RETRETE CABARETE (temp. 17/18 – espectacle nÂș 126)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
Diumenge vam anar de nou (a les nou) a la Sala FĂšnix per veure aquesta proposta, dins del Cicle Ănima de titelles per a adults.
La companyia El Retrete de Dorian Grey estĂ formada pel gallec Marcos Pett i el madrileny Ezra Moreno, i Ă©s una de les formacions de teatre d’objectes amb mĂ©s prestigi internacional que ha participat en festivals i escenaris d’arreu del mĂłn. Un duet d’actors que enamora per la virtuositat, l’humor i la poesia de les seves propostes. Van crear la companyia a Barcelona, on es van conĂšixer treballant a TVE, i ara tenen la seu a Santiago de Compostela.
RETRETE CABARETE es va plantejar, en inici, com una recopilaciĂł de peces curtes dels seus espectacles anteriors. Deu anys d’experimentaciĂł condensats en cinquanta minuts, sense paraules.
Ăs un espectacle on es recullen alguns nĂșmeros de la seva primera obra “RĂșa Aire“, de “Ne Me Quitte pas” gran clĂ ssic de la companyia amb la manipulaciĂł de globus, i del seu Ășltim espectacle “In Memoriam” que efectuen amb imatges retallades i manipulades amb les mans i dits. Un treball, aquest Ășltim, sobre la pĂšrdua de la memĂČria.
Inclouen també un exercici amb boles de vidre (absolutament mà gic), que executa Ezra Moreno, amb un virtuosisme i una bellesa plà stica realment magnifica.
Una proposta amb una gran força visual que barreja disciplines com la mĂ gia o el clown. Un espectacle que com ells diuen, mai dorm perquĂš canvia, un espectacle que Ă©s com un contenidor, en el que van afegint un nĂșmero nou i en treuen un dels que hi havia. Una companyia que investiga contĂnuament i va desenvolupant peces curtes.
L’escenografia varia gairebĂ© a cada representaciĂł. Dansa, mĂșsica, objectes, …. En aquest format mutant presentem els nostres nous experiments i els nostres clĂ ssics curts.
Els espectadors que Ă©rem a la sala ens vam quedar bocabadats amb la facilitat que tenen per crear imatges de gran poesia amb les seves mans, uns globus tubulars, un barret o unes fotografies retallades. Una mĂșsica molt ben seleccionada, i una enorme compenetraciĂł entre tots dos, han fet que els cinquanta minuts ens passessin d’una bufada.
Una proposta deliciosa. Una magnĂfica cloenda del cicle Ănima.