– Teatre – UN COP L’ANY (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2017.11.29 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 127)

UN COP L’ANY (temp. 17/18 – espectacle nÂș 127)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Bernard Slade va escriure “Sametime, next year”  l’any 1975 i va ser estrenada el mateix any a Broadway protagonitzada per Ellen Burstyn i Charles Grodin. Aquesta mateixa actriu i Alan Alda van ser els protagonistes de la versiĂł cinematogrĂ fica estrenada el 1978 i dirigida per Robert Mulligan.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa, HĂšctor Claramunt ha fet la traducciĂł i adaptaciĂł del text resituant l’acciĂł entre els anys 1975 i 2000, referenciant-la a la nostra realitat i traslladant l’acciĂł de CalifĂČrnia a La Rioja.

Un hotel de la Rioja Ă©s el lloc on es troben casualment en Josep (David Verdaguer) i la Pilar (Mar Ulldemolins) una nit de l’any 1975, i, esdevenen amants. Tots dos sĂłn casats. Ella viu a Santiago de Compostel·la i ell a Barcelona. Tots dos tenen fills. Parlen, qĂŒestionen, i troben una fĂłrmula per mantenir viva la seva relaciĂł clandestina. Decideixen trobar-se un cop l’any al mateix hotel i en les mateixes dates.

UN COP L’ANY Ă©s una comĂšdia romĂ ntica de Minoria Absoluta i Cow Theatre dirigida per Àngel LlĂ cer que confessa que en llegir l’obra per primera vegada, es va emocionar. L’obra va de com construir una relaciĂł anomenada amor, o d’amants, o com cadascĂș vulgui anomenar-la, mitjançant la sinceritat i l’honestedat.

El que fa realment interessant aquest text Ă©s el retrat de l’evoluciĂł dels rols masculins i femenins al llarg del quart de segle compres entre el 1975 i l’any 2000. AmbdĂłs protagonistes hauran de fer front a l’evoluciĂł de les seves respectives llars i al mateix temps, adaptar-se als canvis socials i histĂČrics que afecten les seves vides.

En les seves trobades, aquesta parella s’explicarĂ  els canvis mĂ©s significatius a les seves vides, coneixeran sense conĂšixer a les parelles respectives i compartiran problemĂ tiques dels fills i de les feines. L’obra mostra tambĂ© l’evoluciĂł de les diferents maneres d’estimar, depenent del moment vital de la parella. En un primer moment, un amor molt sexual, per evolucionar, amb els anys a una relaciĂł d’amistat sense deixar de banda el factor sexe, que tambĂ© evoluciona amb els anys.

La dramatĂșrgia estĂ  dividida en 6 escenes, entre les quals passen de 5 a 7 anys, unes projeccions dels esdeveniments histĂČrics i socials ocorreguts en aquells espais de temps, ens ajuden a ressituar la nova escena. Mentrestant, els actors han canviat vestuari i pentinat i els elements escenogrĂ fics han sigut convenientment substituĂŻts a la vista del pĂșblic que observem, com entre ombres, tres persones, van adequant l’escenografia.

La proposta evoluciona des de l’humor i la innocĂšncia de la primera escena on tots dos estan sorpresos per la seva infidelitat i se senten culpables, a escenes amb un to molt mĂ©s dramĂ tic i amb moments molt emotius.

David Verdaguer i Mar Ulldemolins ens han ofert unes interpretacions versemblants i creïbles i van adequant el to i la gesticulació al moment vital en quÚ tenen lloc les trobades i sempre en concordança amb el rol masculí o femení que en aquell moment representen.

David Verdaguer dins del seu rol d’home indecís i honest ha fet una interpretació magnifica i ens ha tornat a convùncer, com sempre que hem tingut oportunitat de veure’l treballar.

Mar Ulldemolins ens ha sorprÚs molt positivament per la seva energia i naturalitat en el seu rol de dona alegre, positiva i honesta. Ens ha convençut.

Molt destacable de la proposta Ă©s la part audiovisual i musical i l’encert de l’elecció dels referents temporals que es mostren: fets polĂ­tics, moviments socials, fets histĂČrics, esdeveniments musicals, notĂ­cies de la “premsa rosa, esdeveniments esportius,….. que provoquen mĂ©s d’una exclamaciĂł en la platea.

El muntatge, un producte comercial pensat per atreure molts espectadors, i programat en principi fins a mitjans de febrer, és una autÚntica delícia, divertit, emotiu i nostàlgic per tots aquells que, com nosaltres, hem viscut aquella Úpoca.

Dimecres, el teatre Poliorama gairebé ple.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Autor: Bernard Slade
TraducciĂł i adaptaciĂł: HĂšctor Claramunt
Direcció: Àngel Llàcer
IntĂšrprets: Mar Ulldemolins i David Verdaguer
MĂșsica: Manu Guix \ Disseny d’escenografĂ­a i il.luminaciĂł: Marc SalicrĂș i Marc Udina \ Disseny de vĂ­deo: Francesc Isern \ Disseny de so: Damien Bazin \ Disseny de vestuari: MĂ­riam Compte \ Disseny de caracteritzaciĂł: Helena Fenoy i Marta Ferrer \ Ajudant de direcciĂł: Daniel Meyer \ ProducciĂł: Marta Soro
Una producciĂł de Minoria Absoluta i Cow Theatre
ProducciĂł executiva: David Felani i Jordi Sellas
Idioma: catalĂ  – Durada: 1h 45’ sense entreacte

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.