HISTÒRIA DEL PARAL-LEL, Memòries d’un home del carrer de Rossend Llurba – (temp. 17/18 – llibre nº 010)

Per Imma Barba –

Dilluns de la setmana passada, dia 13 vam assistir a una conferència a la Sala Petita del Teatre Nacional en ocasió de la publicació del llibre “Història del Paral·lel. Memòries d’un home del carrer” de Rossend Llurba.

Hem de reconèixer que anàvem a cegues, únicament atrets pel conferenciant, en Xavier Albertí i pel títol del llibre.

Ens va agradar tant el que ens va explicar, amb la seva habitual i coneguda habilitat comunicativa, que en sortir ens vam comprar el llibre, i en menys d’una setmana l’he llegit.

Xavier Albertí ens va parlar de la història d’aquesta avinguda de Barcelona a principis del segle XIX i de la figura del dramaturg Rossend Llurba (el Vilosell, 1887 – Barcelona, 1954), personatge injustament desconegut tot i ser autor, entre moltes altres peces, del primer cuplet català “La font del Xirineu”, del 1917.

Quan tenia onze anys, la família Llurba es va traslladar a viure a Barcelona i es van instal·lar a una casa del carrer Roser, on viuria tota la seva vida. Era l’any 1898 i això vol dir que va ser testimoni directe del naixement i evolució del Paral·lel. La data registrada, considerada com la de naixement del Paral·lel és la de 8 d’octubre de 1894, derivada del projecte urbanístic d’Ildefons Cerdà.

En aquella època, l’encara anomenada Avinguda Marquès del Duero, no era una altra cosa que un erm amb algunes hortes i un camí que conduïa del Baluard de les Puces a les Drassanes fins a la Creu Coberta.

En aquest lloc suburbial es van aixecar construccions temporals que canviaven de nom i de funció i on s’oferia teatre, cinema i espectacles diversos a locals i forasters. Dia i nit, el Paral·lel es va convertir en un carrer que no dormia.

També, d’amagat als ulls del carrer, funcionava el negoci de la prostitució.

De mica en mica les construccions temporals es transformen en estables: el cinematògraf Lumière, el Petit Boer, La Pajarera Catalana (inicialment instal·lada a la Plaça Catalunya i que avui és el Molino), les Delícies després Teatre Talia, més tard Teatre Martinez Soria, per acabar convertit en un solar, El Trianon, el Partenon, el Salo Venus, el Cafè de Cadis, el Pavelló Soriano, el Teatre Nou, el Teatre Victoria, …….

Una època gloriosa fins a l’esclat de la Guerra Civil.

Aquest llibre editat per Comanegra, a cura d’Albert Arribas, recull els escrits d’aquest cronista, i protagonista privilegiat, de l’ambient més apoteòsic del Paral·lel de la primera meitat del segle XX. En aquesta edició es publiquen els seus escrits recuperats, gràcies a la tasca gairebé detectivesca de Xavier Albertí, qui en trobar per casualitat els seus escrits es va posar en contacte amb la seva família per recompondre el llibre que, aparentment, Rossend Llurba estava escrivint.

Inclou també una selecció d’articles de principis de segle i tres peces literàries de gran valor: “La Font del Xirineu”, “La cançó del Paral·lel (mosaic líric en un acte) i el conte “Il·lusió és vida”.

En l’acte de presentació va intervenir l’actriu Aina Sánchez, que ens va interpretar quatre cançons amb lletra de Rossend Llurba acompanyada per Xavier Albertí al piano. També va intervenir breument Joan Sala, director de l’editorial Comanegra.

El llibre, magníficament presentat està prologat per Albert Arribas, Enric H. March, i el mateix Xavier Albertí, i conté fotografies tant o més interessants que el mateix text. Un llibre que m’ha descobert un Paral·lel desconegut i una història de transformació d’una part de la meva ciutat, apassionant.

Títol: Història del Paral.lel

Autor: Rossend Llurba

Edició : Albert Arribas

Editorial: Comanegra

Data de publicació: setembre de 2017

Pàgines: 282