– Teatre – REINA JUANA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Borras – 2017.11.24 (temp. 17/18

REINA JUANA (temp. 17/18 – espectacle nº 121)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Un personatge que en els llibres d’història de la nostra infantesa asseguraven que era boixa, que de tan enamorada s’havia trastocat fent impossible la convivència. I que per això la van tancar, amb 30 anys i que, per això va estar 46 anys aïllada del món.

Ernesto Caballero ha escrit un text on planteja totes les grans preguntes d’una època marcada per la intolerància religiosa, la corrupció política i l’ambició desmesurada d’una monarquia absolutista. Ens presenta una dona que sap que viu els últims anys de la seva vida, sola, reclosa i apartada de la vida pública, i rememora els episodis més importants que ha viscut, davant del públic que adopta el paper de confessor.

Tal com ens comenta a la roda de premsa Gerardo Vera, el director de la proposta, volen donar a conèixer a una Reina Juana, destrossada emocionalment per les seves grans contradiccions i per la seva rebel·lia, una dona convertida en una ombra, primer pel seu marit Felipe “el Hermoso”, després pel seu pare, Fernando “el Catolico”, que la reclou a Tordesillas, i, finalment pel seu fill Carlos V que la ignora.

Concha Velasco és la Reina Juana, és ella amb el seu talent, la seva humanitat, la seva intel·ligència i la seva total entrega, la llum que il·lumina les parts més fosques i doloroses d’un personatge que sembla fet a mida.

La tragèdia d’una dona, filla dels Reis Catòlics, que de ben petita es veu arrossegada a obeir. Una dona que des de l’actualitat es contempla com una persona que no encaixava dins de les pautes de comportament de l’època, amb una falta d’adequació a la realitat que, segurament, avui seria diagnosticada amb algun tipus de patologia mental, però que no justificaria, en absolut, la reclusió forçosa de 46 anys a la que va ser condemnada.

Una dona que pel seu caràcter indòmit, de ben segur, va ser apartada de l’òrbita de poder, amb l’excusa de la seva incapacitat per governar, però en el fons tement la formació d’un partit nobiliari que reclames els drets dinàstics de la que per herència era la reina de Castella i Aragó.

L’acció està situada en el moment en què ella és confessa davant Francisco de Borja (el futur sant), enviat pel seu nét Felipe. Ella, mancada de qualsevol tipus de fe, havia estat sempre obligada a escoltar missa i confessar-se per la seva mare la reina Isabel. En aquesta confessió parla del seu matrimoni amb Felipe de Habsburgo, de la rebel·lió dels comuners, dels fills, de la seva gelosia, del seu pare, de la tornada a Espanya, del seu tancament, dels maltractaments, de la solitud …..

Ens parla del poder que converteix a les persones en éssers sense ànima. Una dona que reconeix que ha estat maltractada i sotmesa com a reina i com a dona, pel seu pare, pel seu marit, pel seu fill i pel seu nét, sempre al·legant “motius d’estat”.

Una magnífica posada en escena on juguen amb la llum, de Juanjo Llorens, una finestra i una porta que dóna una perspectiva de llum a tota la foscor que envoltava a la Reina Juana. Unes projeccions audiovisuals d’Alvaro Luna, que juguen en diferents ocasions al llarg del monòleg i ajuden al fil narratiu de la història.

Concha Velasco interpreta el seu paper d’una manera molt propera, expressa de manera molt eloqüent els diferents moments de la història, la il·lusió amb què va marxar a França, l’impacte emocional en conèixer el seu marit, la nit de noces, els fills, i l’abandó, la desesperació, la resignació,….

Vestida amb una mena de túnica fosca, quasi negre, juga amb algun element de color donant més força i llum a les imatges que transmet.

Una bona oportunitat de conèixer la història d’un personatge mític del nostre passat històric i veure treballar a una magnífica actriu que el dia 29 farà 78 anys i que porta dos anys de gira amb aquesta proposta, que segons va dir, acaba a Barcelona.

This slideshow requires JavaScript.