MY LOW COST REVOLUTION (temp. 17/18 – espectacle nº 120)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dijous era nit d’estrena a La Vilella, amb una proposta de la Fundación Agrupación Colectiva (FAC) que s’autodefineixen com uns “radicals de merda”, que han intentat canviar el món amb moviments radicals, i no han pogut. FAC és una companyia d’arts escèniques que crea peces originals basades en la creació col·lectiva. En els seus projectes exploren la contemporaneïtat de les arts escèniques en totes les seves vessants, dansa, música, text, moviment, projeccions, i qualsevol altre element que pugui ser dut a un escenari.

MY LOW COST REVOLUTION no és una apologia del conformisme, ni un atac a “el radical”, és un intent de descansar de tanta misèria, un homenatge a no estar sempre a tope. Una investigació sobre com podria ser la nostra revolució i quins abismes hi ha entre la teoria de carrer i la pràctica d’accionar. Hi ha gent que lluita i una altra que protesta. El natural, sense generar un artifici.

Tot va estar a punt d’anar-se en orris, per culpa d’una espectadora a la que li va agafar un atac de riure descontrolat (i no va saber frenar a temps … o no va voler), en veure a l’escena inicial les tres actrius palplantades davant dels espectadors sense dir una sola paraula. Encara sort que la situació es va poder resoldre en les següents escenes, alguna força provocativa, que potser va ser el detonant per tallar de soca-rel situacions similars, en veure que la cosa anava en serio.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una proposta amb dramatúrgia, direcció i text d’en Francesc Cuéllar, al que seguim, de fa temps, en la seva faceta com a actor, i que ara ens ha mostrat la seva cara de director. Un text amb un posicionament reivindicatiu molt clar, amb un alt nivell de consciència social i molt crític amb gairebé tot.

Tres actrius que ens han “enamorat” per la seva naturalitat, honestedat i espontaneïtat damunt l’escenari. Agnés Jabbour, Glòria Ribera i Paula Sunyer. Tres actrius que miren directament als ulls de l’espectador i esperen respostes. Provocadores.

Ens deshumanitzem i cosifiquem: som números per la Seguretat Social, IP’s per Facebook, DNI’s per l’Estat, coses per les nostres veïnes. Això fa que acabem navegant soles pel planeta, a sentir-nos sense suport, fora de cap possible comunitat, de cap configuració de cooperació. Soles davant el perill.

Una posada en escena agosarada, trencadora i intencionadament caòtica, on no falta el sentit de l’humor i la interacció constant amb el públic. Tal com ens ha comentat el mateix Francesc abans d’entrar a la sala, s’atreveixen sense por a provar coses noves i esperen la reacció del públic a cada moment de la peça.

El tipus de misèria on es troba enfonsada aquesta societat complexa converteix la qüestió revolucionària en una constant inabandonable fins a l’apocalipsi de cadascun. No és cosa d’unes hores, d’uns dies, inclús d’uns mesos, no, això té a veure amb l’existència, amb carregar-te de paciència i lluitar a FULL. All day, all night.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens plantegen els seus dubtes sobre la revolució que caldria fer per aconseguir realment un canvi sociològic, com es podria enfrontar la por que ens obliga a viure en comunitat, a actuar en grup. Intenten analitzar les pròpies debilitats per superar-les o ignorar-les, perquè tenen clar que qualsevol actuació individual afecta directa o indirectament als altres membres de la societat que compartim.

Una actualitat on la informació és abassegadora i molt sovint ens obliga a actuar sense pensar, sense analitzar el que estem rebent i quina hauria de ser la nostra resposta, radical o potser no.

Una proposta molt trencadora, que ens ha sorprès i ens ha agradat, una posada en escena “viva” i un text amb molta càrrega crítica.

L’únic que ens ha estranyat força és que hagin optat per fer la representació en castellà. S’hauran autoaplicat l’article 155 ???

Un espectacle molt recomanable, malgrat que segurament no agradarà a tothom, a conseqüència de la seva radicalitat i l’anàlisi que intenta fer en les noves formes de fer Teatre, per explicar històries.

La podreu veure al Teatre La Vilella fins al 17 de desembre.

Direcció, dramatúrgia i text: Francesc Cuèllar

Intèrprets: Agnès Jabbour, Glòria Ribera i Paula Sunyer

Espai: Sergi Cerdàn \ Moviment: Gaia Bautista \ Producció: Anna Maruny \ Tècnic de so i il-luminació: Alejandro Bordanove \ Cartell: Maria Ramon

Idioma: castellà

Durada: 85 minuts