– Roda de premsa – EL BUFON DEL REY LEAR – Sala Fènix – 2017.11.28 (temp. 17/18 – RdP 040)

Roda de premsa EL BUFON DEL REY LEAR –  (temp. 17/18 – RdP nº 40)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al mati vaig poder assistir a dues rodes de premsa; la primera va ser ben d’hora i en petit comitè a la Sala Fènix, on es presentava la nova producció EL BUFON DEL REY LEAR, el cinquè monòleg que protagonitza Felipe Cabezas i curiosament dins de la cinquena temporada de la Sala.

L’estrena serà demà dijous 30 de novembre i en principi està programat fins a finals del mes de febrer, encara que es pot allargar un mes més segons la resposta del públic. Felipe Cabezas i Isabella Pintani, els responsables de la Fènix, són força optimistes en veure com evoluciona la venda anticipada d’entrades. Creuen que el seu títol, la imatge de l’espectacle i el tipus de temàtica el faran atractiu.

Es tracta d’un tàndem amb Jordi Pérez, director artístic de La Vilella, amb qui no hi havien col·laborat personalment des de feia cinc anys, encara que ja fa temps que ho fan com a sales associades i amb enllaços a les seves newsletter. Jordi Pérez assumeix la part de direcció d’actors d’aquest monòleg.

En aquest cinquè monòleg de Felipe Cabezas, ell mateix assumeix la direcció general de l’espectacle, malgrat que comenta que considera gairebé impossible fer-ho sol i per això va decidir comptar amb en Jordi, que ja havia llegit el text.

L’attrezzista és Anna Chwaliszewska que ha confeccionat les mascares i el vestuari i ha dibuixat l’escenografia. És la directora de l’exposició que ara mateix es pot veure en el vestíbul del teatre. La realització de l’escenografia però ha estat realitzada per Artesanos Grima.

Un dels atractius de la proposta serà l’espai sonor, que en aquesta ocasió està format per una música composta amb sons emesos exclusivament pel mateix Felipe Cabezas, tractats i digitalitzats artesanalment per Orestes Gas, en una transformació de la seva veu en sons. No hi ha intervenció d’instruments. Ens asseguren que serà molt interessant, per original i únic.

Fa aproximadament 10 mesos que van demanar una subvenció al departament de Cultura de la Generalitat (OSIC) per a les produccions pròpies i malauradament, sense donar massa arguments, la subvenció no els hi van concedir, cosa que ara fan constar en el programa de mà de l’espectacle.

Per aquelles dates van començar la investigació del personatge, i durant un parell de mesos Felipe Cabezas es va dedicar a l’escriptura del text. Ara fa sis mesos que està construint i assajant l’espectacle.

En principi i en calent, després de la negativa a la seva petició de subvenció, volia escriure un text molt més crític respecte a les institucions, als criteris de concessió de les subvencions i a la monarquia. Finalment van optar per la “mascara de la temàtica”, parlar a través de les idees, de la història, i van decidir ser més elegants, parlant molt en el fons de la injustícia o del poder.

És d’aquesta manera com ha sorgit un text antimonàrquic i crític respecte al poder, amb missatges implícits. En el transcurs del procés de creació s’ha aconseguit trobar el to correcte que encaixa dins la temàtica del rei Lear, però al mateix temps universalitzant la injustícia personal a la injustícia generalitzada. La temàtica del text resultant, està ara molt adaptada a la situació política que estem vivint a Catalunya, confrontant personatges i moments històrics.

En l’entorn del rei Lear hi ha molta informació, i la mateixa poètica del personatge l’ha dut a modelar el text final.

Un text construït amb la col·laboració de diferents persones que van llegir-ho i han participat dels assajos oberts, donant la seva opinió a possibles canvis. És la primera vegada que la Sala Fènix ha obert el procés de creació a més persones i Felipe està molt satisfet del resultat obtingut.

Des del principi dels temps, els bufons han permès parlar de temes que la censura prohibia i criticar institucions i persones que aparentment eren “intocables”.

La proposta final té una duració d’uns 80 minuts, amb un personatge que té molt de ritme per si mateix, però que també “ha escoltat” durant tot el procés creatiu el que passava al seu voltant i l’ha incorporat al personatge.

La combinació de llenguatges des del naturalisme i el realisme amb les mascares o les titelles dóna un equilibri molt interessant al resultat. Per cada personatge utilitza una tècnica diferent. El bufó des de la seva habitació ens explica el que ha passat i és el que va introduint els personatges dins la narració. Amb la mascara li dóna cos. Apareixen el rei, el bufó, les tres filles, el Kent, el rei de França i l’actor.

Si voleu escoltar l’àudio de la presentació, podeu fer-lo aquí sota.

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Rodes de Premsa, Teatre i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s