– Teatre de titelles – RETRETE CABARETE (🐌🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 2017.11.26 (temp. 17/18

RETRETE CABARETE (temp. 17/18 – espectacle nº 126)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Diumenge vam anar de nou (a les nou) a la Sala Fènix per veure aquesta proposta, dins del Cicle Ànima de titelles per a adults.

La companyia El Retrete de Dorian Grey està formada pel gallec Marcos Pett i el madrileny Ezra Moreno, i és una de les formacions de teatre d’objectes amb més prestigi internacional que ha participat en festivals i escenaris d’arreu del món. Un duet d’actors que enamora per la virtuositat, l’humor i la poesia de les seves propostes. Van crear la companyia a Barcelona, on es van conèixer treballant a TVE, i ara tenen la seu a Santiago de Compostela.

RETRETE CABARETE es va plantejar, en inici, com una recopilació de peces curtes dels seus espectacles anteriors. Deu anys d’experimentació condensats en cinquanta minuts, sense paraules.

És un espectacle on es recullen alguns números de la seva primera obra “Rúa Aire“, de “Ne Me Quitte pas” gran clàssic de la companyia amb la manipulació de globus, i del seu últim espectacle “In Memoriam” que efectuen amb imatges retallades i manipulades amb les mans i dits. Un treball, aquest últim, sobre la pèrdua de la memòria.

Inclouen també un exercici amb boles de vidre (absolutament màgic), que executa Ezra Moreno, amb un virtuosisme i una bellesa plàstica realment magnifica.

Una proposta amb una gran força visual que barreja disciplines com la màgia o el clown. Un espectacle que com ells diuen, mai dorm perquè canvia, un espectacle que és com un contenidor, en el que van afegint un número nou i en treuen un dels que hi havia. Una companyia que investiga contínuament i va desenvolupant peces curtes.

L’escenografia varia gairebé a cada representació. Dansa, música, objectes, …. En aquest format mutant presentem els nostres nous experiments i els nostres clàssics curts.

Els espectadors que érem a la sala ens vam quedar bocabadats amb la facilitat que tenen per crear imatges de gran poesia amb les seves mans, uns globus tubulars, un barret o unes fotografies retallades. Una música molt ben seleccionada, i una enorme compenetració entre tots dos, han fet que els cinquanta minuts ens passessin d’una bufada.

Una proposta deliciosa. Una magnífica cloenda del cicle Ànima.