ELS NENS DESAGRAÏTS (temp. 17/18 – espectacle nº 125)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La companyia Arcàdia és una de les companyies residents de la Sala Beckett aquesta temporada 2017/2018. Amb ELS NENS DESAGRAÏTS la companyia tanca la seva trilogia sobre la família iniciada amb La terra oblidada i La pols dues propostes que vam poder veure a la Sala Flyhard. En elles parlen de les nostres arrels o de la impossibilitat de tallar amb elles per molt que ens hi esforcem.

La companyia Arcàdia va ser creada a l’estiu de 2009 i actualment està formada pels actors Guillem Motos i Muguet Franc i pel director i dramaturg Llàtzer García. Tal com ens van comentar a la roda de premsa Els nens desagraïts està basada en fets reals:

A Sant Gregori, un poble de Girona, es reunia als anys vuitanta una comunitat de famílies –liderada per la “Mare”, autoproclamada “Missatgera de Déu”– que van decidir abandonar els cercles d’amistats per agermanar-se en una rígida comunitat catòlica. Renunciaven al món i als seus plaers per viure en la més estricta pobresa i trobar-se a la natura amb Déu. En aquesta comunitat van néixer nens que, arribat el moment, van sortir per trobar-se amb el món més enllà del seu bosc, aïllat de tot.

El text de Llàtzer Garcia parla bàsicament d’uns personatges atrapats per les creences dels seus progenitors, uns nens que sense criteri propi van viure dins d’aquesta comunitat tancada. Uns nens, que ja d’adults ens expliquen el que van sentir i viure i el que senten i viuen ara, un cop han passat els anys i es retroben amb motiu de la mort de la mare fundadora de la comunitat.

Ara viuen una crisi de creences i tenen por de tornar al lloc on van viure d’infants. Però al mateix temps tenen la necessitat de tornar i enfrontar-se al passat que els ha marcat la seva vida.

Teresa Vallicrosa interpreta a la mare fundadora d’aquesta comunitat, amb una fe ferma que aconsegueix dels seus seguidors una renúncia a la seva família, a tot allò que els lliga a la societat que ella rebutja. Aïlla als nens de la comunitat i els educa en la seva fe, tallant de soca-rel tot allò que ella considera que els aparta “d’ELL”.

El bé i el mal, Déu i el dimoni i l’esperada fi del món, presideixen amb una força abassegadora la vida i les accions de tots els membres de la comunitat.

Guillem Motos (brutal la seva interpretació), Muguet Franc i Ramon Pujol donen vida als nens desagraïts, uns nens que un dia van decidir abandonar la comunitat i tornar al món del que havien estat arrabassats.

Però el preu que han de pagar per fer-ho és molt alt, han de restablir relacions d’amistat, han d’estudiar o treballar, han de deixar enrere els que han estat la seva gran família. Les contradiccions que pateixen són evidents. El dolor i les seqüeles psicològiques també.

Una posada en escena on es respira una atmosfera mística, l’escenografia i vestuari d’Elisenda Pérez, amb una excel·lent utilització de la llum de Paco Amate i l’espai sonor de Guillem Rodríguez, aconsegueixen crear un ambient on es respira a parts iguals la por i la fascinació.

Una proposta que ens ha agradat especialment, tant pel text basat en fets reals com per la direcció del mateix autor, però també per unes magnífiques interpretacions i una excel·lent posada en escena.

Una història que ens ha atrapat, que ens parla del fanatisme i de la manipulació vehiculada a través de la religió.

El desenllaç de la proposta (que no desvetllarem) ens ha deixat una mica descol·locats, perquè es tracta d’un final massa obert i entre nosaltres dos  ha hagut interpretacions diferents i una discussió a la sortida, de la que no hem aconseguit posar-nos d’acord.

A l’Imma li ha fet el pes…. al Miquel no tant…. resultat …. li ha mancat mig cargol per aconseguir la nostra màxima valoració.

Autor i director: Llàtzer Garcia
Repartiment: Muguet Franc, Guillem Motos, Ramon Pujol y Teresa Vallicrosa

Escenografía i vestuari: Elisenda Pérez \ Il.luminació: Paco Amate \ Espai sonor: Guillem Rodríguez \ Construcció d’escenografía: Nave 42 \ Fotografía: Paco Amate \ Producció executiva: Helena Font \ Ajudant de direcció: Roger Torns

Idioma: català

Durada: 1 hora 40 minuts