– Teatre – PARLÀVEM D’UN SOMNI (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Tallers – 2017.11.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 119)

PARLÀVEM D’UN SOMNI (temp. 17/18 – espectacle nº 119)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’any 1984, el periodista Xavier Febrés iniciava la col·lecció de Diàlegs a Barcelona convidant Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall a passejar per la ciutat comtal, mentre reflexionaven sobre els seus lligams afectius amb Barcelona i sobre el model de ciutat que els agradaria desenvolupar-hi.

Jordi Coca va rebre l’encàrrec d’escriure i dirigir una versió lliure d’aquesta conversa i va pensar, tal com ens va comentar a la roda de premsa, que no es tractava únicament de reproduir un moment del passat, sinó que calia aprofitar aquestes reflexions de fa més de trenta anys, per parlar dels temes que encara avui són de rabiosa actualitat: el paper de Barcelona en el nostre país, la corrupció en els mitjans polítics i empresarials, el catalanisme, la necessitat d’integrar ciutadans de procedències diverses, el paper de la burgesia, la llengua, i el conflicte entre Catalunya i Espanya vist com el desencontre entre frustració i fracàs.

El fracàs de Madrid a l’hora de vertebrar la unitat d’Espanya i la frustració de Catalunya en no poder esdevenir un estat independent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per escriure el text, Jordi Coca va tenir en compte discursos polítics de Pascual Maragall i textos literaris de la Maria Aurelia Campany, així com les memòries d’ambdós i diversos estudis sobre les obres i les personalitats respectives. I, lentament, d’aquest material tan divers van començar a emergir dos “personatges” polèmics, brillants, valents, antifranquistes i socialistes, que es complementaven perfectament.

Una posada en escena que comença, a teló aixecat, amb la col·locació d’elements escenogràfics, cadires o làmpades, mentre sona la música de Bach. Anna Güell i Òscar Intente són Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall, i ens han ofert unes interpretacions absolutament versemblants, mimetitzats amb els personatges, de tal manera que fins i tot, a nosaltres que els vam conèixer en aquella època, ens els recorden físicament.

Ell és un jove alcalde de quaranta-dos anys que carrega amb el pes de l’herència ideològica dels Maragall, i que somnia amb una Barcelona nova, una persona idealista que creu que tot és possible. Una persona inquieta, una mica “il·luminada”, amb un ambiciós programa de transformació urbanística que passa per aconseguir els Jocs Olímpics del 92.

Ella és una escriptora de seixanta-cinc anys, compromesa amb el teatre, la literatura i la cultura del país, que ha acceptat el càrrec de regidora de cultura en l’Ajuntament de Barcelona. Una persona optimista però realista, que interpreta els fets del passat i els projecta en el futur. Una persona que no accepta les servituds de la política i té serioses dubtes sobre alguns dels projectes centrals de l’alcalde.

Un cara a cara entre dos amics que mentre prenen una copa de vi negre (no tindràs una Coca-Cola??), en una imaginària trobada a casa de la Maria Aurèlia, la tardor de 1983, van parlant dels temes que els preocupa, sense gens de pressa, fent moltes referències a opinions de persones del món intel·lectual o polític.

Un debat sobre la societat catalana del futur. Acords i desacords. Records d’un passat burgès del Pascual, obrer de la família de la Maria Aurèlia, de la casa a Sarrià del Pascual, del petit pis a les Rambles de la Maria Aurèlia. Dos mons, dues vides,  dues edats, dos amics. I parlen, com en un somni, de l’obertura al mar de la ciutat, de les rondes i dels hipotètics Jocs Olímpics.

Un repàs d’una època on molts dels temes que estaven oberts en aquell moment continuen sent temes punyents avui. Una proposta molt interessant a la sala Tallers del Nacional.

Versió lliure i direcció: Jordi Coca
Intèrprets: Anna Güell i Óscar Intente
Escenografía: Jose Novoa \ Il.luminació: Alberto Rodríguez \ Vestuari: Georgina Viñolo \ So: Lucas Ariel Vallejos \ Caracterització: Angels Salinas \ Audiovisuals: Xavier Manich \ Ajudanta de direcció: Cristina Raventós
Idioma: català
Durada: 1 hora i 45 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a – Teatre – PARLÀVEM D’UN SOMNI (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Tallers – 2017.11.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 119)

  1. Montse ha dit:

    Vaig fruir-la des del primer moment!!
    Només vull compartir amb vosaltres una sensació que vaig tenir tant bon punt l’ Anna Güell va trepitjar l’ escenari…no us va recordar (cada cop més, a mesura que avançava la representàcio) a la nostra estimada i malaguanyada Anna Lizaran??????!!!!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.