell a Barcelona. Tots dos tenen fills. Parlen, qüestionen, i troben una fórmula per mantenir viva la seva relació clandestina. Decideixen trobar-se un cop l’any al mateix hotel i en les mateixes dates.
UN COP L’ANY és una comèdia romàntica de Minoria Absoluta i Cow Theatre dirigida per Àngel Llàcer que confessa que en llegir l’obra per primera vegada, es va emocionar. L’obra va de com construir una relació anomenada amor, o d’amants, o com cadascú vulgui anomenar-la, mitjançant la sinceritat i l’honestedat.
El que fa realment interessant aquest text és el retrat de l’evolució dels rols masculins i femenins al llarg del quart de segle compres entre el 1975 i l’any 2000. Ambdós protagonistes hauran de fer front a l’evolució de les seves respectives llars i al mateix temps, adaptar-se als canvis socials i històrics que afecten les seves vides.
En les seves trobades, aquesta parella s’explicarà els canvis més significatius a les seves vides, coneixeran sense conèixer a les parelles respectives i compartiran problemàtiques dels fills i de les feines. L’obra mostra també l’evolució de les diferents maneres d’estimar, depenent del moment vital de la parella. En un primer moment, un amor molt sexual, per evolucionar, amb els anys a una relació d’amistat sense deixar de banda el factor sexe, que també evoluciona amb els anys.
La dramatúrgia està dividida en 6 escenes, entre les quals passen de 5 a 7 anys, unes projeccions dels esdeveniments històrics i socials ocorreguts en aquells espais de temps, ens ajuden a ressituar la nova escena. Mentrestant, els actors han canviat vestuari i pentinat i els elements escenogràfics han sigut convenientment substituïts a la vista del públic que observem, com entre ombres, tres persones, van adequant l’escenografia.
La proposta evoluciona des de l’humor i la innocència de la primera escena on tots dos estan sorpresos per la seva infidelitat i se senten culpables, a escenes amb un to molt més dramàtic i amb moments molt emotius.
David Verdaguer i Mar Ulldemolins ens han ofert unes interpretacions versemblants i creïbles i van adequant el to i la gesticulació al moment vital en què tenen lloc les trobades i sempre en concordança amb el rol masculí o femení que en aquell moment representen.
David Verdaguer dins del seu rol d’home indecís i honest ha fet una interpretació magnifica i ens ha tornat a convèncer, com sempre que hem tingut oportunitat de veure’l treballar.
Mar Ulldemolins ens ha sorprès molt positivament per la seva energia i naturalitat en el seu rol de dona alegre, positiva i honesta. Ens ha convençut.
Molt destacable de la proposta és la part audiovisual i musical i l’encert de l’elecció dels referents temporals que es mostren: fets polítics, moviments socials, fets històrics, esdeveniments musicals, notícies de la “premsa rosa, esdeveniments esportius,….. que provoquen més d’una exclamació en la platea.
El muntatge, un producte comercial pensat per atreure molts espectadors, i programat en principi fins a mitjans de febrer, és una autèntica delícia, divertit, emotiu i nostàlgic per tots aquells que, com nosaltres, hem viscut aquella època.
Dimecres, el teatre Poliorama gairebé ple.